Resultats de la cerca
Es mostren 645 resultats
Walafrid
Literatura
Cristianisme
Escriptor i teòleg, conegut amb el sobrenom d’Estràbic (o Estrabó).
Fou deixeble de Raban Maur i preceptor de Carles el Calb Monjo i abat de Reichenau, fou expulsat del càrrec per Lluís el Germànic, però l’any 842 s’hi reintegrà Se li atribuí la Glossa ordinaria de la Bíblia, que tingué una gran influència durant l’edat mitjana, malgrat que la crítica moderna ha demostrat que es tracta d’una compilació, amb molt poques coses originals de Walafrid En canvi, hom valora els seus comentaris bíblics, escrits en alt alemany, i altres obres importants per a la litúrgia Liber de exordiis et incrementis quorumdam in observationibus ecclesiasticis rerum…
patrimoni de Sant Pere
Història
Religió
Terres i béns que constituïen la dotació del papa, que el convertiren primer en un gran terratinent, després en una autoritat civil i, finalment, en un sobirà.
Situats a Roma i a les províncies veïnes l’Apúlia, Calàbria, Lucània, Campània, l’illa de Capri, Tríscia, Ravenna, etc, arribaven a Còrsega, Sardenya i Sicília, al nord d’Àfrica, Gàllia, Dalmàcia i fins a l’Orient Repartits en fundus , eren agrupats en massae el conjunt de massae d’una província constituïa el patrimonium , unitat dins el patrimoni general administrada per un rector Procedia de donacions i adquisicions fetes des del s IV el primer testimoni és un capbreu o políptic de Gelasi 492-496, divers del Liber censuum Reestructurat per Gregori el Gran 590, el patrimoni…
Alonso Lobo de Borja
Música
Compositor andalús.
Fou nen cantor a la catedral de Sevilla Ocupà una canongia a la collegiata d’Osuna, i es llicencià a la universitat d’aquesta ciutat el 1591 Aquest mateix any tornà a Sevilla com a assistent del mestre de capella Francisco Guerrero Des del 1593 fins al 1604 ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Toledo, i després succeí a Ambrosio Cotes en el magisteri de la catedral de Sevilla La seva obra musical, molt influïda per Guerrero i TL de Victoria, inclou sis misses, set motets i altres composicions vocals religioses, moltes de les quals foren escrites per a dos cors Molt valorat…
autògraf
Diplomàtica i altres branques
Escriptura i paleografia
Signatura autògrafa.
En els documents les signatures autògrafes apareixen ja al s III en els papirs d’Egipte, i continuen, també a l’Occident, fins al s VII Després, en disminuir les persones que sabien d’escriure, el noms eren escrits pels notaris l’autor i els testimonis només hi afegien una creu, un punt o un petit signe autògraf L’interès per recollir manuscrits i autògrafs de persones insignes data ja de l’època clàssica i és esmentat concretament per Plini el Jove La collecció d’autògrafs en forma d’àlbum sorgí primerament a Alemanya al s XVII entre persones universitàries, sota el nom d' Album amicorum,…
José Janini Cuesta
Cristianisme
Liturgista.
Metge cirurgià, es doctorà en teologia i es féu sacerdot Estudià a València, Comillas i Roma, i fou professor al seminari i a la Universitat de València Els seus treballs sobre antropologia i medicina en sant Gregori de Nissa, el dejuni en sant Jeroni i sobre litúrgia patrística, suscitaren polèmiques a nivell internacional Posteriorment es dedicà a la publicació de còdexs i fragments de sacramentaris romans i de texts de litúrgia visigòtica, especialment del Liber misticus Com a fruit d’un Iter hispanicum a la moderna publicà inventaris de manuscrits litúrgics de Poblet, Girona…
Costums de Perpinyà
Dret català
Conjunt de disposicions de la vila de Perpinyà constituïdes des de l’època comtal, inspirades en el dret feudal, temperat per importants privilegis.
En defecte d’aquestes regia el dret romà en detriment dels Usatges de Barcelona i de la llei gòtica El text és conegut per tres cartularis del s XIV el Liber diversorum privilegiorum redactat vers el 1300, el Llibre verd menor vers el 1312 i el Llibre verd major vers el 1395, que n'ofereix una versió en català Els dos primers 87 articles semblen provenir d’una font manuscrita comuna el tercer 69 articles, d’un altre manuscrit primitiu La primera redacció fou feta entre el 1175 i el 1196 Caiguda la dinastia de Mallorca, els costums foren reconeguts 1344 per Pere III de Catalunya-…
Castell de l’Aleixar
Art romànic
El primer esment del lloc de l’Aleixar és de l’any 1158, quan apareix entre les afrontacions del terme d’Alforja Potser cal relacionar el repoblament del lloc amb una notícia continguda en el Liber feudorum maior , segons la qual el 1184 Alfons I va fer donació de tres parellades de terra a l’Aleixar a un personatge anomenat Ferran de l’Aleixar El castell de l’Aleixar, però, és documentat molt més tard, el 1342, formant part del comtat de Prades Del terme de l’Aleixar depenien Maspujols i, possiblement, Vilaplana El 1391 el rei va vendre a l’arquebisbe tots els drets que tenia…
Orazio Tiberio Vecchi
Música
Compositor italià.
Vida Després d’iniciar els estudis musicals a la seva ciutat natal, el 1577 es desplaçà a Brescia, i l’any següent, a Bèrgam Fou mestre de capella de la catedral de Salò des del 1581 i de la de Mòdena a partir del 1584 Dos anys més tard passà a ocupar el mateix càrrec a la de Reggio de l’Emília Fou nomenat canonge de la catedral de Correggio el 1591, abans de retornar definitivament a Mòdena com a mestre de capella el 1593 Sense abandonar les seves responsabilitats en aquesta darrera catedral, l’any 1598 ocupà el lloc de mestre de capella de la cort del duc Cesare d’Este a la mateixa ciutat…
Pietro Pomponazzi
Filosofia
Filòsof renaixentista italià.
Professor a Pàdua 1488-96 i 1499-1509, a Ferrara 1496-99 i 1509-10 i a Bolonya 1511-24, en la polèmica amb els averroistes defensà l' alexandrisme i en fou representant A De immortalitate animae 1516 sostingué que l’ànima intellectual, vinculada a la sensitiva, és mortal com aquesta Sostingué la doctrina de la doble veritat, posada en circulació pels averroistes Les influències estoiques i naturalistes són paleses a De fato, libero arbitrio, praedestinatione providentia Dei libri quinque 1520, on intentà de conciliar l’oposició entre lliure albir i destí, i a De naturalium effectuum…
Bernat Oller
Historiografia
Cristianisme
Teòleg, historiador i general de l’orde carmelità.
Professà al convent de Manresa abans del 1360 El 1362 fou promogut mestre en teologia i el 1366 ensenyà al palau papal d’Avinyó Tingué càrrecs importants dins l’orde com a soci del prior general 1362, definidor del capítol general 1366, 1369 i 1372 i prior general de l’orde des del 1375, en substitució del seu protector Joan Ballester Arran del cisma d’Avinyó seguí la causa de Climent VII, i per això fou deposat pel papa romà Urbà VI, cosa que feu escindir l’orde en dues obediències Escriví De successione intitulatione et confiscatione Ordinis BMariae de Monte Carmelo i De ordinis sui…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina