Resultats de la cerca
Es mostren 2768 resultats
Institut Universitari Dexeus
Medicina
Institució mèdica fundada a Barcelona el 1973 pels germans Josep Maria i Santiago Dexeus i Trias de Bes.
Té l’origen en la Clínica Mater, fundada el 1935 pel pare d’aquests, Santiago Dexeus i Font , clausurada arran de la Guerra Civil de 1936-39 i reoberta aquest any com a Clínica Dexeus, vigent fins el 1973, que es transformà en l’actual institució Concebuda inicialment com una clínica obstetricoginecològica, amb el temps anà incorporant altres especialitats traumatologia, pediatria, medicina interna, cirurgia general, cirurgia pediàtrica, neurologia i anestesiologia Un bon nombre dels serveis i les tecnologies incorporades han estat pioneres a l’Estat espanyol, de les quals cal esmentar la…
Elpidi
Cristianisme
Bisbe d’Osca, un dels quatre germans bisbes: Justinià de València, Just d’Urgell i Nebridi d’Ègara.
Del seu episcopat hom només sap que s’escaigué a la primera meitat del s VI
Micipsa
Història
Fill de Massinissa i successor seu en el tron de Numídia, juntament amb els germans Mastanàbal i Gulussa.
Morts aquests, esdevingué l’únic sobirà i participà en la tercera guerra Púnica com a aliat dels romans
Acadèmia de Llengua Catalana
Institució de la congregació mariana fundada a Barcelona el 1881 pel jesuïta Lluís Ignasi Fiter.
Coneguda també pels noms d’Acadèmia Catalanista, Acadèmia Regionalista o Acadèmia Catalana, en l’etapa fundacional destacaren personalitats com E Prat de la Riba, J Torras i Bages, A Rubió i Lluch i J Puig i Cadafalch En una segona etapa, entorn del pare Ignasi Casanovas, s’aplegaren figures com J Carner, JM Lopez-Picó, J Bofill i Mates i E Vallès i Vidal En la tercera etapa, a partir del 1953 i sota el nom d’Acadèmia de Llengua Catalana, tingué un paper destacat en el redreçament de Catalunya Hi collaboraren l’abat Escarré, J Vicens i Vives, R Galí, J Pujol, J Benet, A Manent etc Molts dels…
Enlairat a París el primer globus aerostàtic tripulat
S’enlaira a París el primer globus aerostàtic tripulat, culminació de les investigacions dels germans Montgolfier
Graugés
Llogaret
Llogaret, fortament disseminat, del municipi d’Avià (Berguedà), vora l’estany de Graugés, al SE del poble.
A la fi del s XIX hom hi establí una important colònia agrícola, propietat dels germans Rosal
centre vertical
Dret civil català
Centre residencial d’acció educativa que acull menors desemparats de totes les edats.
Amb aquest tipus de centre hom pretén palliar la problemàtica de la separació dels germans en centres d’acolliment
Els Burés, el Pasteral. Del Llobregat al Ter
> Esteve Burés i Arderiu Personalidades Eminentes de la Industria Textil Española , 1952 Els germans Burés —Esteve i Francesc Burés i Arderiu— eren manresans i cintaires, a mitjan segle XIX Aleshores hi havia aproximadament una seixantena d’empresaris manresans que es dedicaven a la cinteria de cotó o de seda, producte, aquest darrer, que s’havia convertit en l’especialitat de la ciutat Alguns eren més ambiciosos i entraren en el camp del filat i del teixit del cotó Fou el cas, per exemple dels Burés Però inicialment els dos germans actuaren per separat La fàbrica del Mig, a Sant Joan de…
Zeist
Ciutat
Ciutat de la província d’Utrecht, Països Baixos.
Hi ha indústria tèxtil i automobilística, i fàbriques de conserves i de coberts És centre de la comunitat de germans bohemis
ambarvals
Religions de Grècia i Roma
Processó propiciatòria de la fecunditat de la terra, celebrada pels romans en honor de la deessa Dia, divinitat agrícola; hom portava una víctima al voltant dels camps, i després els sacerdots li feien fer la volta a un terreny sagrat.
Els germans arvals sacerdots cantaven un himne, que hom conserva, en un llatí molt arcaic que encara presenta dificultats d’interpretació
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina