Resultats de la cerca
Es mostren 1485 resultats
Mare de Déu de Bellero (Alt Àneu)
Art romànic
Situació Vista general de l’església avui totalment enderrocada, tal com era l’any 1958 Arxiu Fotogràfic Viñallonga El santuari de la Mare de Déu de Bellero era situat als afores del poble de Son, cap al sud JAA Mapa 33-9181 Situació 31TCH437201 Història No hem trobat notícies documentals d’aquesta església, que s’ensulsià entre el 1958 i el 1960 i que fou totalment aterrada posteriorment MLIC-JAA Església Absis de l’església, segons una antiga fotografia d’arxiu Arxiu Històric de les Valls d’Àneu El coneixement que tenim d’aquesta església, a partir d’algunes fotografies anteriors al seu…
San Pedro de la Nave
Església
Església situada al municipi d’El Campillo, a la província de Zamora.
De la fi del s VII, és una de les obres més representatives de l’art visigòtic Té tres naus, creuer i absis rectangular És molt important la part escultòrica, amb capitells historiats Daniel a la fossa dels lleons, sacrifici d’Isaac, etc i decoració vegetal que recorda teixits bizantins i sassànides El 1930 fou traslladada al lloc on és actualment, en ésser cobert l’antic emplaçament per una presa
edifici de gran llum
Construcció i obres públiques
Edifici que presenta un espai interior de gran diafanitat, amb distància entre pilars o elements resistents verticals igual o superior a 15 m.
Són edificis de gran llum els poliesportius, els palaus d’esport i els estadis coberts, les estacions de ferrocarril i les terminals d’aeroport, i un gran nombre de naus industrials Per la diafanitat, l’edifici de gran llum exigeix una coberta estructuralment singular, per a la formació de la qual hom empra elements de formigó, acer o fusta estructural de gran envergadura, com grans encavallades, cúpules, làmines o tensoestructures
Sobirana

Aspecte de l’església de Sant Ramon
© CIC-Moià
Caseria
Caseria del municipi de Balsareny (Bages), en un petit serrat que domina la vall de Ferrans, a ponent del terme.
L’església de Sant Ramon, actualment desafectada, és una antiga parròquia, documentada a mitjan segle XII i dedicada potser aleshores a sant Joan d’estil romànic tardà, forma un sol cos amb la masia de Sobirana Restaurada pels canonges de la Seu de Manresa, propietaris de l’heretat, és un curiós temple de dues naus, una de les quals extremament curta, i dos absis, del segle XII, ampliat en època gòtica
Tancament d'ACC Spain a Cervera
La filial d'una multinacional italiana de compressors, ACC Spain, amb seu a Cervera, tanca les portes i deixa 140 persones a l'atur L'empresa situada a les naus de la també deslocalitzada empresa de components per a l'automòbil Lear, l'any 2003, havia rebut importants incentius i ajudes per a establir-se a la capital de la Segarra i recollocar gran part dels aturats provinents de Lear
Àccium
Ciutat antiga
Ciutat antiga i promontori de Grècia occidental, a l’Acarnània.
Enfront del promontori, prop de l’illa de Lèucada, tingué lloc la batalla d’Àccium 31 aC entre la flota d’Octavi i les de Marc Antoni i Cleòpatra Aquesta batalla fou el darrer episodi de la lluita pel poder entre August i Marc Antoni Les naus de Cleòpatra fugiren, i Antoni fou derrotat i se suïcidà El camí cap a l’imperi restà lliure per a Octavi
Unha

Església de Santa Eulàlia d’Unha
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1.280 m alt.) del municipi de Salardú (Vall d’Aran), a la confluència de l’Unhòla amb la Garona, a la dreta del primer d’aquests rius, enfront de Salardú, sota el pui d’Unha (2.200 m alt.), contrafort oriental de la serra d’Arenho.
L’església parroquial Santa Eulàlia, situada a la part alta del nucli, és romànica segle XII, de tres naus conserva una interessant pica baptismal romànica, i el campanar, independent, és del 1775 Vers Salardú hi ha l’antiga casa senyorial çò de Brastet, del segle XVI El lloc apareix esmentat amb els noms d’Huia 1266, Huyan 1278 i Unia i Unha dintre els primers anys del segle XIV
Esglésies seculars i regulars als segles XIV i XV
Art gòtic
L’esclat de l’arquitectura gòtica catalana Santa Maria del Mar presenta molts dels trets que constitueixen l’originalitat de l’arquitectura gòtica catalana capelles laterals entre contraforts, pilars simples, absència de transsepte i naus d’alçades molt semblants AB - GSerra N’hi ha prou de comparar els índexs d’edificis amb estudi monogràfic o que són tractats singularment inclosos al final de tots dos volums per a adonar-se, amb un simple cop d’ull, del gran auge constructiu del moment de plenitud de l’arquitectura gòtica catalana Aquest auge es concentra, principalment, al llarg del regnat…
Tarsis
Ciutat
Ciutat o regió citada en la Bíblia i d’incerta ubicació.
Hom ha suggerit que equival a Tartessos, o que es trobava a Sardenya o, àdhuc, a Tunísia El seu nom significa ‘foneria’, ‘refineria’, cosa que demostra que era rica en metalls En el regnat de Salomó i en el de Josafat, rei de Judà 873-849 aC, les gents de Tir construïren les anomenades “naus de Tarsis” per a ambdós sobirans, les quals eren emprades també en la navegació per la mar Roja
basílica de sa Carroja
Basílica paleocristiana descoberta al començament del sXX a la possessió de sa Carroja
, propera a Portocristo (Manacor, Mallorca), excavada per Joan Aguiló i pel propietari del terreny.
És un edifici rectangular de tres naus, de 23 per 10 m, amb un vestíbul o nàrtex al centre del qual hi ha el baptisteri, petita piscina de planta de creu A l’interior de l’edifici foren trobades moltes tombes paleocristianes, quatre de les quals amb coberta de mosaic, amb inscripcions funeràries una d’aquestes es conserva completa Fou construïda al s IV o el V, i es matingué fins a la invasió musulmana
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina