Resultats de la cerca

L’alcalde de Barcelona, Joan Clos, inaugura un monument dedicat a la memòria de qui va ser president de la Generalitat, Josep Tarradellas i Joan El monument, un obelisc obra de l’escultor Xavier Corberó situat a l’avinguda que porta el nom de l’expresident, ha estat una iniciativa personal de Joan Clos, fet que ha aixecat polèmica Malgrat l’absència d’alguns destacats polítics, són presents a l’acte la vídua de Tarradellas, Antònia Macià, el conseller de Cultura, Joan Maria Pujals, i el president del Parlament, Joan Reventós

Se celebra al palau de la Generalitat un homenatge institucional a l’expresident Josep Tarradellas, de qui es compleix el centenari del naixement A l’acte, presidit per Jordi Pujol i Joan Reventós, hi assisteixen representants de tots els partits catalans excepte IC-Verds i PI, alguns dels polítics que van ser a prop de Tarradellas durant la transició, com Josep Maria Bricall, Rodolfo Martín Villa o Manuel Sánchez Terán, i la seva vídua, Antònia Macià, que descobreix un bust a la memòria de l’expresident, fet per l’escultor Josep Maria Subirachs

Creà diverses empreses dedicades a l’embalatge de la fusta Ivenco, Suca i posteriorment fou vicepresident de la Caixa d’Estalvis de Girona El 1987 fundà la Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona FOEG, que presidí fins el 1995, que és l’organització patronal més important de les comarques gironines i aquest any tenia 49 associats i més de 9 000 centres de treball El 1996 rebé la medalla al Treball i la placa President Macià, i el 2000, el Pin d’Or com a president honorífic de la FOEG

En un primer moment era redactada pràcticament en francès, però després de la Primera Guerra Mundial passà a ésser bilingüe i es convertí en la principal revista de caràcter català del Rosselló Publicà treballs d’història i literatura sobretot de la Catalunya del nord de l’Albera, però també de la resta dels Països Catalans Dedicà números extraordinaris a Macià, Casals, Maillol, Fabra, etc, i hi collaboraren, entre altres, Joan Alavedra, Guillem Colom, JMLópez-Picó i Josep Sebastià Pons Deixà d’aparèixer després de la mort del seu fundador 1971

Fill del pedagog i crític d’art  Lluís Folch i Torres Especialitzat en trastorns psicològics, socials o educatius de la infància i de l’adolescència, fou fundador i director dels serveis de psiquiatria infantil de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau 1941-80 i de l’Hospital de Sant Joan de Déu 1960-62 i professor de la Universitat de Barcelona 1956-82 Fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans El 1988 rebé la medalla President Macià de la Generalitat de Catalunya i el 1993 la Creu de Sant Jordi

Les eleccions municipals revaliden la majoria d’alcaldes de les grans ciutats catalanes És el cas de Joan Clos PSC a Barcelona, Rita Barberà PP a València, Joan Fageda PP a Palma, Joaquim Nadal PSC a Girona, Celestí Corbacho PSC a l’Hospitalet, Joan Miquel Nadal CiU a Tarragona, Antoni Ciurana PSC a Lleida, Manuel Royes PSC a Terrassa i Diego Macià PSC a Elx Els principals canvis són a Sabadell, on la retirada d’Antoni Farrés permet la victòria del socialista Manuel Bustos, i a Igualada i Manresa, on l’esquerra s’imposa a CiU

Finançat per l’advocat Josep Sunyol i Garriga, fou dirigit per Josep M Massip Hi collaboraven Nicolau d’Olwer, Manuel Carrasco i Formiguera, Josep M de Sagarra, Carles Soldevila i Francesc Macià i n'eren redactors, entre altres, Joaquim Ventalló i Domènec de Bellmunt La seva actitud política li valgué diverses multes i dues suspensions de l’abril del 1930 a l’abril del 1931, i de l’agost del 1935 al gener del 1936, durant les quals fou substituït per La Rambla de Catalunya En reprendre la publicació, el segon cop 9 de gener de 1936 esdevingué diari de la nit Rambla

El nom oficial era Catalunya Grop Nacionalista Radical , i també era conegut per Grop Catalunya En fou l’ànima Salvador Carbonell Junt amb el Centre Català de l’Havana  fou l'organització independentista més important de Cuba Tot i adherir-se a l'Assemblea Constituent de del Separatisme Català d'on sorgí la Constitució de l’Havana , reaccionà, com els altres grups cubans, amb hostilitat a la proclamació de la República Catalana de Macià del 14 d'abril de 1931 El 1943, juntament amb els catalans exiliats a Mèxic, fundà la Unió dels Catalans Independentistes Fou suprimit pel…

Llicenciat en dret 1911, es dedicà a la defensa dels sindicalistes perseguits Milità en el Partit Republicà Català i fou diputat provincial per Vilafranca del Penedès 1919-23 Les seves campanyes a favor dels obrers el dugueren repetidament a la presó Com a conseller de la Mancomunitat de Catalunya 1921, fou un dels portaveus de l’oposició de l’esquerra enfront de la Lliga Regionalista Implantada la Dictadura, s’exilià a França 1924, i sostingué l’actuació de Francesc Macià i d’Estat Català, al qual, de fet, pertanyia Collaborà a Ressorgiment de Buenos Aires, i a les Hojas Libres…

Abans de la guerra civil de 1936-39 publicà Macià Trenta anys de política catalanista 1933 i El Sis d’Octubre tal com jo l’he vist 1933 Exiliat a Mèxic 1939, hi escriví les seves memòries en dues etapes, el 1950 i el 1976, finalment editades a Barcelona a cura de Francesc Burguet amb el títol Els diaris de la Rambla 1997 Per bé que no recullen el període bèllic, són un document de gran interès per a conèixer el món periodístic barceloní del primer terç del s XX, durant el qual fou director de La Rambla 1936-38 i Treball 1938-39, òrgan del PSUC