Resultats de la cerca

En els mamífers, els túbuls seminífers desemboquen en un túbul sinuós de gran llargada, l’epidídim, que descansa sobre la superfície de cada testicle i que s’ajunta amb l’epidídim del testicle de l’altre cantó formant el conducte deferent En els altres cordats, els túbuls seminífers desemboquen directament al conducte deferent

Especialista en mamífers, treballà al Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid 1902-25 i al Museo de la Plata com a cap del departament de paleontologia 1925 És autor de Fauna Ibérica Mamíferos 1914, Los mamíferos de Marruecos 1932, Mamíferos sudamericanos en collaboració amb José Yepes, 1943 i Caballos de América 1945

L’encèfal comença essent una senzilla vesícula, més inflada que la medulla espinal Molt aviat hi apareixen a sobre dues estrangulacions que determinen la formació de les tres vesícules primàries prosencèfal, mesencèfal i romboencèfal , que acaben donant lloc, en el decurs del desenvolupament embriològic, a les cinc regions típiques de l’encèfal dels cordats El prosencèfal, tornant a estrangular-se, forma el telencèfal o hemisferis cerebrals a la regió més anterior, i el diencèfal amb l’epitàlem, tàlem, hipotàlem i apèndix a la posterior El mesencèfal no es divideix, però origina els lòbuls…

Els elements dispersos curts SINE, de l’anglès short interspersed elements formen part de l’ADN moderadament repetitiu Malgrat que representen més del 10% del genoma dels mamífers, es desconeix quina pot ser la seva funció Els SINE més ben caracteritzats en l’espècie humana són un conjunt de seqüències molt relacionades anomenades família alu

En general conté l’aparell reproductor, l’excretor i una gran part del digestiu En els insectes i els aràcnids és clarament diferenciat del tòrax i desproveït de potes, i s’hi obren els orificis respiratoris En els mamífers és situat entre la pelvis i el tòrax, i separat d’aquest darrer pel diafragma

Presenta, al cap, un plomall erèctil negre en forma de corona, i les urpes són més potents que les de cap altre ocell Té les ales curtes i amples És silvícola i s’alimenta de simis, peresosos, guacamais i mamífers petits Habita a Amèrica, des del sud de Mèxic fins al nord de l’Argentina

És un sòlid cristallí incolor, òpticament actiu i fortament levogir α 2 9 D = -225,2 en benzè, insoluble en l’aigua i soluble en els solvents orgànics habituals, que es fon a 163° És emprada com a insecticida de gran activitat, inofensiu per als mamífers i els ocells, però molt tòxic per als peixos

Segons llur origen les escates poden ésser epidèrmiques i dèrmiques Les escates epidèrmiques , o còrnies, es formen a partir de la capa germinativa de l’epidermis Els peixos actuals no en tenen, i en els amfibis són molt rares En els rèptils n'hi ha de dos tipus els ofidis i els saures tenen escates aplanades, imbricades i amb muda completa, i els quelonis i els cocodrils tenen escates independents, collocades una al costat de l’altra i sense mudes En aquests animals les escates noves neixen a sota de les velles i formen veritables piles, i les de més enfora es van gastant a poc a poc Els…

Invertebrats fòssils Espècimen de Dickinsonia , un enigmàtic però icònic component de la fauna precambriana de l’Ediacarià exhibit al Museu de Paleontologia de Munic Alemanya © Albert Prieto-Márquez Els organismes de cos tou de la fauna de l’Ediacarià Precambrià superior han estat interpretats variablement com a formes marines ancestrals dels animals, líquens terrestres, o bé colònies microbianes Nous fòssils trobats en calcàries marines 551-541 milions d’anys del sud de la Xina constaten que es tracta d’organismes marins Entre el material trobat hi ha una nova espècie, Wutubus annularis ,…

Estan presents en la llet d’alguns mamífers La llet materna en conté, però la de vaca en té molt pocs Industrialment s’obtenen mitjança glicosidases emprant lactosa com a substrat No poden ser digerits pel nostre organisme, però sí pels bacteris del còlon, la flora intestinal, i per això es fan servir com a prebiòtics