Resultats de la cerca
Es mostren 501 resultats
Eduardo Acevedo Díaz
Literatura
Novel·lista uruguaià.
De formació universitària, milità activament en el partit nacionalista del seu país i es lliurà d’una manera parallela a tasques periodístiques Hom el considera el creador de la novellística nacional amb el tríptic històric de novelles format per Ismael 1888, Nativa 1890 i Grito de gloria 1893, en les quals barreja un gust romàntic amb el realisme aspre dels fets de la Independència La més acabada de les seves obres i la més influent en la narrativa posterior és, però, Soledad 1894
Giuseppe Bottai
Història
Política
Polític feixista italià.
Dirigí el diari L’Epoca i la revista Critica Fascista i participà, amb funcions de comandament, en la Marxa sobre Roma Ministre de les corporacions 1929-32 i d’educació 1935-36, fou partidari del corporativisme, però s’oposà a Mussolini i sostingué la moció de Dino Grandi 1943 Condemnat a mort pel tribunal feixista de Verona 1944, fugí a Algèria, però posteriorment tornà a Itàlia i milità dins el moviment monàrquic Publicà les seves memòries Vent'anni e un giorno 1949
Henry Bennet
Història
Comte d’Arlington, polític anglès.
Durant la guerra civil milità en el bàndol reialista Perduda la guerra, se n'anà a l’exili, i a partir del 1657 fou agent del futur Carles II a Madrid Tornà a Anglaterra 1661, esdevingué ministre influent i fou nomenat baró 1665 i comte d’Arlington 1672 Conclogué el tractat de Dover 1670 i tingué una intervenció decisiva en la guerra angloholandesa 1672-74 Aquests dos fets el feren molt impopular, i perdé una gran part de la seva influència
Antoni Clavé i Camps
Política
Polític republicà.
De família menestral, milità ben jove al partit republicà que dirigia Abdó Terrades Participà activament en la revolta centralista del 1843 i fou un dels voluntaris que intentaren d’assaltar la Ciutadella de Barcelona la nit del 7 d’octubre de 1843 El seu enfrontament personal amb el capità general Juan Zapatero li donà un gran prestigi popular Fou confinat a Maó, el juliol de 1856, juntament amb altres dirigents del partit demòcrata, entre ells els seus germans Francesc i Josep Anselm
Salvador Cuyàs i Prats
Economia
Història
Política
Comerciant i polític.
Emigrà a les Canàries als 15 anys Milità en el republicanisme federal i es feu popular per la seva abrandada oratòria Contribuí eficaçment a la renovació urbana de Las Palmas i fou un dels fundadors del barri de Puerto de la Luz, on fundà el Teatro Círculo Cuyàs Aconseguí una fortuna considerable amb aquest local i en empreses comercials d’ultramar, però la pèrdua de les colònies 1898, l’incendi del teatre 1908 i la competència britànica el portaren a la ruïna
Jean Cassou
Literatura francesa
Escriptor francès.
Milità en defensa de la República Espanyola i participà en la Resistència francesa Ha estat conservador del Musée National d’Art Moderne de París 1946-64 Autor de novelles entre d’altres, Éloge de la folie , 1925, i Le Bel Automne , 1950, ha conreat també la poesia i l’assaig Panorama de la littérature espagnole contemporaine 1929, Cervantes 1936, Encyclopédie du symbolisme 1979 Ha destacat, també, com a crític d’art Le Gréco 1931, Picasso 1940, 1958, Panorama des arts plastiques contemporains 1960
Baldomer Tona i Xiberta
Història
Història del dret
Polític i advocat republicà.
Pertanyent, com Vallès i Ribot, al sector federal més catalanitzat, collaborà a El Poble Català , i fou diputat provincial i diputat a les corts durant la Solidaritat Catalana 1907 Milità més tard dins la Unió Federal Nacionalista Republicana, però en sortí arran del pacte de Sant Gervasi 1914 Fou un dels organitzadors del Bloc Republicà Autonomista , amb el qual s’integrà, el 1917, en el nou Partit Republicà Català Durant la República, formava als rengles del minúscul Partit Federal El Pacte
Pasqual Tomàs i Taengua
Història
Economia
Dirigent sindical i polític.
Obrer metallúrgic de la Unió Naval de Llevant en la seva joventut, milità ben aviat en la Unió General de Treballadors Membre de la comissió executiva des del 1931, fou, durant una bona part de la postguerra fins el 1971, secretari general de la UGT i fins el 1970 membre de la comissió executiva del Partido Socialista Obrero Español Fou diputat a corts 1936 i residí exiliat a França des del 1939 Una part dels seus discursos foren publicats en opuscles
Mehmed Talât Paixà
Història
Polític turc.
Milità en l’oposició, fou empresonat i, el 1908, ingressà en la Societat de la Unió i el Progrés, òrgan del moviment dels Joves Turcs , del qual fou un líder notable Després de la revolució fou ministre de l’interior i de comunicacions 1909 i membre del triumvirat de govern, amb Enver Paixà i Cemal Paixà 1913 Gran visir 1917-18 i decidit germanòfil, en ésser signat l’armistici 1918 es refugià a Alemanya, on fou assassinat per un armeni
Gyula Andrássy
Història
Política
Polític hongarès, comte d’Andrássy, fill de Gyula Andrássy.
Membre de la cambra 1885, formà un grup anomenat “els dissidents” que s’oposà al president del consell, comte de Tisza 1875-90 A partir del 1892 ocupà diversos càrrecs en el govern de l’imperi austrohongarès En acabar la Primera Guerra Mundial negocià la pau per separat amb Itàlia 1918 Prengué part en la temptativa de restauració de Carles I a Hongria 1921 Fou diputat de l’assemblea nacional 1922 i al final de la seva vida milità dins l’oposició parlamentària
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina