Resultats de la cerca
Es mostren 1828 resultats
bilingüisme
Sociologia
Ús alternatiu de dues llengües en un individu i, per extensió, en un grup social.
Alguns autors contemporanis prefereixen el terme de multilingüisme, que abraçaria un nombre indeterminat de llengües en contacte El bilingüisme no és un fenomen de la llengua, sinó del seu ús la lingüística, doncs, s’hi interessa pràcticament en funció dels fenòmens d’interferència La psicologia i la pedagogia s’interessen, per contra, per les conseqüències del bilingüisme en la formació de l’individu Modernament la sociologia s’ha ocupat també del bilingüisme com a element del conflicte entre cultures diverses, i això ha contribuït a la naixença de la sociolingüística En matèria…
vepse
Lingüística i sociolingüística
Llengua pertanyent a la branca baltofinesa de les llengües finoúgriques, parlada pels vepses meridionals (uns 35.000).
La llengua dels vepses del nord ludi és una barreja de vepse i carelià En són trets característics la pèrdua total de l’harmonia vocàlica i l’ús de pronoms possessius independents no posposats, com s’esdevé en totes les altres llengües finoúgriques El lèxic és molt influït pel rus
feroès
Lingüística i sociolingüística
Llengua escandinava occidental, del grup de les llengües germàniques septentrionals, parlada a les illes Fèroe.
Junt amb l’islandès és la llengua escandinava que conserva més trets del vell nòrdic llengües nòrdiques La llengua escrita fou fixada pel lingüista i folklorista feroès Venceslau Ulricus Hammershaimb l’any 1846 Actualment, és l’única llengua de l’ensenyament i es troba en règim de primacia respecte al danès, que hi és cooficial L’any 2023 el Parlament de Dinamarca autoritzà els diputats a utilitzar el feroès en les seves intervencions
altaic
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües parlades a l’Àsia Menor, l’Àsia central, Mongòlia i Sibèria, formada per tres grans troncs: el turquès, el mongol i el manxú-tungús.
La classificació d’aquestes llengües és dificultada sovint per la manca d’un coneixement històric sòlid dels pobles que la integren i la gran barreja ètnica que han sofert al llarg del temps, amb etapes de bilingüisme o, almenys, de contacte molt estret, que facilita els processos d’osmosi lingüística Això no obstant, el parentiu de les llengües susdites pot considerar-se definitivament establert, contràriament a la suposada relació uraloaltaica Els trets comuns més sobresortints de les llengües altaiques són, fonèticament, l’harmonia vocàlica i la…
ostiac
Lingüística i sociolingüística
Llengua uraliana de la branca úgrica, anomenada també khanti, que amb el vogul forma el grup de les llengües úgriques de l’Obi.
El parlen uns 20 000 individus a la Sibèria occidental, a ambdues vores de l’Obi mitjà i inferior i els seus afluents L’ostiac i el vogul, ultra els trets uralians comuns, es caracteritzen per l’ús del nombre dual, per la possibilitat d’integrar el complement directe pronominal en el verb “Conjugació determinada o objectiva” i pel fet que el predicat nominal rebutja el verb copulatiu en les terceres persones del present d’indicatiu Les llengües úgriques de l’Obi desconeixen l’harmonia vocàlica i el verb de negació, fenòmens típics d’altres llengües uralianes L’ostiac…
penuti
Lingüística i sociolingüística
Embrancament de llengües parlades a l’Amèrica del Nord per un grup de pobles que, o bé estan extingits, o bé es troben a punt de la total extinció.
La classificació d’aquestes llengües fou feta per Dixon i Kroeber 1913 i per Sapir 1921 i 1929 Actualment es divideixen en diverses famílies penuti-californiana, kalapuya , yakona , sahapti i tsimshian Els pobles que parlen aquestes llengües viuen en petits grups als estats de California, Oregon i Colúmbia Britànica Els més importants són els penuti-californians maidu, miwok, chinook, etc i els sahapi
projecte lingüístic de centre
Educació
Element del projecte educatiu que fixa els criteris generals per a l’ensenyament i l’ús de les llengües en el centre, d’acord amb la normativa vigent.
El projecte lingüístic ha de definir el tractament que el centre farà de la llengua catalana com a llengua vehicular i d’aprenentatge, el procés que seguirà per a l’ensenyament i aprenentatge de la llengua castellana, les diferents opcions en referència a les llengües estrangeres i els criteris generals per a les adequacions del procés d’ensenyament i aprenentatge de les llengües a la seva realitat sociolingüística tant des del punt de vista global com individual
European Bureau of Lesser Used Languages
Associació europea no governamental dedicada a la defensa i la promoció de les llengües minoritzades i minoritàries parlades per quaranta milions de ciutadans a la Unió Europea.
Nasqué el 1982 a partir d’una iniciativa del Parlament Europeu i establí les seves seus a Brusseŀles i Dublín Per a l’any 2005, té previst el llançament d’una nova versió del web Eurolang, un servei de notícies sobre les llengües minoritàries, i del seu web corporatiu, que ara mateix és en procés d’elaboració Les principals línies d’actuació de l’European Bureau of Lesser Used Languages EBLUB són la promoció i difusió, mitjançant conferències i projectes de cooperació, de les llengües marginades, entre les quals n'hi ha de parlades a l’Estat espanyol català, basc,…
monkhmer
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües pertanyents al grup austroasiàtic parlades principalment a la Indoxina i a l’Índia.
Són d’estructura bàsicament monosillàbica i se serveixen de nombrosos prefixos Les més importants són el khmer o cambodjà i el mon o talaing, parlat al SW de Birmània Tenen escriptura pròpia, que donà naixença a l’alfabet birmà en el cas de l’escriptura mon i a l’alfabet laosià i siamès en el cas de l’escriptura khmer Posseeixen una important literatura escrita que data del segle VIII D’altres llengües són el txam, el jarai i el balmar, parlades al SW del Vietnam el semang i el sakai, a la península de Malaca el nicobarès, parlat a les illes Nicobar el palaung, el wa i el riang,…
il·liri
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües indoeuropees documentades en unes quantes inscripcions, molt curtes, que forneixen unes dades molt escasses per a llur estudi i coneixença completa.
L’illiri comprenia les llengües dels vènets, dels messapis i, potser, dels filisteus
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina