Resultats de la cerca

La capital és Tolosa Fou creada el 2016 a partir de la fusió de les antigues regions de Migdia-Pirineus i Llenguadoc-Rossellò Comprèn els departaments de l’Arieja, Alta Garona, Alts Pirineus, Gèrs, Tarn i Garona, Òlt, Avairon, Losera, Gard, Erau, Tarn, Aude i Pirineus Orientals, aquest darrer coincident amb la Catalunya del Nord Tot i el nom oficial de la regió administrativa, inclou només una part de l’ Occitània  pròpiament dita, a més del territori català

Tractà sobre la cooperació transfronterera, les comunicacions, el patrimoni cultural, l’ordenació del territori i el medi ambient als Pirineus, com també del marc jurídic dels problemes de muntanya Hi participaren representants dels governs de l’Estat espanyol i francès i de les institucions públiques representatives d’Andorra, de les comunitats autònomes de Catalunya, Aragó, Navarra i País Basc, i de les regions de programa de l’Estat francès del Llenguadoc-Rosselló, Migdia-Pirineus i Aquitània

En 1919-30 formà part de l’exèrcit roig i participà en la guerra civil La seva primera obra s’inspira en aquest esdeveniment, com és palès en els reculls Polden ' ‘Migdia’, 1931 i Ulica Krasnykh zor ' ‘Carrer de les albes roges’, 1931 Posteriorment, conreà altres temàtiques, per bé que conservà sempre un to patriòtic i una inclinació per les formes populars D’aquesta segona etapa són Rossija ‘Rússia’, 1944 i Zareč'je ‘Enllà del riu’, 1955

Situació Església troglodítica encaixada en una balma d’un penya-segat de la serra de Cuberes J Tous Aquesta església és situada en el despoblat troglodític situat dins la cinglera d’un penya-segat de la serra de Cuberes, en el vessant abrupte de migdia, sobre el barranc de l’Infern, a prop del punt d’unió amb la Noguera Pallaresa, dins el congost de Collegats Mapa 33-11252 Situació 31TCG397838 L’accés actual és una mica costós, ja que els camins estan abandonats Cal travessar la Noguera pel pont de Baén i seguir la pista del bosc de Pentina que porta al santuari d’Espià Després de passar per…

L’apiari ha d’ésser situat, dins la regió adequada, en un lloc sec, arrecerat i a cobert de les temperatures extremes Els ruscs han d’ésser protegits contra el sol de migdia, però orientats de manera que puguin rebre el sol del matí i el d’hora baixa, i han d’ésser talment disposats que en facilitin, alhora que la identificació i la lliure circulació a les abelles de les respectives colònies, la manipulació i el trànsit a l’apicultor

Situació Vista parcial de les ruïnes d’aquest castell, amb les restes de la torre mestra, a la dreta, i un pany de mur, que formaven part del recinte fortificat ECSA - JL Valls El castell és al paratge dit de Can Manent, al centre d’una vall del sector meridional del terme de Montoriol, a la capçalera de la riera de Montoriol i de la conca del Rard Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 33’ 36,6” N - Long 2° 41’ 37,32” E S’hi pot arribar des de la carretera D-2 que ve de Vilamulaca i Forques i porta vers Illa Un cop passat el poble de Montoriol d’Avall, en arribar a les primeres cases del barri dels…

Situació Un aspecte que ofereixen les ruïnes del castell F Tur Restes d’una torre castell situada a migdia i damunt la vall de Molinàs on hi ha el veïnat de masies d’aquest nom La fortalesa és en un replà de la serra, en un indret dominant vers tramuntana, sobre la vall, i també força vers llevant i ponent, però no així a migdia, on enllaça amb el vessant d’una carena molt més elevada Mapa 220M781 Situació 31TEG087948 Per arribar-hi cal seguir el mateix camí que puja vers l’església romànica de Sant Miquel de Colera, que s’agafa a la carretera de Portbou, prop de la…

La Botjosa, nom d’una antiga masia, s’anà constituint en el barri de residència d’obrers de les mines de potassa És situada a migdia de la vila de Sallent, damunt les terrasses fluvials de la dreta del Llobregat Les primeres cases daten del 1932, però se n'han construïdes d’altres en diferents represes, després de la guerra civil de 1936-39 L’església, moderna, és dedicada a la patrona dels miners, santa Bàrbara Hom hi fa festa major el dia 4 de desembre

Soci del Centre Excursionista de Catalunya, coronà diversos cims catalans com la punta d’Astorg per l’aresta de Cregüenya, el cilindre d’Ascobes per la paret nord, les agulles del Pallars, el Pedraforca, el pic petit Migdia d’Aussau, les Salenques, el Petit Encantat i l’Aneto per la bretxa de Tempestats Morí per l’impacte d’un llamp després d’aconseguir el cim del Gat 2300 m del Pedraforca per la paret nord, i per això aquesta via rebé el seu nom

El 1976 entrà a Ràdio Joventut, passà a Ràdio Cadena, on feu el programa L’hora del pedal , i a Ràdio Nacional d’Espanya RNE, on cobrí nombroses edicions del Giro d’Itàlia, el Tour de França i la Vuelta a Espanya Edità durant vint-i-cinc anys el programa d’esports del migdia de RNE A Televisió Espanyola retransmeté diverses edicions de la Volta a Catalunya i la Setmana Catalana de Ciclisme Fou dinamitzador i narrador en diverses curses atlètiques i competicions ciclistes