Resultats de la cerca
Es mostren 1082 resultats
Germain Henri Hess
Química
Químic rus, d’origen suís.
Fundador de la termoquímica, fou professor de química a la Universitat de Peterburg Treballà fonamentalment en la química dels gasos i enuncià la llei que duu el seu nom
Friedrich Paschen
Física
Físic alemany.
Fou professor a Tübingen, Bonn i Berlín Estudià les ratlles espectrals, els raigs X i les descàrregues elèctriques en els gasos, i verificà experimentalment la teoria atòmica relativista de Sommerfeld
George Johnstone Stoney
Física
Matemàtiques
Físic i matemàtic irlandès.
Estudià l’estructura de la matèria, la teoria cinètica dels gasos, les ones i l’electricitat, en la qual introduí el terme electró i intentà de calcular-ne la càrrega
Acord Internacional Europeu per al Transport de Mercaderies Perilloses per Carretera
Acord establert per primera vegada l’any 1957, seguint les recomanacions de l’Organització de les Nacions Unides i modificat bianualment, que regula qualsevol aspecte relacionat amb l’embalatge, el transport i la documentació que ha d’acompanyar la mercaderia, i inclou les accions necessàries per a la càrrega, la descàrrega i l’emmagatzematge.
Té la finalitat de protegir tant les persones involucrades com el medi ambient La normativa inclou una llista de totes les mercaderies classificades sota l’epígraf de perilloses, codificades segons una numeració establerta per l’ONU, i dos annexos El primer annex regula l’embalatge i l’etiquetatge de la mercaderia, i el segon, les característiques dels vehicles que l’han de transportar L’ADR divideix les mercaderies perilloses en nou classes La classe 1 inclou els materials i les substàncies explosives la classe 2, els gasos la classe 3, els líquids inflamables la…
Georges Claude
Física
Físic i enginyer francès, membre de l’Académie des Sciences des del 1924.
Interessat per l’estudi dels gasos, el 1906 modificà el mètode Linde per a l’obtenció d' aire líquid i el féu més econòmic Més tard, l’any 1911, reeixí en la realització d’un procediment industrial de separació dels components de l’aire per destillació fraccionada L’any 1910 començà els estudis sobre les descàrregues elèctriques en gasos, que li mostraren la possibilitat de llur ús en illuminació Primerament l’aplicà només als cartells lluminosos, però quan, el 1930, recobrí interiorment els tubs amb substàncies fluorescents que feien una llum blanca, llur…
amino-2-etil-1,3-propandiol ,
2
-
Química
Massa cristal·lina que es fon a 38,5°C, miscible amb l’aigua soluble en alcohols.
Té aplicacions com a absorbent de gasos àcids, en síntesi orgànica, en la indústria de pintures i, sobretot, en forma de sabó, com a emulsionant d’olis minerals, greixos i ceres
equació de Berthelot
Física
Equació d’estat d’un gas real en la qual intervenen les seves constants crítiques
.
on P és la pressió del gas, V la constant universal dels gasos, T la temperatura, i P c i T c la pressió i la temperatura crítiques, respectivament temperatura crítica
forces de van der Waals
Química
Denominació genèrica de les forces, diferents de les que condueixen a l’enllaç químic, existents entre àtoms, entre molècules o entre àtoms i molècules.
Llur existència, postulada per JDvan der Waals l’any 1873, permeté un estudi sistemàtic de les propietats físiques dels líquids i dels gasos equació de van der Waals Conceptualment, sovint és difícil de distingir-les d’altres interaccions enllaçants, bé que, energèticament, són molt diferents Així, mentre que l’enllaç químic té energies de l’ordre de l’electronvolt, les forces de van der Waals tenen associades energies de l’ordre dels 10- 3 eV Quan hom les representa en funció de la distància interatòmica o intermolecular, donen lloc a gràfics del tipus Per a distàncies…
bronze de beril·li
Tecnologia
Aliatge de coure i de beril·li (2%) que, després de trempat a 800-820°C i recuit a 300-350°C, presenta una gran resistència a la ruptura, una gran duresa i una bona plasticitat.
Té la propietat de no produir espurnes, per la qual cosa hom en fa eines i aparells que han d’ésser emprats en zones d’aire contaminat per gasos que formen mescles explosives
estrombolià | estromboliana
Geologia
Dit del volcà que es caracteritza per freqüents erupcions explosives.
Té una lava poc fluïda que origina crostes que periòdicament són fragmentades pels gasos acumulats al dessota El con és mixt i és format per capes alternes de lava i de materials piroclàstics
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina