Resultats de la cerca

Mapa del Vallès Oriental amb la senyalització de totes les esglésies anteriors al 1300 de les quals es tenen notícies A Pladevall Aiguafreda Sant Martí d’Aiguafreda de Dalt Sant Salvador de l’Avencó Sant Miquel de Canyelles L’Ametlla del Vallès Sant Genís de l’Ametlla Sant Nicolau Bigues i Riells Sant Pere de Bigues Sant Miquel del Fai Sant Martí del Fai Sant Mateu de Montbui Sant Vicenç de Riells Sant Bartomeu de Montràs o de les Vespes Mare de Déu del Villar Santa Maria de la Creu Caldes de Montbui Santa Maria de Caldes Sant Martí Sant Miquel de Baduell o de Martres Sant Pere Sant Bartomeu…

Situació Vista de conjunt de les ruïnes encara molt notables d’aquest castell, centre d’una important baronia V Buron Castell situat al cim d’un turó, als contraforts del Montseny, damunt la plana de Palautordera Mapa L37-14364 Situació 31TDG528196 El castell de Montclús és accessible pel mateix camí que porta a Santa Magdalena de Mosqueroles, d’on cal continuar vers ponent per un camí carreter que porta a les envistes del castell i a una masia propera De la feixa més baixa d’aquest mas surt un corriol que, entre dos aiguavessos, baixa fins al castell També s’hi pot accedir per…

Fou fundada el 1930 i desaparegué l’any 1939, amb l’entrada de les tropes franquistes a la població Tenia una branca científica, un himne i un butlletí propis Organitzava excursions pel Collsacabra, el Montseny, les Guilleries i els Pirineus També disposava d’una estació meteorològica i feia un seguiment del cabal del Ter

És un dels volums que caracteritzen millor la militància poètica noucentista dels primers anys Va encapçalat amb un pròleg d’Eugeni d’Ors que ha estat llegit com un programa canònic de poètica noucentista i un apadrinament de l’adscripció del poeta al moviment No obstant això, les intencions reals de l’autor —no tan radicals com les d’Ors— queden formulades a “Notes preliminars a La muntanya d’ametistes ”, un article coetani aparegut a la revista Empori Hi expressa la visió ciutadana del Montseny la muntanya d’ametistes, amb una natura que és presentada de manera ordenada però…

Fundat el 1989, disposa d’un camp de divuit forats dissenyat per David Thomas que ocupa 100 hectàrees de terreny al nord-est del Parc Natural del Montseny Organitza diversos torneigs per a professionals i amateurs i torneigs socials També disposa d’un recorregut de pitch-and-putt de nou forats i d’una zona de pràctiques Té escola de golf

Fundat durant la dècada de 1950, l’equip sènior juga habitualment en competicions d’àmbit català, tot i que el 1971 aconseguí l’ascens a primera espanyola Disposa d’equip sènior masculí, equips masculins i femenins en categories inferiors i escola de base Organitza el torneig Fènix del Baix Montseny de categories inferiors Fa ús del pavelló poliesportiu Joaquim Blume

Òpticament es caracteritzen per l’estructura estratificada de quars dextrogir i levogir Es pot presentar també en cavitats amigdaloides, en filons, en esquerdes d’esquists cristallins o de granit, i fins i tot en còdols Els exemplars de color violeta i ben transparents són molt apreciats en joieria N'han estat trobats a Vic, Sant Marçal de Montseny i Montjuïc

Ha estat membre de diverses cobles Amb les seves sardanes aporta un segell innovador i compromès Algunes de les seves obres més representatives són L’estany blau, Sol de tardor, Evocant aquells temps, Noces d’argent a Anglès, Bell aplec sota el Montseny, Aquest mar tan blau, La Bisbal 1906, etc, i les suites per a cobla Contemplant els estels i Recordança

El presidí Pablo de Azcárate i en formà part, entre altres personalitats, Frederica Montseny El SERE utilitzà diners que Negrín havia collocat en diferents bancs francesos, belgues i suïssos Els comunistes hi tingueren un paper preponderant Prieto, a Mèxic, fundà la Junta de Auxilio a los Republicanos Españoles JARE, finançada pels tresors que portà en aquell país el iot Vita , amb idèntic objectiu

Fou bastit a mitjan segle XI per Humbert Odó de Montseny a l’indret de la capella de Sant Joan, consagrada el 1079 Fou molt damnificat pels genovesos el 1353, i arruïnat definitivament pels anglesos a la fi del segle XVIII Fins aleshores havia estat viu el culte de l’església, on acudien els devots en processons i rogatives lledànies