Resultats de la cerca

Fou advocat de la generalitat de Catalunya És autor d’un Raepertorium iuris, praecipue barchinonensis, disposat per ordre alfabètic, i redactà, conjuntament amb d’altres juristes, un dictamen sobre An in Principatu possint duo locumtenentes Regni creari

Doctor en dret per la Universitat de Barcelona 1981 i catedràtic de dret civil de la Universitat Pompeu Fabra d’ençà del 1991, fou degà de la facultat de dret entre el 1994 i el 2000 És especialista en dret civil català i ha participat com a expert del departament de justícia en les principals reformes legislatives en matèria de dret de família aprovades pel Parlament de Catalunya durant els anys noranta, entre les quals el codi de família És autor de desenes de publicacions en la seva especialitat, entre les quals destaquen els Comentaris al Codi de Família, a la Llei d’Unions Estables de…

Doctor en dret per la Universitat de Barcelona 1969, fou catedràtic de dret internacional públic i privat de la Universitat Autònoma de Barcelona 1980-82 i de la Universitat de Barcelona 1982-90, i és catedràtic de dret internacional públic de la Universitat Pompeu Fabra d’ençà del 1990 És autor de desenes d’articles sobre dret dels tractats i de dret dels conflictes armats, entre altres matèries Compilà diversos textos de dret internacional en el llibre Casos y Textos de Derecho Internacional Público 1972, quarta edició del 1988, eina pedagògica per a diverses generacions d’estudiants d’…

Entre el 1999 i el 2003 fou vicerector de projectes i relacions internacionals de la Universitat de les Illes Balears, de la qual és rector des del 2003 Especialista en dret públic, principalment en temàtiques d’ordenació del territori i urbanisme Ha treballat també en les àrees de dret autonòmic de les Illes Balears i del dret del turisme

Doctor en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona 1973 i catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Barcelona des del 1983, les seves principals línies d’investigació foren l’estudi de l’estat autonòmic i la teoria del federalisme, com també l’estudi dels drets fonamentals, principalment en els aspectes vinculats al fenomen de la immigració Entre les seves múltiples monografies i articles científics destaquen Constituciones y períodos constituyentes en España 1808-1936 1977, amb J Solé i Tura, El Estado autonómico Federalismo y hechos diferenciales 1999, La nueva regulación…

Després del seu pas per l’administració pública com a interventor municipal de Ciutadella Menorca, fou funcionari colonial a Santa Isabel de Fernando Poo, a Guinea Equatorial, i també procurador a Corts 1976-77, càrrec des del qual participà en els debats de la Llei de reforma política Expert en dret local, destacà sobretot per la seva dedicació a la modernització de l’administració pública i també al dret aplicat al medi ambient, les noves tecnologies i el seu impacte urbanístic i territorial, temes sobre els quals fou un dels principals introductors a l’Estat espanyol Rector de les…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, exerceix des del 1966 Ha estat diputat de la junta de govern del Collegi d’Advocats de Barcelona en els períodes 1970-75 i 1978-83 El 1975 fou elegit membre de número de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, de la qual fou secretari entre 1977-83 El 1992 en fou elegit president Ha estat també professor de dret processal i de dret civil a la Universitat de Barcelona i a l’Estudi General de Lleida fins al curs 1983-84 És membre del comitè de redacció de la Revista Jurídica de Catalunya des del 1969 i tingué una participació…

Passà de Barcelona a establir-se a Saragossa, on l’any 1437 escriví Glossa de Observantia Regni Aragonum, obra que tingué força difusió

Estudià a la Universitat de Cervera Autor i traductor de diversos estudis sobre temes de dret militar, marítim i mercantil Publicà el primer tractat de dret mercantil escrit en castellà Tratado de derecho mercantil en España 1840 Collaborà en la redacció d’un manual de dret civil català

Dominicà, resident al convent de Santa Caterina de Barcelona i inquisidor de Catalunya vers el 1320 És autor d’una resposta a la pregunta de Ramon d’Era sobre la licitud dels violaris i censals