Morfologia
La tortuga mora (Testudo graeca), com la seva congènere, la tortuga mediterrània (T. hermanni), presenta poblacions molt reduïdes en gravíssim perill d’extinció.
Javier Andrada.
La closca d’aquesta tortuga pot mesurar fins 25 cm de longitud i és més regular que la de l’espècie precedent. Aquesta espècie presenta esperons a les cuixes, una sola placa supracaudal i escates anteriors més aspres a les potes davanteres. Manca l’escata grossa de la punta de la cua. Per la resta d’aspectes, és molt semblant a la tortuga mediterrània (T. hermanni). El cap i les potes són de color gris groguenc, puntejades de groc més viu. Les plaques vertebrals i costals són groc llimona o verdoses, amb taques fosques, i les marginals són d’un groc més pur. En conjunt, l’aspecte de l’animal és castany fosc. El seu plastró és bru a la sutura mitjana i esdevé groc cap a les vores.
Les tortugues terrestres tenen la closca molt bombada, les potes cilíndriques i una coloració que combina negres i grocs apagats. El dibuix mostra les diferències entre les dues espècies de Testudo presents al nostre país: la tortuga mediterrània (T. hermanni, a dalt) presenta dues plaques supracaudals i un esperó corni a la punta de la cua; la tortuga mora (T. graeca, a baix) té una sola placa supracaudal.
Gustavo Hormiga.
El mascle té la cua gruixuda, de 5 a 6 cm de longitud, i la seva placa supracaudal és corbada; la femella té també la cua gruixuda, però més curta, de 2 a 3 cm, i la seva placa caudal és a penes corbada, semblant a la de la tortuga mediterrània (T. hermanni); el plastró del mascle es corba lleugerament cap amunt, el de la femella és, en canvi, més pla.
Biologia i ecologia
La tortuga mora habita a zones seques arbustives i a bosquines més denses, com garroferrars o pinedes, i també a costes sorrenques i altres indrets. La seva alimentació consisteix en plantes herbàcies, plantes crassifòlies, garrofes, fulles i flors diverses; també captura algun aliment animal, com petits artròpodes o mol·luscs.
El comportament reproductor és molt espectacular; el mascle persegueix la femella fins a aconseguir immobilitzar-la per a realitzar la còpula, prou complicada si la femella es belluga. Sembla que aquesta etapa té lloc, preferentment, a l’abril i al maig i que de la fecundació en resulten postes —fins a tres per any— de tres a set ous, sovint distribuïts en dos o tres ous per posta, de 30-40 x 22-33 mm. Els ous desclouen a l’agost o al setembre, si han estat dipositats al sòl a finals de primavera, cap al maig, i normalment en condicions semblants a les descrites per a la tortuga mediterrània. L’activitat màxima s’observa a la primavera, especialment al principi de l’estació, i es redueix a l’estiu; els animals esdevenen novament actius a la tardor.
Corologia
La tortuga mora és una espècie circummediterrània típica. També en aquest cas les poblacions són relictes i francament reduïdes. De tota la península Ibèrica, només han estat trobades al S. No es troben als Països Catalans continentals, a excepció d’exemplars escapats de la captivitat, que normalment són d’origen africà. A les Balears, però, poden quedar poblacions relictes, ja que sembla que l’espècie es trobava recentment a Formentera i potser també a Eivissa.