Resultats de la cerca
Es mostren 1493 resultats
pròteles
Mastologia
Carnívor del subordre dels fissípedes de la família dels hiènids, pertanyent al grup de les hienes, que no menja carronya sinó insectes i presenta una dentadura reduïda i dèbil, la qual cosa el diferencia de les altres hienes.
D’uns 80 cm de llargada i 45-50 d’alçada, té el pelatge groc terrós i viu solitari o per parelles a l’Àfrica Oriental i Meridional
ou
Closques d'ou
© Malcolm Storey
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels eulamel·libranquis, de la família dels màctrids, de 6 a 7 cm d’amplada màxima.
Té la closca de color groc amb franges concèntriques, els radis blancs i l’interior vermell Moltes vegades la mar tira les seves closques a la platja És comestible
fosgenita
Mineralogia i petrografia
Clorocarbonat de plom, Pb2(CO3)Cl2
.
Cristallitza en el sistema tetragonal cristalls prismàtics i també tabulars, piramidals, sovint amb moltes cares Té color blanc, gris o groc, duresa 2-3 i pes específic 6,133
bastnäsita
Mineralogia i petrografia
Fluocarbonat de ceri, lantà i didimi, Ce,La,Di(CO 3
|F).
Mineral que cristallitza en el sistema hexagonal en formes tabulars o massisses És de color groc i de lluïssor vítria o resinosa Abunda a Bastnäs Suècia i a Madagascar
flavedo
Botànica
Capa externa o epicarpi acolorit dels fruits cítrics.
En el fruit immadur és verd a causa de la clorofilla, però quan madura és de color groc o ataronjat per raó del seu contingut en carotenoides Conté olis essencials
flavantrona
Química
Colorant de tina obtingut el 1901 per R. Bohn com a resultat de fondre la β-aminoantraquinona a una temperatura per sobre dels 270°C.
Hom el coneix també com a flavantrè o groc d’indantrè G Actualment és obtingut per escalfament de la β-aminoantraquinona, amb pentaclorur d’antimoni, en el si de nitrobenzè
chartreuse
Enologia
Licor estomacal d’herbes, elaborat des del s XVIII al monestir de cartoixans de la Grande Chartreuse, a Grenoble.
Hom el presenta en dues varietats groc dolç i verd sec Des del 1903 és elaborat també a la fassina de Tarragona, on hi hagué fins el 1936 una casa cartoixana
Tortuga mora
Morfologia La tortuga mora Testudo graeca , com la seva congènere, la tortuga mediterrània T hermanni , presenta poblacions molt reduïdes en gravíssim perill d’extinció Javier Andrada La closca d’aquesta tortuga pot mesurar fins 25 cm de longitud i és més regular que la de l’espècie precedent Aquesta espècie presenta esperons a les cuixes, una sola placa supracaudal i escates anteriors més aspres a les potes davanteres Manca l’escata grossa de la punta de la cua Per la resta d’aspectes, és molt semblant a la tortuga mediterrània T hermanni El cap i les potes són de color gris groguenc,…
cera del Japó
Cera del Japó
Química
Matèria grassa que hom obté dels fruits d’algunes anacardiàcies.
És una massa sòlida, de color groc pàllid, de fractura concoidal, que amb el temps es recobreix d’una eflorescència blanca microcristallina Fou emprada per a la preparació de pomades i ungüents
trisulfur d’arsènic
Química
Sòlid groc llimona, que es fon a 300°C, metzinós.
Es troba en la natura en forma ortoròmbica amb el nom d' orpiment És obtingut per precipitació d’una solució àcida d’un compost d’arsènic trivalent per l’acció del sulfur d’hidrogen Es dissol en àcid nítric i en solució de sulfurs alcalins, amb els quals es forma la corresponent tiosal És usat com a pigment, agent reductor, i en medicina