Resultats de la cerca

Fou professor de la facultat de ciències de París, director del Laboratoire d’Évolution des Êtres Organisés 1941 i membre de l’Académie des Sciences 1948 Ha fet nombrosos treballs sobre els cicles i la citologia dels protozous, la biologia i el comportament de diversos insectes, especialment els socials, etc És autor de gairebé 300 llibres, entre els quals cal destacar Traité de zoologie , en 25 volums 1948-1967, Parasites et Parasitisme i Précis de biologie animale 1957 a L’évolution du vivant 1973 i Toi, ce petit dieu 1971 es mostrà contrari a les postures de l’evolucionisme clàssic o…

Burgès de Tolosa, escrivint en la seva llengua, en comptes de seguir la moda del francès, generà un patriotisme cultural nodrit pel sentit de les virtuts poètiques de la parla popular, i fou cap d’una escola literària El seu Ramelet mondin ‘Ramell tolosà’, 1617-57 és una summa del barroquisme europeu comprèn poesia oficial, poesia de l’amor i poesia religiosa

Gran impulsor de l’occitanisme, fundà amb C Soula la revista Oc 1923 i fou un dels artífexs de la Societat d’Estudis Occitans Fruit de la seva acció fou després l’Institut d’Estudis Occitans, del qual, però, se separà el 1964 per raons d’orientació El 1928 realitzà, juntament amb J Carbonell i Gener, el famós número de l’Amic de les Arts sobre la poesia occitana Poeta ell mateix, publicà en gascó el recull Signes 1960 sota el pseudònim de Delfin Dario

Publicà la novella humorística Nouvé Granet 1856 Esperit independent, se situà fora del felibritge Els seus poemes — Cançons provençals 1840 reflecteixen i defensen l’artesania el seu llenguatge poètic és vigorós i força elaborat

Lligat a la causa navarresa, fou advocat general a la cort de Bearn Escriví els Psaumes de David virats en ritme gascon 1565 i les Poësias gasconas 1567, on hom troba sis Cants eroïcs on els herois de l’antiguitat són posats com a exemple a Enric IV i vuit Eglògas, testimoniatge de la condició popular i de les misèries de la guerra Defensor conscient i apassionat de la seva llengua, fou una figura essencial del Renaixement gascó

El 1920 inicià l’activitat docent Desenvolupà noves tècniques que aplicà a la Coopérative de l’Enseignement Laïque, fundada per ell el 1928 Internat en un camp de concentració 1940, hi preparà el Moviment de l’Escola Moderna, que el 1957 s’organitzà internacionalment Freinet, de tendències laïcistes i socialitzants, basà el seu ideari pedagògic en el treball cooperatiu autogestionat i experimental Entre altres innovacions, introduí la impremta a l’escola i la correspondència interescolar Als Països Catalans, la seva obra tingué un gran ressò a partir de les conferències que féu a Barcelona el…

Fou periodista i director del Petit Toulosain És autor del poema La croux de l’inoundaciou 1875 i dels reculls Les grilhs 1885, Les cants del soulelh 1891 i La muso silvestro 1896 Combinació de poesia popular i d’un cert refinament, procedent de Victor Hugo, la seva producció és escrita en un llenguatge vigorós i pur

Autor de Lo pousco d’or ‘La pols d’or’, 1884, recull de poesies Gràcies a ell i a Arsène Vermenouze l’any 1894 fou fundada l’Ecole Auvergnate, que publicà “Lo Cobreto”, revista mensual

Viticultor i autodidacte, els seus poemes realistes Aquarela , 1946 Branca tòrta , 1964 denoten influències lorquianes Escriví més de vint obres teatrals, amb les quals propugnà les reivindicacions pageses La font de Bones-Gràcias 1955, etc En el camp de la narrativa publicà Los macarèls 1974, Set pans 1977, La batalha dels teules 1979, etc

Conreà el teatre Tracasson e autras peçòtas , 1936 i intentà de renovar els gèneres tradicionals amb Contes e nhòrlas de Joan-de-la-Luna 1932 Escriví també poesia bucòlica, d’una gran autenticitat de llengua, centrada al camp llemosí Una princessa dins la tor 1932