Resultats de la cerca

Fill d’una família de músics, estudià piano amb I Philipp al Conservatori de Música de París i composició amb N Boulanger Nen precoç, veié publicada la seva primera obra el 1922, Pour Jacqueline , una peça per a piano Altres obres de juventut, com el Trio per a corda 1933, el Quartet de vent 1933 o el Quartet de corda 1934, revelaren la seva gran facilitat per a la composició i un sentit innat per a l’orquestració Assimilà els elements aportats pels corrents més avantguardistes i en feu una interpretació molt personal En el seu catàleg hi ha obres de cambra, orquestrals, vocals i també òperes…

La seva carrera com a actor fou bastant limitada, però destacà la seva forta personalitat dramàtica i humorística Algunes de les seves pellícules com a actor són Quo Vadis 1951, Lola Montes 1955, Spartacus 1960, Topkapi 1964, Viva Max 1970, The Thief of Baghdad 1978 i Death on the Nile 1978 Com a realitzador debutà el 1946 amb School of Secrets , i després realitzà Romanoff and Juliet 1961 i Billy Budd 1962, que foren adaptades del teatre, i Lady L 1965 El 1977 produí per a la TV Jesus of Nazareth Posteriorment intervingué en els films Evil Under the Sun 1981, Memed my Hawk que…

Deixeble de l’escultor Manuel Ramos, el 1948 anà Madrid, on continuà la formació a l’Academia de San Fernando, que completà amb una estada a la Fine Arts School of Arts de Londres 1952-53, ciutat on descobrí l’escultura contemporània, especialment Henry Moore Al seu retorn, treballà amb Manolo Millares El 1955 s’establí a Madrid, on poc després feu la primera exposició Amb Millares, Antonio Saura i d’altres formà el grup El Paso La seva obra s’inclou en el camp de l’abstracció i té com a leitmotiv característic l’ús d’espirals Des dels anys setanta la seva obra plàstica i alguns textos seus…

Traslladada a Austràlia, debutà en el cinema d’aquest país en papers secundaris fins que l’èxit de Dead Calm 1989, de Phillip Noyce, on exercia de protagonista, li obrí les portes del cinema nord-americà i s’ha convertit en una de les actrius més distingides Altres títols són Days of Thunder 1990, de Tony Scott Billy Bathgate 1991, de Robert Benton Far and Away 1992, de Ron Howard Malice 1993, de Harold Becker My Life 1993, de Bruce Joel Rubin Batman Forever 1995, de Joel Schumacher To Die For 1995, de Gus van Sant, en la qual obtingué un Globus d’Or Portrait of a Lady 1995, de…

Estudià piano i composició a l’Acadèmia de Budapest, on fou deixeble de P Kardos Debutà com a director el 1962 al teatre Vigszinház de la capital hongaresa i, més tard, amplià els seus estudis a Darmstadt el 1965 L’any següent prosseguí la seva formació a Colònia, on es quedà per a dirigir-hi l’orquestra de la ràdio, de la qual en fou assistent a partir del 1971 El 1979 Pierre Boulez el nomenà director de l’Ensemble InterContemporain de París Fou director convidat de l’Orquestra Simfònica de la BBC 1985-88, de l’Orquestra del Festival de Budapest 1992-95, de la Filharmònica Nacional d’Hongria…

Establert a Londres amb la seva mare després que s’hagués divorciat, en la seva joventut intentà establir-se com a escriptor, i collaborà en publicacions literàries i treballà de periodista El 1912 tornà als Estats Units Participà en la Primera Guerra Mundial, i posteriorment treballà de comptable en una empresa petroliera, de la qual fou acomiadat el 1933 pels seus problemes amb l’alcohol Tornà aleshores a la literatura amb narracions policíaques que publicà a les revistes Black Mask i Dime Detective El 1939 aparegué la seva primera novella, The Big Sleep , amb la qual aconseguí un èxit…

Vida Fill d’un magistrat de l’Audiència de Barcelona, a setze anys fugí a França i entrà en una troupe de circ Després de recórrer Europa durant tres anys, retornà a Barcelona i s’inicià en la companyia d’Enric Borràs, amb la qual viatjà per Espanya i Llatinoamèrica El 1914 s’installà als EUA i l’any següent debutà en Nens del gueto Children of the Ghetto , Frank Powell sense deixar el teatre El seu domini de l’anglès li obrí les portes de Hollywood a partir de la implantació del sonor, on feu les versions espanyoles dels films americans Gràcies al seu eclecticisme i a la seva…

Exercí el magisteri fins el 1963, que entrà a com a corrector al Diari de Barcelona , iniciant una carrera en el periodisme Des del 1966 collaborà en diverses publicacions i diaris, com ara La Vanguardia cronista habitual des del 1987 i El País , i també a la ràdio, especialment a Ràdio Barcelona i la Cadena SER, emissora per a la qual fou cronista a Londres durant uns quants anys És autor de diversos llibres, entre els quals destaquen els reculls d’entrevistes Hagan juego, señores 1976 i Veintiún hijos de su padre 1977, premi Manuel del Arco, en collaboració amb J Ramoneda, publicats al…

Diplomat en interpretació per l’Institut del Teatre de Barcelona, fundà la companyia Rebeca de Winter, amb la qual estrenà la seva primera obra com a autor, Mareig 1992, dirigida per Núria Furió, al Teatre Adrià Gual Amb la companyia L’idiota estrenà  Kràmpack premi especial de la Crítica 1994, premi Max com a millor autor 2003 i premi de la Crítica de Barcelona 2003, a la Sala Villarroel i al Teatro Fígaro de Madrid Seguiren la comèdia Fum, fum, fum 1995 i la inquietant Sóc lletja 1997, en collaboració amb Sergi Belbel Amb Joel Joan escriví, dirigí i interpretà Excuses 2001,…

Es dedicà primerament al teatre, amb un notable èxit, i també a la ràdio, mitjà en què es feu famós sobretot quan, arran de la seva adaptació 1938 de The War of the Worlds de HG Wells, difongué com una notícia una invasió d’extraterrestres, fet que desencadenà el pànic collectiu La seva obra cinematogràfica mostra una visió molt particular del món i de la societat, exposada amb un llenguatge audaç i una renovació tècnica absoluta nous tractaments de la illuminació, moviments de la cambra, muntatges, etc La seva empremta dins la història del cinema fou reconeguda el 1966 en ésser-li atorgat un…