Resultats de la cerca

Hi ha els estanys de Reguera, Salat, de Morera, de Grenui aprofitats per a la producció d’electricitat i Tapat

Es crea el Foment de la Sericicultura de la Indústria Sedera Valenciana amb l’objectiu d’impulsar el conreu de la morera

Deixeble d’Enric Morera, dirigí les corals Catalunya Nova 1902-03 i Atlàntida El 1904 fundà la Societat de Concerts Catalònia Escriví obres simfòniques, música de cambra i cançons

Antiga ciutat feudal i centre comercial, té un port modern que exporta productes agrícoles de la propera plana d’Ise-wan arròs, blat, moniatos, morera per a la sericicultura, te

Deixeble d’Enric Morera, fou sotsdirector de l’Escola Municipal de Música de Sabadell És autor d’obres corals, com Dansa de les fades , de música religiosa i de cambra

Josep Carner estrena les obres teatrals El comte Arnau, El miracle del Tallat i La Fustots, les dues primeres amb música d’Enric Morera i la darrera amb illustracions musicals de Schumann

Inicià la seva formació musical a Girona amb Eduard Frigola, i la continuà a Barcelona, estudiant composició amb Enric Morera, i violí amb Joaquim Vidal i l’important violinista belga M Crickboom Posteriorment, s’establí a Sabadell, on dirigí petites orquestres i algunes agrupacions corals, com l’orquestrina "Els Fatxendes" Des del 1910 substituí Morera en la direcció de l’orfeó Catalunya Nova Professionalment, continuà exercint com a director de cors i de cobles de sardanes, i tocà en diferents orquestres Compongué una gran quantitat d’obres, entre les quals…

La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1714, i el succeí la seva filla petita, Serafina de Berardo i de Morera, muller de l’austriacista Francisco de Rivera, comte de Villanueva de las Torres, que en fou la darrera titular

Al març de 1975 s’incorporà a la Conferència Socialista Ibèrica A Catalunya era dirigida per Julio Morera, Rafael Madueño, Rafael Ballús, Ramon Puiggrós i Elías López Blanco El 12 de novembre de 1975 acordà la incorporació a Convergència Socialista de Catalunya

Ulmàcies 1-2 i moràcies 3-4 1 om Ulmus minor a branquilló, de fulles alternes, dentades i asimètriques a la base x 0,5 b flor, clarament adaptada a l’anemofília, d’una sola envolta i de grossos estigmes x 15 c sàmara, d’amples ales membranoses que voregen la llavor x 2 2 Branquilló de lledoner Celtis australis amb lledons madurs x 0,5 3 Morera Morus alba a brot amb fulles palmatipartides i mores x 0,5 b flor femenina x 8 4 Tall longitudinal d’una figa, infructescència produïda per Ficus carica que consta d’un receptacle carnós i dolç, de forma urceolada, i de nombrosos…