Resultats de la cerca
Es mostren 1245 resultats
burgès | burgesa
Història
Sociologia
Membre de la classe social dita burgesia.
Als Països Catalans, aquest terme és en desús des del segle XVI en les seves accepcions històriques fou reintroduït a partir del francès pels obrers de la Primera Internacional en llurs actes de propaganda, per a designar el propietari de fàbriques o posseïdor de capital
empleat | empleada
Sociologia
Treballador, a sou, en un servei públic o administratiu, en el comerç o en altres ocupacions que són considerades com a no obreres.
El terme fou introduït per subratllar la diferència entre els treballadors manuals i industrials obrer dels que no ho són, i és equivalent a l’expressió anglesa white collar ‘coll blanc’, la qual alludeix al vestit que sol distingir els altres assalariats dels obrers
Martí Cama i Prats
Industrial.
Continuà els negocis tapers que el seu oncle Antoni Prats havia fundat a Reims el 1845, i creà un conjunt d’indústries a Palafrugell i a Reims, on treballaven més de 250 obrers Fou president de la Cambra Oficial de Comerç d’Espanya a París
Hortolans i rabassaires
Associacionisme agrari al final del segle XIX Les organitzacions anarquistes i socialistes van trobar dificultats per a implantar-se al camp, entre d’altres coses, a causa de les diverses condicions interregionals del camperolat, els distints règims de propietat i les diferències entre les relacions contractuals I també en l’àmbit rural van tenir major difusió les idees favorables a la generalització i al repartiment de la propietat que les dirigides a abolir-la, que defensaven els collectivistes anarquistes i socialistes En aquest sentit cal tenir en compte també l’hegemonia, en moltes…
Joan Reig i Genovés
Sociologia
Sociòleg.
Advocat, fou deixeble de Rafael Rodríguez de Cepeda i d’Antoni Vicent, i seguidor, després, de la Democràcia Social de Severino Aznar A València orientà la Unió Social Cristiana, el periòdic El Pueblo Obrero i la Casa dels Obrers, intents de formació d’un sindicalisme catòlic fort
el Masrampinyo
Veïnat
Veïnat residencial, obrer i industrial de Montcada i Reixac (Vallès Occidental), a l’esquerra del riu Ripoll.
Sorgí al començament del s XX, amb un nucli de torretes d’obrers qualificats a la carretera de Barcelona a Ribes, amb petites installacions industrials Actualment és format per blocs d’habitatges entre les indústries es destaca l’Aismalibar El ferrocarril de Barcelona a Puigcerdà divideix el barri
Barri Gaudí

Barri Gaudí, a Reus (Baix Camp)
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Reus (Baix Camp), al NW del centre urbà.
Fou construït per iniciativa oficial i amb subvenció oficial, seguint el projecte de Ricard Bofill i Levi 1964-65, que preveu l’edificació de 8 ha per a 12 500 habitants Hom n'inicià la construcció a la fi dels anys seixanta És ocupat per obrers qualificats i per empleats
obrer
Història
En l’administració municipal catalana de l’Antic Règim, funcionari que tenia cura de les obres públiques, de la neteja i de la policia de les places i els carrers pel que feia a l’arreglament i agençament.
Rebia un sou fix i, a més, el lucre de les inspeccions, les llicències i les execucions de penes multes A Barcelona eren designats anualment dos obrers, i des del s XV eren normalment un ciutadà i un mercader al s XVII havien d’ésser un cavaller i un mercader
categoria professional
Economia
Dret del treball
Condició que hom atribueix a un treballador per raó dels seus coneixements professionals i de la classe de feina que fa.
Hom classifica les categories en grans grups caps, tècnics, administratius, subalterns, obrers o en categories específiques oficial de primera, especialista, peó, etc Les lleis laborals, els convenis collectius i els contractes de treball aprofiten els esquemes de les categories per a referir-hi els drets i les obligacions dels treballadors
1946: la vaga de Manresa
Entre el 1945 i el 1947 es van produir una sèrie de conflictes obrers a Catalunya, provocats per unes condicions de vida molt precàries i per la sensació d’un possible canvi polític afavorit per la fi de la Segona Guerra Mundial En aquest context, al gener del 1946 es produí una vaga general a Manresa, la primera amb aquest caràcter des del 1939, que relata Francesc Perramon i Pla —testimoni dels fets—, relat que fou publicat, originàriament, al diari “Avui” l’any 1977 “… Per a situar l’acció caldria conèixer les circumstàncies que es donaven llavors, difícils de comprendre per a la gent d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina