Resultats de la cerca
Es mostren 567 resultats
metamorfosi

Metamorfosi complexa
Josep Lluís Ferrer
Zoologia
Conjunt de canvis morfològics i fisiològics que experimenten determinats animals des que surten de l’ou, en forma larval, fins que assoleixen l’estat adult.
La metamorfosi s’esdevé en aquells animals ovípars en els quals l’ou no conté prou quantitat de vitel perquè l’embrió pugui estar-hi el temps necessari per arribar a l’estat adult, per la qual cosa l’animal inicia en forma de larva la vida lliure La metamorfosi es presenta en quasi tots els grans grups zoològics, però és molt constant i manifesta en tots els anèllids poliquets, equinoderms, molluscs, insectes, crustacis i amfibis, en alguns urocordats i en alguns peixos Les larves reben diferents noms, segons el tipus d’animal considerat, i llur fisiologia i hàbitat són…
mosca de les cireres

Parella de mosques de les cireres
Katya (CC BY-SA 2.0)
Entomologia
Mosca de la família dels tripètids, d’uns 3-5 mm de llargada, de color negre i amb ales fumades.
Parasita les cireres Pel mes d’abril, les femelles ponen els ous dins les cireres abans de madurar, i al cap de 6-12 dies en neixen les larves Aquestes es nodreixen de la polpa, i després cauen a terra, on es colguen i atenyen l’estat de crisàlide, i resten immòbils fins a la primavera propera o fins a la primavera de dos o tres anys després, en la qual passen a l’estat adult L’adult viu només un mes, amb la qual cosa es tanca el cicle Hom ataca la plaga amb insecticides sistèmics o específics
èstrids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels dípters.
Tenen ulls composts, força grossos i molt separats, i les antenes van inserides en una fosseta comuna o en dues de contigües l’aparell bucal és reduït i no funcional les ales són curtes i grosses i de color gris fosc Són insectes diürns Ponen els ous prop de l’orifici nasal o dels ulls dels grans mamífers les larves penetren a la cavitat nasal i als sins maxillars i frontals, on creixen alimentant-se de mucositats surten de l’hoste expulsats per un esternut i passen a nimfes en el sòl o en els excrements
kiwi
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels apterigiformes, de la família dels apterígids, que comprèn tres espècies (la més grossa de les quals ateny 70 cm), que tenen el bec molt llarg i prim, lleugerament corbat cap avall, a la punta del qual s’obren les fosses nasals.
Al voltant de la base del bec tenen uns pèls llargs tàctils Les plomes són brunes, estretes i allargades Són endèmics de Nova Zelanda, tenen costums nocturns i l’olfacte extraordinàriament desenvolupat Localitzen els cucs i les larves colgats en la terra humida, d’on els extreuen amb el bec, i quan la terra és seca s’alimenten de la fruita que ha caigut dels arbres i de fulles Amb la introducció a les illes de diversos predadors, com ara gossos, gats, fures, etc, el nombre de kiwis minvà, i actualment hi ha perill d’extinció
mitilicultura
Aqüicultura
Cria industrial de musclos i d’espècies afins.
En aquesta modalitat de cultiu marí l’home es limita a proporcionar un substrat artificial adient normalment cordes penjades verticalment per a la fixació de les larves planctòniques durant l’època de la reproducció hivern, i escull zones adequades, on visquin els musclos naturalment Per tal d’evitar la predació a càrrec d’altres animals alguns gastròpodes, estrelles de mar, etc, cal que les cordes no estiguin en contacte amb el fons Pel mateix motiu, hom acostuma a deixar-los periòdicament en sec durant 1-2 dies els musclos ho resisteixen perfectament La mitilicultura és…
cocodril

Cocodril del Nil
© Fototeca.cat-Corel
Herpetologia
Nom donat a un grup de rèptils de l’ordre dels crocodilians que es caracteritzen per tenir el musell relativament ample i rugós i la quarta dent de la mandíbula inferior visible quan la boca és tancada.
Hom l’inclou dins el gèneres Crocodylus, Osteolaemus i Tomistoma Els cocodrils són els gegants dels rèptils actualment existents, puix que les espècies més grosses atenyen 10 m de longitud Són gregaris, i els mascles tenen comportament territorial a l’època del zel Les femelles solen pondre de 20 a 30 ous algunes espècies, fins a 100 i les cries neixen al cap de quatre mesos S'alimenten de preses, d’acord amb llur mida les cries mengen insectes, granotes, larves, etc els joves, sobretot peixos i els adults, peixos, ocells aquàtics i mamífers rarament ataquen l’home
efemeròpters
Entomologia
Ordre d’insectes arcaics de petites dimensions (1 cm) caracteritzats pel fet de tenir el cap petit, amb l’aparell bucal mastegador atrofiat.
Tenen un parell d’antenes curtes, i el primer anell del tòrax és més desenvolupat que els altres Tenen dos parells d’ales membranoses desiguals, les anteriors més grosses que les posteriors, les quals de vegades són vestigials o nulles L’abdomen és llarg i prim, acabat en tres anells prims Tenen metamorfosi incompleta, i llur nom és degut al breu temps de vida durant l’estat adult, car hi ha algunes espècies que viuen només un dia Habiten prop de les aigües dolces, i les larves són aliment dels peixos Són estesos per tot el món, i algunes espècies són cosmopolites
puça

Puça comuna
Katja ZSM (cc-by-sa-3.0)
Entomologia
Nom genèric de diverses espècies d’insectes de l’ordre dels sifonàpters, de petites dimensions (fins a 6 mm), cos comprimit, sense ales, amb aparell bucal picador-xuclador i potes llargues que els serveixen per a saltar.
Viuen com a ectoparàsits temporals dels vertebrats homeoterms ocells i mamífers, dels quals xuclen la sang Totes les espècies més de 1500 són holometàboles i ovípares les larves són àpodes i moltes són portadores de gèrmens de malalties infeccioses La picada de la puça comuna Pulex irritans pot transmetre a l’home diversos paràsits, sobretot bacteris salmonelles, estafilococs, rickèttsies, etc, cucs paràsits cestodes, nematodes i protozous L’espècie Xenopsylla cheopis és el principal agent transmissor de la pesta bubònica transmesa també per la puça comuna, que en alguns llocs…
tricocèfal
Zoologia
Nematode de l’ordre dels triquiuroïdeus, de dimensions força petites (5 cm de longitud total màxima), amb la part anterior del cos filiforme i la posterior, que conté l’aparell reproductor, molt engruixida.
Parasita, sembla que exclusivament, l’intestí gros i el recte de l’home La femella fecundada pon de 2 000 a 6 000 ous cada dia, els quals són expellits amb els excrements, es desenvolupen —si cauen en terreny humit i càlid—, i, si són ingerits per l’home, són alliberades les larves a l’intestí prim i passen a l’intestí gros, on arriben a la maduresa sexual El cicle té com a mínim una durada d’uns tres mesos Si la infecció és en massa produeix danys greus És cosmopolita, però especialment abundant a les zones càlides
tenebriònids
Entomologia
Família d’insectes coleòpters que comprèn individus de dimensions mitjanes o grosses i colors foscs a les latituds dels Països Catalans.
Tenen el front eixamplat lateralment per uns lòbuls que cobreixen la base de llurs antenes, curtes o mitjanes Les larves, cilíndriques i allargades, solen anar protegides per teguments durs Les ales són sovint rudimentàries, o hi manquen, i els èlitres van soldats per llur línia mitjana Hi ha un gran nombre de formes termòfiles als deserts De costums nocturns, són cosmopolites, però, sobretot, tropicals i de règim omnívor Comprèn unes 16000 espècies, les més conegudes de les quals són les que viuen als magatzems de llavors graners, molins, etc Entre els gèneres europeus mereixen…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina