Resultats de la cerca

Començà els seus estudis d’art dramàtic a Cracòvia i aviat l’interès per la cultura oriental el portà a Pequín Reelaborà les idees de Stanisłavski i amb Ludwik Flaszen fundà, el 1959, el Teatre-Laboratori 13 Rzedów, a Opole des del 1965 a Breslau, anomenat posteriorment Institut de Recerques sobre l’Art de l’Actor, que dirigí fins el 1982, any que emigrà de Polònia Peces bàsiques foren Les chaises , de Ionesco, Caien , de Byron, Sakuntala , de Kālidāsa, Dziady , de Mickiewicz, Kordian , de Słowacki, Akropolis , de Wyspiański, Hamlet , de Shakespeare, Doctor Faustus , de Marlowe, El príncipe…

Cònsol a Cadis, propagà les idees de Schlegel i sostingué una polèmica amb Alcalá Galiano i Joaquín de Mora a favor del Romanticisme A Alemanya publicà Floresta de rimas antiguas castellanas 1821-25 i Teatro español anterior a Lope de Vega 1832

La seva obra reflecteix la seva activitat política i les seves idees nacionalistes Les chants du soldat 1872, Nouveaux chants du soldat 1875, Marches et sonneries 1881, Chants du paysan 1894 També escriví obres de teatre L’Hetman 1877, Messire Du Guesclin 1895

Professor a la Universitat de Berlín, estudià les funcions ellíptiques i féu progressar la teoria dels nombres Important també per la seva filosofia de les matemàtiques, no acceptà les idees innovadores del seu deixeble GCantor i mantingué polèmiques amb Weierstrass i Dedekind

Havent contret matrimoni amb Evast, mira amb cert recel les idees ascètiques d’aquest i del seu fill Blanquerna, però acaba adaptant-se a la vida abnegada i caritativa del marit, i pren categoria de símbol a mesura que l’obra avança

Fou destinat a Mallorca el 1795 Tingué conflictes amb la inquisició per les lectures de Voltaire i Rousseau i per les seves idees sobre la religió La seva mort per suïcidi fou motiu d’inspiració de moltes poesies i romanços populars anònims

Estudià a Alexandria i exercí a Roma Fou un dels representants més importants de l’escola metòdica Fundà la ginecologia i l’obstetrícia científiques, a les quals dedicà diversos estudis, que foren vigents fins al Renaixement també publicà les seves idees sobre cirurgia

D’idees liberals moderades, representà en els seus scherzi el món provincià de la Toscana i hi atacà la ineptitud dels governants i la burgesia Re travicello ‘El rei ninot’, Sant’ Ambrogio, La chiocciola ‘El cargol’, La fiducia in Dio i Affetti di una madre

Visqué sempre a l’estranger i, a Viena, inspirat per les idees de la Revolució Francesa, fundà una societat per combatre contra els turcs Escriví versos patriòtics i un himne de batalla Arrestat a Trieste pels austríacs, fou lliurat als turcs, que l’executaren

Les seves idees duen una marca darwinista i exalten les races nòrdiques en un to líric arrauxat i visionari Cal destacar-ne Himmerlandshistorier 1898-1910, Digte ‘Poesies’, 1906 i Den lange Rejse ‘El llarg viatge’, 1908-22 Fou premi Nobel de literatura el 1944