Resultats de la cerca
Es mostren 834 resultats
gram americà

Gram americà
John Tann (cc-by)
Botànica
Herba vigorosa, de la família de les poàcies o gramínies, de tiges prostrades, gruixudes, aplanades i de vegades vermelloses, fulles de color verd-blavós, glabres, planes i una mica dures, i inflorescències curtes i rígides.
Originària dels tròpics americans, és cultivada als jardins europeus per fer gespes, especialment a les zones litorals temperades, a causa de la seva tolerància a la salinitat Actualment es considera naturalitzada a les regions càlides d’Europa
xiprer
Botànica
Jardineria
Arbre perennifoli, de la família de les cupressàcies, monoic, de fins a 30 m d’alt, de capçada molt sovint fastigiada i de color fosc, amb fulles esquamiformes imbricades i amb gàlbuls arrodonits.
És oriünd de la regió egea, però ha estat conreat des de temps antics a tota l’àrea mediterrània Els xiprers són plantats en jardins, parcs, cementiris i, arrenglerats, com a paravents El gàlbuls tenen propietats astringents
Brihuega
Municipi
Municipi de la província de Guadalajara, Castella-la Manxa, drenat pel Tajuña.
Dins la vila agrícola i industrial tenen interès les esglésies de Santa Maria de la Peña i de San Felipe s XIII, i els jardins i el castell de Peña Bermeja, Real Fábrica de Paños s XVII
pit-roig
pit-roig
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes
, de la família dels túrdids, de 14 cm, que té el pit i el front d’un color de taronja viu i les parts superiors gris oliva.
És fortament territorial i habita tant als grans boscs com als jardins i parcs de tot Europa, llevat d’Islàndia, el N d’Escandinàvia i les Balears És sedentari a la Catalunya continental i hivernant a les Illes
merla

Merla
© C.I.C. - Moià
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids, de 25 cm, que té (el mascle) el plomatge negre i el bec i el cercle orbital d’un groc viu.
La femella és bruna, amb les parts inferiors esquitxades de negre És omnívor i posseeix un cant bellíssim Habita en arbredes, parcs, boscs i jardins, a tot Europa, fins als 65°N, i és comuna arreu dels Països Catalans
meravelles del món
Art
Conjunt de set obres arquitectòniques i escultòriques que, segons els antics, constituïen les creacions capitals de l’home en el terreny artístic.
Eren les piràmides d’Egipte, el mausoleu de Mausol a Halicarnàs, el temple d’Àrtemis a Efes, els jardins de Semíramis a Babilònia, l’estàtua de Zeus a Olímpia, el colós de Rodes i el far d’Alexandria
Pirro Ligorio
Arquitectura
Pintura
Arqueologia
Arquitecte, arqueòleg i pintor italià.
A Tívoli participà en les excavacions de la villa Adriana i construí la villa d'Este Per al papa Pius IV féu, als jardins del Vaticà, el Casino 1562 i el nínxol que corona el Belvedere, obra de Bramante
Bournemouth
Ciutat
Ciutat del comtat de Dorset, Anglaterra, vora la badia de Poole, al canal de la Mànega.
Nucli manufacturer i d’estiueig, hi han estat construïdes installacions turístiques i una important indústria hotelera Els jardins d’hivern del 1876, oberts com a lloc de concerts el 1947 són la seu de la Bournemouth Symphony Orchestra creada el 1893
palau del Trocadéro
Palau
Edifici construït a París, damunt el turó de Chaillot, per Davioud i Bourdais en ocasió de l’Exposició Universal del 1878 i que el 1937 fou substituït pel palau de Chaillot.
El nom de Trocadéro és perpetuat a la plaça on hi ha el palau de Chaillot, que, oberta en una gran terrassa, domina la vista damunt els jardins que baixen cap al Sena, la torre Eiffel i el Champ de Mars
baronia de les Quatre Torres
Història
Títol concedit el 1790 al cavaller Carles de Morenés i de Caçador.
El castell de la Nou de Gaià fou la casa senyorial de la baronia, fins el 1982, quan Lluís de Morenés i Carbajal, marquès de Nules, donà el castell i els jardins al municipi El títol continua en la mateixa família
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina