Resultats de la cerca

Vida Alumne de F Fenaroli al Conservatorio di Santa Maria di Loreto a Nàpols, el 1772 fou nomenat organista de la catedral de Torre Annunziata L’any 1781 estrenà la seva primera òpera Montezuma al Teatro San Carlo de Nàpols amb un notable èxit, i a partir d’aquest moment les òperes de Zingarelli foren representades als principals teatres italians, en particular a Milà i Torí El 1790 es traslladà a París, però l’ambient revolucionari el feu tornar a Itàlia i el 1794 fou nomenat mestre de capella de la catedral de la Santa Casa a Loreto Ancona Aquí escriví l' Annuale…

Construí, a Nàpols, el Teatro Nuovo, les esglésies de San Michele i de la Concezione i el claustre de l’església de Santa Chiara Féu també diverses escultures per a la cartoixa de San Martino i diverses pintures per a nombroses esglésies de Nàpols

Format al conservatori de Nàpols, es destacà com a autor de cantates i d’òperes, com Moctezuma 1781, Ifigenia in Aulide 1787 a Barcelona el 1799, Giulietta e Romeo 1796, considerada la seva obra mestra, Il bevitore fortunato 1803, etc Mestre de capella del santuari de Loreto des del 1796, hi escriví més de 500 obres religioses Tornà a Nàpols, on fou professor al conservatori de San Sebastiano foren deixebles seus Bellini, Mercadante, EPetrella, etc

Primogènit d’Enric d’Aragó, marquès de Gerace i de Polixena de Centelles A la mort del pare 1478 heretà el marquesat i el càrrec de protonotari del regne El 1492, es casà amb una neboda del papa Innocenci VIII, Battistina Usodimare Cibo 1492 Dos anys després seguí la carrera eclesiàstica, a la qual era destinat pel tractat entre Alexandre VI i el nou rei de Nàpols Alfons II Fou protonotari apostòlic i elevat a cardenal-diaca 1496 El 1499, arran de la conquesta francesa de Milà, Frederic I de Nàpols l’envià, juntament amb la reina Joana, vídua de Ferran I, a demanar…

Bisbe d’Acerenza 1363 i de Bari 1377, la seva elecció trencà la sèrie de papes francesos, fet que, agreujat per la pressió del poble romà durant el conclave i per la poca perspicàcia a desfer l’afrancesament del sacre collegi, motivà l’elecció de Climent VII a Fondi 1378 i l’inici del Cisma d'Occident No el reconegueren França, Catalunya-Aragó, Castella, Escòcia i Nàpols Lluità aferrissadament contra Nàpols per obtenir la seva submissió, i castigà severament una conjuració de cardenals que el volien destituir

Filla de Ferran I de Nàpols i d’ Isabel de Chiaramonte El 1473 es casà amb Hèrcules I d’Este, duc de Ferrara i de Mòdena, el qual ella secundà en la política de conciliació vers les corts de Nàpols, Màntua i Milà, reafirmada amb els casaments de llurs fills Alfons, Beatriu i Isabel amb Anna Sforza 1477, Lluís Sforza Il Moro , duc de Milà, i Francesc II Gonzaga, marquès de Màntua 1480, respectivament Amant de l’estudi, participà en el luxe i el refinament intellectual de la cort de Ferrara

El seu ús és anterior al cristianisme Seguint la llei romana que prohibia els enterraments a l’interior de les ciutats, els primers cristians construïren, amb tota llibertat, diversos cementiris subterranis, que només foren utilitzats esporàdicament com a lloc de culte, durant les persecucions Arribaren a tenir bastants quilòmetres de longitud i diversos pisos superposats Els difunts eren dipositats en nínxols loculi cavats a les parets, molts d’ells decorats amb pintures, que forneixen les principals fonts sobre l’art cristià dels primers segles Els temes emprats fan sovint referència a…

Es doctorà a la universitat Federico II de Nàpols 1975, d’on és professora des del 1976 també ha estat docent a la universitat d’Udine i, des del 1984, a l’Istituto Universitario Suor Orsola Benincasa, de Nàpols S’ha especialitzat en l’estudi del món cultural romànic medieval i el contacte entre llengües i cultures, a més de l’anàlisi dels rics fons documentals catalans de les biblioteques i els arxius napolitans i italians, i ha tingut cura, entre d’altres, de les edicions del volum X de les Fonti aragonesi 1979, del volum I dels Testi lucani del Quattro e Cinquecento 1983, de…

Fill de Robert II de Sanseverino i de Marina d’Aragó i de Sotomayor filla del primer duc de Vilafermosa Alfons d’Aragó Membre de la família napolitana més potent, de tradició angevina i francesa, per la seva educació —els seus mestres foren Juan de Ojeda i Jaume Castellví— s’integrà en la societat galant catalanonapolitana castellanitzant, i es casà amb una catalana, Elisabet de Vilamarí i de Cardona, filla i hereva de Bernat, comte de Capaccio Prengué part en la batalla de Capo d’Orso 1528 i fou fet presoner participà després a l’expedició de Carles V a Tunis i Alger i fou capità general de…

Carles VII de Nàpols li havia concedit el marquesat de León 1735 Fou un dels fundadors de la Societat Econòmica Valenciana d’Amics del País