Resultats de la cerca

Estudià a la seva ciutat i es diplomà a l’ Accademia Musicale Chigiana de Siena Amplià estudis amb Julian Bream i Andrés Segovia L’any 1975 guanyà el premi Mario Castelnuovo Tedesco i el 1979 el concurs internacional Andrés Segovia És un dels guitarristes clàssics més reconeguts internacionalment, i du a terme gires de concerts arreu del món És també professor de guitarra al Conservatori de Vicenza La seva vinculació amb Catalunya ha estat especialment intensa arran de la difusió en enregistraments i en concerts de l’obra de diversos guitarristes catalans, molt especialment…

Format inicialment en la disciplina de guitarra flamenca, més tard estudià guitarra clàssica amb Ll Gàsser i William Waters Fou deixeble de G Brncic al laboratori de música electrònica Phonos i d’A Lewin-Richter al Conservatori de Música de Barcelona També ha assistit a seminaris de composició impartits per JM Mestres Quadreny, Ll Callejo i L Nono i el 1986 seguí els Cursos de Darmstadt Ha guanyat diversos guardons, com ara el primer Premi de Composició Musician’s Accord de Nova York 1985 i el Premi Ciutat d’Alcoi de Composició Musical 1994 i les seves obres han…

Vida Fill de Joaquim Nin i Castellanos  i germà de l’escriptora Anaïs Nin S’inicià en la música a Barcelona de la mà de Conxita Badia 1913-14, estudis que aprofundí a la Schola Cantorum de París amb Paul Braud Posteriorment, per indicació de Manuel de Falla , estudià composició amb Paul Dukas al Conservatori de París, i també a la capital francesa fou alumne de piano de Ricard Viñes Els anys trenta collaborà alguns estius amb Falla a Granada, juntament amb Braud El 1931 debutà com a pianista a Madrid, debut que fou l’inici d’una brillant carrera que el dugué a tocar arreu acompanyat de músics…

N'hi ha dues varietats la rasgueada i la puntejada, segons l’acompanyament de guitarra que tingui

Deixà un cèlebre tractat sobre la guitarra Saragossa 1674, molt divulgat, que incloïa una collecció de danses

Es publica el Méthode pour la guitare de Ferran Sorts, cèlebre tractat renovador de la tècnica de la guitarra

És executat al so de la guitarra i consta de quatre parts primera figura, cadena, el puente i la jota

El seu estil, catalogat com a rock innovador, s’ha vist enriquit per les freqüents incursions del seu líder, Robert Fripp, en les músiques d’avantguarda, sovint en collaboració amb Brian Eno La seva última referència discogràfica, que consta de tretze títols, data del 1986 Cal destacar els discs In the court of the Crimson King 1969, Islands 1971, Red 1974 i Three of a perfect pair 1984

Era utilitzat especialment per a instruments solistes, com l’orgue, la guitarra, la viola de mà, el llaüt, l’arpa, etc

Aquestes últimes es canten amb acompanyament de guitarra i pertanyen a la música flamenca, amb llargues cadències i melodia de desenvolupament lent i complex