Resultats de la cerca

Juntament amb FHCrick, publicà a la revista Nature , l’any 1953, un model de l’estructura molecular de l’ADN en doble hèlix que ha servit per a explicar tant la duplicació de la molècula de l’àcid desoxiribonucleic duplicació de l'ADN com la transmissió de la informació genètica És autor de The Molecular Biology of the Gene 1965 i The Double Helix 1968 Compartí amb MWilkins i FHCrick el premi Nobel de medicina de l’any 1962 De 1988 a 1992 dirigí el Projecte Genoma Humà

Els àcids nucleics són unes substàncies de diversos tipus encarregades d’emmagatzemar la informació genètica, i de desxifrar-la, segons correspongui a cada cas, per tal de dirigir el funcionament cellular i el de l’organisme en conjunt Aquestes substàncies, la composició química de les quals correspon als àcids, es qualifiquen d’àcids nucleics perquè és al nucli de la cèllula on se centra l’activitat que desenvolupen hi ha un tipus d’àcid nucleic que emmagatzema la informació genètica al nucli cellular, i d’altres que s’encarreguen de recollir aquesta informació al mateix nucli, passen…

El pes molecular és un múltiple exacte del pes fórmula A algunes substàncies que no contenen molècules diferenciades, hom assigna pes fórmula però no pes molecular, com és el cas del clorur de sodi En el cas del benzè, per exemple —una anàlisi elemental del qual demostra que la fórmula més simple és CH—, el pes fórmula serà 13,02, suma dels pesos atòmics del carboni i de l’hidrogen Això no obstant, l’estructura de cada molècula de benzè és hexagonal, per la qual cosa la seva fórmula veritable és C 6 H 6 i el seu pes molecular és 78,11

En les substàncies magnèticament anisòtropes hi ha només tres direccions ortogonals, anomenades eixos principals d’imantació, per les quals la direcció del moment magnètic induït coincideix amb la direcció del camp Aquests eixos no són forçosament eixos de simetria del cristall ni eixos òptics L’anisotropia magnètica és molt marcada en el grafit, en certs anions oxigenats, com ara els ions carbonat i nitrat, i en els composts orgànics aromàtics En aquests darrers, és una propietat de la molècula, i la susceptibilitat perpendicular al pla del nucli aromàtic és algunes vegades…

Les més importants i conegudes són les hemoproteïnes , que tenen el grup prostètic hemo Hom ha trobat també ferroproteïnes sense grups hemo, com la ferredoxina , àmpliament distribuïdes en els organismes, que participen en diferents processos d’oxidoreducció, tals com els de la fixació del nitrogen atmosfèric i els processos de fotosíntesi També en el transport electrònic dels mitocondris intervenen deshidrogenases la de NADH i la de succinat que contenen Fe no hemàtic En general, tenen pesos moleculars baixos 6000-12000, de 2 a 8 àtoms de Fe, i igual nombre d’àtoms de S per molècula…

Tenen un paper molt important com a antecessors de les vitamines A, i per això també són anomenats provitamines A Són fonamentals per a la visió dels animals, puix que formen part dels pigments visuals hom els pot trobar en els cloroplasts, on són indispensables per a la fotosíntesi també són part integrant dels pigments de la llet, els ous i les excrescències epidèrmiques plomes, closques, etc d’ocells i artròpodes, així com de determinats teixits d’animals marins Segons que continguin o no continguin oxigen en la molècula, es divideixen en dos grans grups xantofilles i carotens

Químicament, hom distingeix entre biomolècules inorgàniques aigua, gasos, anions i cations i biomolècules orgàniques sucres, lípids, proteïnes, àcids nucleics i metabòlits intermediaris La biomolècula més abundant del cos humà és l’aigua, la qual constitueix aproximadament les dues terceres parts del pes total bioelement

La iodació té lloc mitjançant processos de radicals en els hidrocarburs alifàtics i mitjançant processos iònics en els aromàtics