Resultats de la cerca

Fou membre de l’Accademia di Cosenza i mestre de capella a Caltagirone, Sicília Mantingué una disputa de composicions musicals amb el músic espanyol Sebastián Raval, director de la capella reial a Palerm Raval, que set anys abans ja havia mantingut una competició similar amb Giovanni Maria Nanino i Francesco Soriano, proposà que la contesa consistís en la improvisació de fugues i ricercari , amb algunes regles fixades La competició es limità, però, a la improvisació d’un cànon a cinc parts El pare dominicà Niccolò Toscano jutjà les composicions i escollí la de Falcone Raval tornà…

Estudià piano i percussió i fou alumne de Cozy Cole Sid Cat lett i Max Roach influïren també sobre el seu estil Tocà amb diversos músics, però la seva carrera no esdevingué significativa fins que s’uní a Tadd Dameron el 1953 i a Miles Davis dos anys després Fou en el quintet d’aquest últim on Jones exercí tot el seu potencial, i durant tres anys realitzà una sèrie de gravacions que resten entre les més importants i influents de la història del jazz Del 1967 al 1972 visqué a Europa, i després tornà a Filadèlfia per a formar el grup de jazz-rock Le Grand Prix Al principi dels anys vuitanta…

Cristalls octaèdrics, de sabor astringent, insolubles en alcohol, que donen solucions aquoses lleugerament àcides Es fon en la seva aigua de cristallització a 95,5°C mantingut a 60-65°C, perd 9 molècules d’aigua, que són reabsorbides a l’aire humit A 200°C dóna alum cremat Per damunt, perd SO₃ i dóna sals bàsiques És obtingut a partir de sulfat d’alumini i sulfat potàssic i també calcinant lleugerament l'alunita, tractant-la seguidament amb aigua, separant el residu insoluble d’alúmina i evaporant la solució a causa de la lleugera alcalinitat del medi, els cristalls obtinguts són…

Organitzada pel Collectiu d’Atletes de Fons, té inici i final a Granollers i transcorre també per les Franqueses i la Garriga Els guanyadors de la primera edició, el 18 de gener de 1987, foren Rafael Garcia i Quima Casas L’edició del 1993, que guanyà el kenyà Ezequiel Bitok, marcà l’entrada de la cursa en l’elit de les mitges maratons mundials Des del 2002 la cursa es disputa el primer cap de setmana de febrer La prova ha mantingut el caire popular del seu inici, amb participacions d’entre 7000 i 10000 atletes, però al mateix temps ha aconseguit la presència de campions olímpics, com l’etíop…

Especialitzada a l’inici en literatura catalana i teatre, s’inaugurà amb el nom de L’Escon i més endavant adoptà el nom de la família Es troba al carrer de Petritxol de Barcelona, al Barri Gòtic, i és l’única llibreria de la ciutat que ha mantingut la situació originària des de l’inici Al començament de la dècada de 1930, el quart dels sis fills de Josep Quera, Joan Quera, s’adonà de l’existència d’un buit de monografies i mapes excursionistes i inicià el canvi d’especialització La Quera publicà el primer catàleg de llibres de muntanya 1937 i en Joan Quera es feu càrrec del…

La major part del petit terme és pla, llevat d’uns petits turons al N 185 m alt, coberts de matollar Hom conrea la quasi totalitat del territori, amb predomini del secà garrofers, oliveres El regadiu 60 ha de tarongers aprofita l’aigua del Palància La població ha mantingut sempre una gran estabilitat a causa de l’emigració a Sagunt El poble 924 h agl 2006, petresans 79 m alt és a l’esquerra del Palància La parròquia de Sant Jaume fou erigida el 1535 l’església, acabada el 1588, fou reconstruïda al s XVIII la capella de la Comunió fou iniciada el 1800 Domina el poble el castell…

Malauradament no es coneixen notícies històriques d’aquesta església anteriors al segle XV Tanmateix, és molt probable que Santa Magdalena de l’Espelt s’alcés en època romànica, ja que el castell de l’Espelt és conegut des de l’any 996 La fortalesa de l’Espelt va ser senyorejada per la Seu de Vic des del segle XI fins al 1318 La primitiva advocació de l’església de l’Espelt fou santa Maria, i així consta en la primera referència al temple de l’any 1472 Al segle XVI, però, ja va prendre la denominació actual Fou sufragània de Sant Pere d’Òdena fins el 1877, que esdevingué parròquia, situació…

Fill de Josep Mas i Dordal, l’ajudà en el seu càrrec a l’ajuntament en fou adjunt el 1803 i n'esdevingué titular el 1808 Féu la nova casa de la ciutat 1831 —havent-ne enderrocat el pòrtic, l’església i una part del claustre de Sant Jaume— i n'acabà la façana el 1850 Autor de la porta del Cementiri Vell 1840, del pla topogràfic dels voltants de Barcelona 1854 i del mercat de Sant Josep 1840 Des del 1832 tingué el títol d’arquitecte acadèmic, després d’una aferrissada lluita amb Antoni Cellers, que pretenia el seu càrrec municipal, mantingut per Mas sota Carles IV, Napoleó, Ferran…

Especialista en estil lliure, fou la nedadora més jove dels Jocs Olímpics de Londres, en els quals guanyà la medalla d’or de 800 m lliures En els Campionats del Món de Barcelona 2013 es revelà com la millor nedadora del món en estil lliure de la seva generació, dominant les distàncies de 400 m, 800 m i 1500 m en aquest estil, en les quals aconseguí medalla d'or Posteriorment ha mantingut el lideratge en els Campionats del Món de Kazan del 2015 or en 200 m, 400 m, 800 m, 1500 m i 4 x 200 m lliures, en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro del 2016 or en 200 m, 400 m, 800 m i 4 x 200…

Estudià art a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, de Barcelona Feu diverses exposicions a Barcelona i Terrassa El 1963 emigrà a Amèrica i s’establí al Brasil, on arribà contractat com a professor per la Universitat Federal de Pernambuco, a Recife Fou nomenat director de l’Escola de Belles Arts, de la universitat, degà de la facultat, i coordinador del Centre d’Art i Comunicació Fou assessor d’art de diverses entitats i també formà part de la Comissió de Selecció del Museu d’Art de Pernambuco Exposà individualment a diverses ciutats del Brasil Recife, Olinda, Rio de Janeiro i Sâo…