Resultats de la cerca

Entrà a la Sainte-Chapelle el 1532 i fou nomenat mestre de l’escolania cap al 1542 Deixeble de Josquin des Près, Certon escriví algunes de les seves misses a quatre veus segons la tècnica de la missa-paròdia Els seus motets, una cinquantena, tenen un valor desigual Les seves obres més significatives, inspirades en la monodia i en els ritmes de la música popular, pertanyen al gènere de la chanson a veus soles

Mestre de capella de la catedral de Salò i de Mòdena 1586-87, revisà el Graduale Romanum 1591 La seva polifonia religiosa motets, misses i himnes s’inspira en els principis severs de la Contrareforma, mentre que en les seves obres vocals canzonette, villotte , madrigals, etc hi ha una síntesi dels estils anteriors i són plenes d’alegria La seva comèdia L’Amfiparnaso pertany a la línia de la commedia dell’arte

Germà de Felice Anerio Deixeble de Palestrina 1575-79, fou mestre de capella a Sant Joan del Laterà i residí a partir del 1624 a la cort de Segimon III, a Cracòvia Compongué tant en estil tradicional com en estil monòdic Té, entre altres composicions, misses, motets, madrigals i un Teatro armonico spirituale , recull de laudi per a l’oratori de Sant Felip Neri, interessant per a la història de l’Oratori

A Barcelona fou organista de Sant Just 1864, de Santa Clara 1872 i de Sant Jaume 1887 Compongué una gran quantitat de música d’església misses, motets, salves, Càntics religiosos pel poble , amb lletra de Jacint Verdaguer A Montserrat , himne del millenari, el 1888 etc, música vocal, de cambra i per a piano, i sardanes Harmonitzà moltes cançons tradicionals catalanes recollides per ell i per Francesc Pelagi Briz a Cançons de la terra 1866-77

Vida Segurament inicià els estudis musicals a Àvila Cap al 1556 era infant cantor de la catedral, on degué formar-se amb mestres com Jerónimo de Espinar 1550-58, Bernardino de Ribera 1559-63 i Juan Navarro 1564-66 A més, en dues ocasions, hi sentí tocar al gran organista Antonio de Cabezón Parallelament a la seva formació a la seu, estudià a la institució que els jesuïtes tenien a la ciutat, el collegi de San Gil Es mantingué vinculat a la catedral d’Àvila com a cantor fins el 1565, que es desplaçà a Roma amb la intenció de completar la seva formació acadèmica i…

Vida Un dels polifonistes ibèrics més importants i amb més projecció arreu d’Europa i a l’Amèrica colonial, i sense cap mena de dubte el més significatiu de l’escola andalusa del segle XVI La seva obra tingué una àmplia difusió i pervisqué llargament després de la desaparició del compositor Els seus contemporanis el tingueren en gran consideració, i durant molt de temps un gran nombre de tractadistes, com ara Juan Bermudo, Francisco Montanos, Ludovico Zacconi, Giovanni Maria Artusi, Adriano Banchieri, Pietro Cerone, Athanasius Kircher i, fins i tot, Antoni Soler i Andrea Adami da Bolsena o el…

Era fill de Josep Marraco i Xauxas Reus, Baix Camp 1814 — Barcelona 1873, també compositor, i el succeí en el càrrec de mestre de capella de la catedral de Barcelona 1863, que exercí fins a la mort El 1860 estrenà una Simfonia al Teatre dels Camps Elisis, en honor d’Isabel II Escriví també misses de rèquiem 1860 en memòria del general Dulce, 1869 i un Te Deum 1871 Fou cèlebre per les seves improvisacions a l’orgue

El 1793 s’establí a Xile, on fou mestre de capella de la catedral de Santiago fins a la seva mort Aviat es convertí en un dels compositors més rellevants de la colònia, i influí sobre la vida musical del país de la darreria de l’època colonial Emprà el baix xifrat en nombroses composicions, que palesen un estil preclàssic A la seu de Santiago s’ha conservat una vuitantena d’obres seves, entre les quals hi ha villancicos , misses, salms i lamentacions

Després d’estar actiu durant un quant temps a Anvers, ocupà el càrrec de director de l’escolania de la confraria mariana de ’s-Hertogenbosch, al nord de Brabant, on romangué des del 1498 fins al 1500 Escriví una dotzena de misses, uns deu motets i algunes cançons profanes, la major part de les quals amb text en llengua flamenca D’un estil força conservador, algunes de les seves composicions gaudiren de gran difusió Tota la seva producció coneguda s’ha conservat manuscrita

Fou organista i mestre de capella de les seus d’Àvila 1526-28 i Plasència 1528-31, i cantor a la capella Sixtina de Roma 1535-45 Més tard fou mestre de capella de les seus de Toledo 1545-47 i Màlaga Els seus 91 motets de tres a vuit veus, els setze Magnificat a quatre veus i les dotze misses de quatre a sis veus es difongueren per tot Europa i figuren en els millors reculls polifònics collectius del seu temps