Resultats de la cerca
Es mostren 1587 resultats
dasometria
Silvicultura
Disciplina dasonòmica que s’ocupa de la mesura dels arbres i de les masses forestals.
límit d’Oppenheimer
Astronomia
Massa límit que pot ésser suportada per la pressió de degeneració dels neutrons, que correspon a la massa màxima que pot tenir un estel de neutrons.
Fou calculada per primera vegada el 1939 per R Oppenheimer i GM Volkoff sobre la base d’un treball previ de R Tolman Actualment s’estima en unes 3 masses solars, la qual cosa significa que un estel de neutrons amb una massa superior no pot evitar el collapse gravitatori i esdevé un forat negre
celomats
Zoologia
Conjunt format pels animals triploblàstics que tenen celoma.
En el desenvolupament embrionari, llur mesoderm s’organitza donant lloc a unes masses simètriques a banda i banda del tub digestiu que es transformen en vesícules tancades Els teixits i òrgans són ben diferenciats i atenyen un grau alt de complexitat Són celomats els anèllids, lofòfors, molluscs, artròpodes, equinoderms, estomocordats, pogonòfors, urocordats, cefalocordats i vertebrats
Narodnaja Vol’a
Història
Organització clandestina de revolucionaris terroristes sorgida el 1879 a Rússia.
Es proposava d’enderrocar l’absolutisme, d’establir una república democràtica i de lliurar les terres als pagesos i les fàbriques als obrers Desenvolupà accions individuals, però no de masses La més important, l’assassinat d’Alexandre II 1881, representà la fi de l’organització Disposava de dos periòdics Narodnaja Vol’a i Rabocaja Gazeta
polihalita
Mineralogia i petrografia
Sulfat hidratat de magnesi, calci i potassi, K2Ca2Mg(SO4)4·2H2O.
Mineral que cristallitza en el sistema triclínic Es presenta generalment en agregats fibrosos i, més rarament, en masses fulloses o en feixos Té una duresa de 3-3,5 i una densitat de 2,77 Pot tenir un color vermell, blanc, groc o gris N'hi ha a Ische Àustria, a Vic Lorena i a Texas
carta aeronàutica
Transports
Mapa dissenyat especialment per a ús de la navegació aèria.
És representat un sector de terra o de terra i mar, amb detall tant dels elements naturals elevacions del terreny, profunditat de la mar, masses d’aigua, etc com els humans ciutats, carreteres importants, línies de ferrocarril i d’electricitat, terrenys conreats, etc, preferentment els de les zones d’aterratge pistes d’aeroports i aeròdroms, edificacions properes, senyalitzacions, etc
triplita
Mineralogia i petrografia
Fosfat de ferro i manganès, (Fe,Mn)2(PO4)F.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic en forma de masses irregulars Té una duresa de 5 i un pes específic de 3,5 a 3,9 És de color marró a vermell i fins i tot negre N'hi ha a Zwiesel i Hagendorf Baviera, Black Hills Dakota del Sud i a les muntanyes de Córdoba Argentina
massa d’aire polar continental
Meteorologia
Massa d’aire extremament fred i sec, caracteritzada per una temperatura molt baixa arran de terra, que creix amb l’altura fins a uns 1.000 i 1.500 m.
S'origina a l’hivern damunt les masses continentals de Nord-amèrica i d’Àsia fins al parallel 40º N aproximadament i, a l’estiu, la regió font es contreu fins a traspassar el parallel 50º N L’aire polar continental no es forma a l’hemisferi austral a causa de la poca importància de les possibles regions font
jovià | joviana
Astronomia
Dit dels quatre planetes gegants, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú, de característiques comunes, per oposició als planetes menors, dits terrestres o tel·lúrics (del tipus de la Terra).
Els planetes jovians són de natura gasosa, de dimensions molt més grans que la Terra i amb masses molt superiors, però amb densitats molt minses Presenten una rotació axial ràpida amb períodes que van de 9 h 50 min a 10 h 50 min Tots ells són a una distància de més de 5 unitats astronòmiques del Sol
celestina
celestina
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfat d’estronci, SrSO4.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic, en cristalls tabulars o prismàtics o, generalment, en masses de color lleugerament blavós, o també blanc, groc, verd o vermellós, transparents o translúcides Té duresa 3-3,5 i pes específic 3,96 Normalment associada a sofre, guix, sal comuna, aragonita, etc És utilitzada en l’obtenció de composts d’estronci
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina