Són líquens de tal·lus esquamulós, més rarament foliaci, de color gris, blavós o brunenc, amb la cara inferior coberta per un filtre dens de rizohifes. Poden presentar isidis, soralis i cefalodis. El tal·lus acostuma a presentar cianofícies del gènere Nostoc, algun cop (Psoroma) clorococcals, però no té consistència gelatinosa i presenta el còrtex diferenciat. Els apotecis, sèssils o immersos, tenen un excípul format per grans cèl·lules. Els ascs tenen un tolus fortament amiloide i les paràfisis rígides; les espores són gairebé sempre unicel·lulars. Són líquens de talussos o roques àcides, o bé d’escorces, sovint molsoses. Prefereixen els ambients humits de la zona temperada i, per això, només viuen al nostre país en microclimes de tipus atlàntic.
La preferència pels microclimes atlàntics humits, poc freds i poc il·luminats, és típica de les pannariàcies. En la fotografia veiem un detall de Pannaria leucophaea, amb el tal·lus format per fines esquàmules.
Volkmar Wirth.
Les Pannaria tenen els apotecis amb marge tal·lí i el tal·lus esquamulós o foliós, i finament lobulat, amb Nostoc com a fotobiont. Amb el tal·lus format per esquàmules (0,5-1,5 mm) densament disposades, de grises a brunes, sobre un hipotal·lus negre blavós, tenim P. leucophaea (=P. microphylla), trobada a l’Albera, el Montseny i el Baix Llobregat, sobre roques àcides. P. pezizoides té les esquames (0,2-1,5 mm) molt granuloses o papil·loses, de color gris blavós o brunenc, amb apotecis abundants (0,5-2 mm), de color bru vermellós; viu en llocs humits i elevats, sobre terra o roca. Amb el tal·lus foliaci, lobulat al marge, podem trobar, sobre molses o escorces, P. rubiginosa, de tal·lus bru grisós clar, amb lòbuls (5-10 × 1-4 mm) entorn, detectada a l’Albera, i P. conoplea, de tal·lus bru grisós o bru clar, pruïnós, amb lòbuls perifèrics ben diferenciats i soralis de color gris blavós, sobretot visibles a la part central del tal·lus i al marge dels apotecis; és relativament freqüent sobre arbres molsosos, des de Prades i el Montseny fins a la Vall d’Aran.
Un altre exemple de pannariàcia és Parmeliella plumbea, de tal·lus lobulat, de color gris de plom, fixat al substrat per una esponja d’hifes blavoses (no visibles en la fotografia). És preferentment epifítica. Malgrat la presència de Nostoc en aquests tres darrers exemples, el tal·lus ja no és gelatinós.
Javier Etayo.
Moelleropsis nebulosa té el tal·lus format per grànuls reunits en grups coral·loides, de color gris, amb Nostoc com a fotobiont i apotecis de color bru vermellós i espores unicel·lulars. Viu sobre substrats diversos (soques tallades, terra, molses) a l’Albera i a la Vall d’Aran.
Les Parmeliella tenen apotecis sense marge tal·lí i un tal·lus sovint en forma de roseta, portat per un hipotal·lus fosc. També tenen Nostoc com a fotobiont. P. triptophylla (=P. corallinoides) té el tal·lus format per esquàmules (0,5-1,2 mm) brunes, densament disposades sobre un hipotal·lus negre, amb fins isidis coral·loides grisos. Cerca microclimes atlàntics, sobre faig (Fagus sylvatica), al Montseny i, sobretot, a la Vall d’Aran. P. plumbea forma rosetes del color del plom sobre un hipotal·lus feltrat, blau negrós, gruixut, i forma apotecis abundants, vermellosos. Viu a la base dels arbres, algun cop sobre roques, en llocs amb molta humitat atmosfèrica; hom l’ha registrada a la Massana (l’Albera).
Psoroma hypnorum té com a fotobiont algues verdes (Myrmecia) i cefalodis no gaire visibles, amb Nostoc. Forma tal·lus esquamulosos, de color bru groguenc o vermellós, amb grans apotecis (1-6 mm) de disc còncau, bru vermellós, sobre sòls àcids, humus i molses. Al nostre país, el coneixem a Núria i al Montseny.
Recentment, hom ha trobat exemplars fructificats de Lepraria membranacea. L’estudi d’aquests apotecis revela que es tracta d’una pannariàcia, per a la qual es proposa un nom nou, Leproloma membranaceum.