Resultats de la cerca

Característiques del grup Els planipennis constitueixen el grup numèricament més important de tots els neuropteroïdeus megalòpters, rafidiòpters i planipennis reuneix unes 6000 espècies, repartides per tot el planeta, especialment per les regions càlides El seu aspecte és variable alguns, de dimensions considerables, poden confondre’s amb libèllules, mentre que d’altres, més petits, són unicroms, verdosos o brunencs, i es paren amb les ales fent teuladeta Allò que els caracteritza, però, és l’estructura del cap, la llargada mitjana del protòrax i l’abundant venació de les ales, tant…

Els himenòpters constitueixen un ampli ordre d’insectes pterigots lliures, socials o paràsits, dels quals s’han descrit fins ara un total de 280 000 espècies Alguns dels seus representants són molt coneguts tots hem vist les abelles recollectant el nèctar de les flors, o hem observat files de formigues transportant el menjar als seus nius subterranis, o fins i tot hem sentit les doloroses picades que produeixen les vespes No obstant això, aquestes tres formes esmentades són les menys abundoses en espècies d’aquest ordre El gran nombre d’espècies existent, així com les seves diferents…

És observada en poblacions que habiten en zones fluvials de l'Àfrica tropical i de l’Amèrica Central i del Sud, i per aquest motiu també és coneguda amb el nom de ceguetat dels rius Es transmet de persona a persona per la picada de certs gèneres de mosques i mosquits La ceguetat té lloc a conseqüència de la reacció allèrgica a les larves inoculades per la picada També pot produir afectacions greus de la pell, i, després del tracoma , és la principal causa de ceguetat per infecció Hom tracta la infecció amb ivermectina, una substància obtinguda del bacteri Streptomyces avermitilis…

Viuen com a ectoparàsits temporals dels vertebrats homeoterms ocells i mamífers, dels quals xuclen la sang Totes les espècies més de 1500 són holometàboles i ovípares les larves són àpodes i moltes són portadores de gèrmens de malalties infeccioses La picada de la puça comuna Pulex irritans pot transmetre a l’home diversos paràsits, sobretot bacteris salmonelles, estafilococs, rickèttsies, etc, cucs paràsits cestodes, nematodes i protozous L’espècie Xenopsylla cheopis és el principal agent transmissor de la pesta bubònica transmesa també per la puça comuna, que en alguns llocs…

Parasita, sembla que exclusivament, l’intestí gros i el recte de l’home La femella fecundada pon de 2 000 a 6 000 ous cada dia, els quals són expellits amb els excrements, es desenvolupen —si cauen en terreny humit i càlid—, i, si són ingerits per l’home, són alliberades les larves a l’intestí prim i passen a l’intestí gros, on arriben a la maduresa sexual El cicle té com a mínim una durada d’uns tres mesos Si la infecció és en massa produeix danys greus És cosmopolita, però especialment abundant a les zones càlides

Tenen el front eixamplat lateralment per uns lòbuls que cobreixen la base de llurs antenes, curtes o mitjanes Les larves, cilíndriques i allargades, solen anar protegides per teguments durs Les ales són sovint rudimentàries, o hi manquen, i els èlitres van soldats per llur línia mitjana Hi ha un gran nombre de formes termòfiles als deserts De costums nocturns, són cosmopolites, però, sobretot, tropicals i de règim omnívor Comprèn unes 16000 espècies, les més conegudes de les quals són les que viuen als magatzems de llavors graners, molins, etc Entre els gèneres europeus mereixen…

Són escarabats de 2 o 3 cm de llargària, amb el cap gros i quadrangular, que en els mascles és proveït d’unes antenes grosses i amb l’extrem eixamplat Tots ells tenen un vol lent i molt sorollós que inicien cada any cap al mes de juny, per Sant Joan, en sortir de les galeries subterrànies on han passat l’hivern en fase larval Les larves es nodreixen de les arrels de les plantes de l’horta, per la qual cosa són molt nocives Algunes de les espècies d’aquests gèneres són molt comunes als Països Catalans

En aquesta modalitat de cultiu marí l’home es limita a proporcionar un substrat artificial adient normalment cordes penjades verticalment per a la fixació de les larves planctòniques durant l’època de la reproducció hivern, i escull zones adequades, on visquin els musclos naturalment Per tal d’evitar la predació a càrrec d’altres animals alguns gastròpodes, estrelles de mar, etc, cal que les cordes no estiguin en contacte amb el fons Pel mateix motiu, hom acostuma a deixar-los periòdicament en sec durant 1-2 dies els musclos ho resisteixen perfectament La mitilicultura és…

Al voltant de la base del bec tenen uns pèls llargs tàctils Les plomes són brunes, estretes i allargades Són endèmics de Nova Zelanda, tenen costums nocturns i l’olfacte extraordinàriament desenvolupat Localitzen els cucs i les larves colgats en la terra humida, d’on els extreuen amb el bec, i quan la terra és seca s’alimenten de la fruita que ha caigut dels arbres i de fulles Amb la introducció a les illes de diversos predadors, com ara gossos, gats, fures, etc, el nombre de kiwis minvà, i actualment hi ha perill d’extinció

Parasita les cireres Pel mes d’abril, les femelles ponen els ous dins les cireres abans de madurar, i al cap de 6-12 dies en neixen les larves Aquestes es nodreixen de la polpa, i després cauen a terra, on es colguen i atenyen l’estat de crisàlide, i resten immòbils fins a la primavera propera o fins a la primavera de dos o tres anys després, en la qual passen a l’estat adult L’adult viu només un mes, amb la qual cosa es tanca el cicle Hom ataca la plaga amb insecticides sistèmics o específics