Resultats de la cerca
Es mostren 1097 resultats
Ludwig Köchel
Música
Musicòleg austríac.
Estudià lleis a Viena i es dedicà a la botànica Havent-se dedicat, només ocasionalment, a la musicologia, confeccionà un catàleg de les obres de Mozart, el Köchel-Verzeichnis abreujat, K o KV, que, malgrat els seus errors, és encara emprat
al rovescio
Música
Locució italiana que significa ’al revés', utilitzada per a indicar que la relació imitativa entre les parts es produeix o bé per moviment contrari (els intervals ascendents, mantenint la mateixa magnitud, passen a ser descendents i viceversa) o bé per retrogradació (la música comença amb l’última nota i acaba amb la primera).
En el primer sentit es pot citar el trio del minuet de la Serenata per a Vent en do m, KV 388/384a, de Mozart i en el segon, el minuet de la Simfonia núm 47 en sol M de Haydn
Associació Valenciana d’Amics de l’Òpera
Música
Associació fundada a València per José M.ª Torres Murciano a fi de fomentar l’òpera a València.
Del 1971 al 1979 organitzà festivals d’òpera al Teatre Principal, amb categoria internacional i amb un repertori d’abast creixent estrena absoluta a València d’òperes de Mozart i Šostakovič així com recitals Tebaldi, Lauri-Volpi Roman inactiva des del 1980
Salvatore Viganò
Dansa i ball
Teatre
Ballarí i coreògraf italià.
Juntament amb la seva muller, la ballarina Maria Medina, dugueren a terme nombroses actuacions arreu d’Europa A partir del 1811 es dedicà exclusivament a la coreografia Creà ballets de Haydn, Mozart, Beethoven i Rossini, i creà també la forma del drama coreogràfic
baix d’Alberti
Música
Tipus d’acompanyament molt utilitzat en les obres per a teclat durant el Classicisme, que consisteix a presentar arpegis (arpegi) en una mateixa fórmula rítmica, on l’ordre d’execució de les notes és d’inferior, superior, mitjana i superior.
Pren el seu nom de Domenico Alberti 1710-1740, que en va generalitzar l’ús De vegades s’aplica, de manera incorrecta, a altres fórmules similars d’acompanyament WA Mozart Sonata per a piano en do M , KV 545, I © Fototecacat/ Jesús Alises
forma sonata
Música
Model formal que fou hegemònic en la música instrumental del Classicisme i del Romanticisme i també molt present en la del segle XX.
S’estructura en dues parts tonalment complementàries, la primera formada per una exposició i la segona per un desenvolupament i una reexposició La forma sonata descriu l’organització d’un moviment que, i tot i la menció de la paraula ’sonata', pot formar part tant de sonates com de simfonies, trios, quartets, etc sonata També pot descriure un moviment independent, com per exemple una obertura o un poema simfònic Aquest model, els principis del qual foren adoptats per altres formes com el concert o el rondó, es caracteritza per unes articulacions formals molt acusades i un aprofitament…
John Eliot Gardiner
Música
Director d’orquestra anglès.
Alumne del King’s College de Cambridge, s’hi especialitzà en història àrab Estudià música a Londres, i posteriorment amplià la seva formació a París, on fou deixeble de N Boulanger El 1964 fundà el Monteverdi Choir, amb el qual realitzà, el 1967, una versió de les Vespro della beata Vergine a partir d’una edició pròpia de l’obra de C Monteverdi Durant els anys setanta se centrà en els autors francesos i italians dels segles XVII i XVIII Entre el 1981 i el 1983 dirigí l’Orquestra de la Ràdio de Vancouver, que abandonà per passar a ser director musical de l’Òpera de Lió, càrrec en el qual es…
,
marxa
Música
Peça musical de ritme marcat, destinat a regular el pas d’una persona o un grup.
Sovint vinculat a les manifestacions militars, processons o altres solemnitats, sol ésser de ritme binari És molt freqüent en obres escèniques com la marxa nupcial de Lohengrin , de Wagner, o la triomfal d' Aïda , de Verdi i en algunes òperes i obres orquestrals de Mozart
harmònica de cristall
Música
Instrument idiòfon consistent en un conjunt de tasses de vidre muntades coaxials sobre un eix horitzontal que gira dins una cubeta plena d’aigua que les humiteja constantment.
Unes llengüetes de cuir, accionades mitjançant un teclat, freguen el cantell de les tasses i en provoquen la vibració És d’origen oriental i fou molt utilitzada en la música popular Alguns compositors, com Gluck, Mozart o Donizetti escriviren peces per a aquest instrument
rondó
Música
Composició generalment instrumental, derivada del rondeau de la darreria del segle XVIII, que es basa en l’alternança d’un refrany en principi invariable i episodis diversos.
La forma de rondó més simple és ABABA A partir d’ella hom en desenvolupà variants més complicades, entre les quals cal esmentar el rondó-sonata, de set estrofes i molt emprada per Mozart i Beethoven, sovint com a moviment final de simfonies i sonates
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina