Resultats de la cerca
Es mostren 441 resultats
John Hunter
Cirurgià escocès.
Deixeble del seu germà William —tocòleg famós— i de Pott, fou metge militar, professor d’anatomia i cirurgià reial Investigà sobre el procés inflamatori, el xoc i les malalties venèries Féu innovacions tècniques en alguns tractaments quirúrgics És autor de A Treatise on the Blood, Inflammation and Gun-shot wounds ‘Tractat sobre la sang, la inflamació i les ferides per arma de foc’, 1794
Josep Traserra i Parareda
Medicina
Metge otorrinolaringòleg.
Llicenciat 1954 i doctorat 1959 per la Universitat de Barcelona, fou catedràtic d’otorrinolaringologia a la Universitat de Saragossa 1971-73 i a la de Barcelona des del 1973 fins a la jubilació i, posteriorment, professor emèrit Autor de llibres i articles, investigà sobre cirurgia del càncer de laringe, tumors rinosinusals, clínica i propagació dels tumors de rinofaringe, exploracions auditives i vestibulars i acúfens
Torbern Olof Bergman
Biologia
Matemàtiques
Científic suec conegut pels seus treballs sobre química, bé que els seus estudis inicials foren en el camp de les matemàtiques i de la història natural.
Ocupà la càtedra de química de la Universitat d’Uppsala investigà sobre l’afinitat dels elements fou el primer que assenyalà la influència de la concentració en un sistema de dues sals dissoltes i en equilibri i el mecanisme de desplaçament d’aquest, observacions que molt posteriorment conduïren a la llei d’acció de massa Fou autor de nombrosos treballs sobre mineralogia, geologia i astronomia
William Ferrel
Meteorologia
Meteoròleg nord-americà.
Investigà els fenòmens marins i formulà una llei, anomenada de Ferrel , segons la qual un corrent d’aire es desvia cap a la dreta a l’hemisferi boreal i cap a l’esquerra a l’austral acceleració de Coriolis Estudià, a més, les marees, els vents i les tempestats marines, i inventà un aparell per a predir el màxim i el mínim de les marees
Ibrāhīm ibn Ǧa‘qūb al-Isrā’īlī al-Ṭurṭūšī
Història
Jueu traficant d’esclaus.
Probablement com a espia, per encàrrec d’al-Ḥakam II de Còrdova, feu un viatge ~965 al centre i est d’Europa i investigà els usos, l’economia i l’organització social dels diferents pobles que hi habitaven eslaus, germànics, khàzars, etc S'ha perdut, malauradament, l’informe que redactà, però se'n conserven fragments, inclosos en les obres geogràfiques posteriors d’al-Bakrī i al-'Uđrī
CSA
Astronàutica
Sigla de la Canadian Space Agency, amb seu a Mont-real.
La CSA és una agència federal establerta el 1989 amb la finalitat de desenvolupar el sector aeroespacial canadenc Opera una sèrie de satèllits d’observació terrestre, com els RADARSAT, que estudien els canvis del clima terrestre, i el SCISAT, que investiga la capa d’ozó També controla diversos satèllits de telecomunicacions MSAT, NIMIK i ANIK i científics Alouette, MOST La CSA participa en el programa de l’Estació Espacial Internacional
Josep Maria Pou i Martí
Historiografia
Historiador.
De l’orde franciscà Residí a Roma on ensenyà, durant molts anys, ciències històriques i investigà i inventarià els arxius de l’ambaixada d’Espanya a la Santa Seu Fou un dels primers consultors de la secció històrica de la Congregació de Ritus Publicà diverses obres, entre les quals es destaquen una notable Història de la ciutat de Balaguer 1913 i Visionarios, beguinos i fraticelos catalanes siglos XIII-XV 1930
Ludwig Franz Benedikt Biermann
Astronomia
Astrofísic alemany.
Del 1931 al 1939 investigà l’evolució i estructura solars, i d’ençà del 1951 estudià la física dels cometes, dels quals intentà també d’esbrinar l’origen 1977 i de relacionar-los amb la formació del sistema solar Fou quan estudiava les cues de plasma dels cometes que suggerí que el Sol expelleix radialment un plasma que es desplaça a gran velocitat, i descobrí així l’anomenat vent solar
Martin Dibelius
Bíblia
Exegeta alemany.
Fou professor a Berlín 1910-15 i a Heidelberg 1915-47 i membre de la comissió Fe i Ordre del Consell Ecumènic de les Esglésies Investigà sobretot els gèneres literaris de les narracions neotestamentàries Són obres seves, entre altres, Die Formgeschichte des Evangeliums ‘Història de les formes de l’Evangeli’, 1919, Religion im Christentum ‘Religió en el cristianisme’, 1925 i Botschaft und Geschichte ‘Missatge i història’, 1952-53
Jacques Monod
Bioquímica
Bioquímic francès.
Investigà els mecanismes de la transmissió de la informació genètica especialment, juntament amb FJacob, el paper de la molècula de l’àcid ribonucleic en la síntesi de les proteïnes específiques del citoplasma, treballs que li valgueren el premi Nobel de medicina l’any 1965, compartit amb el mateix Jacob i amb Lwoff L’any 1970 publicà Le hasard et la nécessité , assaig sobre la filosofia natural de la biologia moderna
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina