Resultats de la cerca

El seu període de revolució sideral és de 30 h 17 min 55 s Les observacions transmeses a la Terra pels vehicles Mariner i Viking han mostrat que aquest satèllit és ellipsoidal, els eixos del qual mesuren 15, 12 i 11 km respectivament La seva superfície és coberta de cràters, entre els quals en destaquen un de circular, d’1 km de diàmetre i de perímetre molt pronunciat, i un altre de 2 km de diàmetre i formes gairebé esborrades Aquest darrer fet demostra que l’erosió produïda pels impactes de partícules arribades de l’espai interplanetari a baixa velocitat, o les partícules aixecades de la…

Vida Juntament amb John Dunstable, fou un dels creadors de l’estil anglès característic de les primeres dècades del segle XV Estigué al servei de Tomàs, duc de Clarence i germà d’Enric V, segurament fins el 1421, any de la mort del duc El 1423 ingressà a la confraria de l’Església de Crist a Canterbury en qualitat, probablement, de mestre de capella Se li atribueixen amb certesa quaranta fragments, que inclouen moviments de la missa i antífones marianes hi ha dotze fragments més que són dó dubtosa La majoria són transmesos pel manuscrit Old Hall Londres, British Library, Add…

La seva carrera artística es desenvolupa per Europa, on debutà com a guitarrista de la cantant de The Velvet Underground, Nico Conegut bàsicament per les composicions Take it easy , que es convertiria en un èxit de The Eagles, i Stay , de la seva discografia cal destacar For everyman 1973, Hold out 1980 i World in Motion 1989 El 2002 publicà el seu disc més eclèctic, The Naked Ride Home , i el 2004 entrà a formar part del Rock and Roll Hall of Fame Des del 1996 resideix a Barcelona, on continua amb la seva activitat musical en contacte amb els artistes locals

Fill d’emigrants romanesos, es graduà a la Universitat d’Illinois 1929 i es doctorà a la Universitat de Columbia 1931 Associat amb Wallace KHarrison el 1945, ambdós contribuïren a perfilar el paisatge de Nova York amb una sèrie de gratacels emblemàtics, com ara el Corning Glass, el Time-Life 1960 i l’edifici McGraw Hill També fou el director de planejament del complex de l’Organització de les Nacions Unides 1947-53 El seu edifici més emblemàtic és l’Avery Fisher Hall 1962, el primer construït dins el complex Lincoln Center, a la ciutat de Nova York

Començà a enregistrar els primers discs el 1926 com a guitarrista acompanyant pocs anys més tard obtingué un gran èxit en solitari i com a líder dels grups que formà El 1938 féu un concert al Carnegie Hall de Nova York que el projectà a la fama i el 1951 realitzà la primera gira per Europa Actuà a Barcelona el 1953 Les seves cançons tenen una gran vàlua, a banda de la musical, per al coneixement del repertori de la música popular negra nord-americana del s XIX El 1955 publicà una autobiografia, Big Bill Blues

S’educà a la capital francesa, on es traslladà amb la seva família quan tenia dos anys, i posteriorment anà a Bilbao Després de viatjar arreu del món, ja d’adult retornà a París, on, a més d’altres activitats empresarials, es dedicà a la promoció d’espectacles musicals El 1876 fundà el Fantaisies Oller, el primer music-hall que s’obrí a París, i alguns anys més tard, associat amb altres empresaris, inaugurà sales que han esdevingut tan emblemàtiques com el Téâtre des Nouveautés 1878, dedicat a l’opereta i el vodevil, el Moulin Rouge 1889 o la sala Olympia 1893

S’inicià en el cabaret, el music-hall i la comèdia musical Els seus discos de compositors contemporanis nord-americans foren grans èxits de vendes i li proporcionaren una popularitat que li obrí les portes del cinema Actuà en nombroses pellícules musicals i els seus dots artístics el convertiren en un estimable actor dramàtic En la seva filmografia destaquen Holiday Inn Mark Sandrich 1942, que incloïa el tema White Christmas , guanyador de l’Oscar a la millor cançó d’aquell any, i Going my way , de Leo McCarey, per la qual el 1944 obtingué l’Oscar a la millor interpretació

S’inicià en el cant amb l’Orfeó Català de Mèxic, on la seva família s’havia exiliat després de la Guerra Civil Espanyola Ingressà a la companyia del Teatro Bellas Artes, i el 1955 hi interpretà el seu primer gran paper, el Manrico d' Il Trovatore Per mediació de Victòria dels Àngels es presentà a una audició al Carnegie Hall, i tot seguit anà a Milà a perfeccionar els seus estudis A conseqüència d’un malentès amb l’empresa de JA Pàmies, no cantà mai a l’antic Liceu Gravà algunes sarsueles per a l’EMI espanyola El 1968 tornà a Mèxic

Sorgit probablement entre la població de raça negra del sud dels Estats Units, arribà a la màxima popularitat a la dècada del 1920, com a ball de saló o com a número dansat dins els espectacles de music-hall Atès el seu origen meridional, hi ha qui diu que prengué el nom de la vila de Charleston, a Carolina del Sud D’altres, en canvi, pensen que deriva del títol de la cançó de James P Johnson Charleston inclosa en l’espectacle Runnin’ Wild , 1923, gran èxit comercial de l’època, el ritme de la qual hauria influït decisivament en el gènere

De sòlida formació cultural, fou amic íntim de PBShelley, l’obra del qual Defense of Poetry fou una rèplica de la seva The Four Ages of Poetry ‘Les quatre èpoques de la poesia’, 1821 En la seva extensa producció sobresurt la novella, on s’ajunten èpoques i estils diferents, fent de la prosa una sàtira combinada amb elements poètics, com a Headlong Hall 1816, Nightmare Abbey 1818, Crotchet Castle 1831 i Gryll Grange 1860 En canvi, Maid Marian 1822, sobre el tema de Robin Hood, i The Misfortunes of Elphin ‘Les desgràcies d’Elphin’, 1829 són completament romàntiques