Resultats de la cerca
Es mostren 1002 resultats
agrogorod
Urbanisme
Aglomeració agrícola urbana, projectada a l’URSS a partir del 1949, dins el programa de reformes agràries, amb l’intent de concentrar en una sola entitat la població de diversos kolkhozos o sovkhozos fusionats, per tal de beneficiar-se de les economies d’escala, i de facilitar així el procés de mecanització i de diversificació de conreus.
Reunia uns milers d’habitants que gaudien dels avantatges de la urbanització, bé que els eren imposats llargs desplaçaments cap als llocs de treball La seva funció era bàsicament residencial ciutat dormitori Els agricultors es resistiren a integrar-s’hi per por de perdre el sector individual de l’economia familiar del kolkhoz Amb el decret de dissolució dels kolkhozos i sovkhozos del 1993, aquestes ciutats deixaren de tenir la seva funció originària i esdevingueren nuclis de població normals
Exxon Corporation
Economia
Empresa nord-americana de productes petroliers establerta l’any 1972 en canviar la seva denominació la Standard Oil of New Jersey.
Aquesta s’havia constituït l’any 1892 per transformació de l’originària Standard Oil of Ohio, fundada per Rockefeller el 1870 Internacionalment ha comercialitzat els seus productes amb la marca ESSO i participa en nombroses empreses estrangeres El domicili social és a Nova York El 1998 es fusionà amb la seva principal rival, Mobil, i canvià el nom pel de Exxon Mobil Corporation El 2001 els ingressos de la companyia foren de 213 488 milions de dòlars
Abū-l-Muṭarrif ibn ‘Amira al Maḫzumī
Historiografia
Literatura
Història del dret
Historiador, jurista i poeta andalusí.
D’una família originària d’Alzira, fou cadi de Xàtiva i de la ciutat de Mallorca 1229-30 També fou testimoni de l’entrada de Jaume I a València, després de la qual emigrà al Magrib, on fou secretari d’estat i cadi Salé, Meknès S'acollí finalment a la cort hàfsida de Tunis, on exercí de cadi, a Lorbens i Gadès És autor d’una història de Mallorca Kitāb ‘ankā'inat Mayyūrqa , utilitzada per al-Maqqarī
grua

Grua del paradís
© Corel / Fototeca.cat
Ornitologia
Nom donat a diversos ocells de la família dels gruids que pertanyen als gèneres Grus, Anthropoides, Bugeratus i Balearica.
La grua vulgar Ggrus té el plomatge gris clar, la gola i la cara negres, el pili vermell i una franja blanca des dels ulls fins a la meitat del coll Habita al nord d’Europa i hiverna a l’Àfrica septentrional i al sud de la península Ibèrica És ocasional als Països Catalans La grua del paradís Aparadisea habita a l’Àfrica meridional, i la grua damisella Avirgo és originària de l’Àsia oriental i de l’Àfrica nord-occidental
carnègia
Botànica
Gènere de grans plantes suculentes americanes.
L’espècie Cgigantea , conreada com a ornamental en climes temperats, en jardins de rocalla, té forma de cilindre, d’uns 60 cm de diàmetre i de 6 a 18 m d’alçada, amb 18 a 21 costelles espinoses, alguns cops amb ramificacions en forma de canelobre Les flors, blanques i grosses, s’obren de nit a la part superior de la planta, i es conserven sovint de dia Els fruits són comestibles És originària dels subdeserts d’Arizona, Califòrnia i Mèxic
pugesa
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda local de coure o llautó, de tipus fiduciari i de valor d’un quart de diner de billó.
El nom deriva de la ciutat occitana Lo Puèi, d’on fou originària Fou batuda a Lleida, des del 1299, i a Balaguer, Almenar, Pons, Àger i Agramunt des del començament del s XIII, tot responent a la necessitat de les zones deprimides de disposar d’una moneda de baix valor La devaluació del diner de billó, a partir del s XV, en provocà la desaparició i fou substituïda pels senyals locals de coure, de valor 1 diner A Lleida, però, hom n'encunyà fins el 1955
coca
Transports
Embarcació de dos pals, d’eslora molt curta amb relació a la mànega, alterosa, de força calat i amb cobertes molt altes.
Originària del nord d’Europa, fou emprada ja al s XI pels anglesos i els normands Al començament del s XIII, els catalans, copiant-ne l’estil, construïren una nova versió, en la qual inventaren la cèlebre fórmula del “tres, dos i as”, és a dir, que l’eslora sigui tres vegades la mànega i aquesta doble del puntal, amb la qual cosa no solament revolucionaren la construcció naval, sinó també la navegació, puix que, gràcies a ella, les naus pogueren cenyir el vent
rigodon
Música
Dansa popular originària de Provença, de metre binari i tempo viu.
El seu nom prové de la tornada onomatopeica rigodon-rigodaina Als segles XVII i XVIII esdevingué una dansa cortesana molt semblant a la bourrée , popular a França, Alemanya i, especialment, a Anglaterra La versió estilitzada d’aquesta dansa es caracteritza per l’ús inicial de l’anacrusi i, sovint, per la seva forma binària, amb frases de quatre o vuit compassos N’existeixen nombrosos exemples per a teclat i per a llaüt Al segle XVIII, i molt especialment a França, el rigodon s’integrà en formes compostes, com ara el ballet o l’òpera H Desmarets, AC Destouches, A Campra, R Keiser, JPh Rameau…
catch
Esport
Varietat de lluita, originària dels EUA, derivada de la clàssica grecoromana.
Hom admet tota mena de cops, amb l’única excepció de mossegades, esgarrapades i preses d’estrangulament Guanya el lluitador que aconsegueix de fer abandonar el contrari o immobilitzar-lo, d’esquena a terra, durant cinc segons
diòcesi
Història
Divisió administrativa a l’imperi Romà originària de les províncies orientals.
Dioclecià, al segle III, dividí l’Imperi en 12 diòcesis, cadascuna de les quals comprenia diverses províncies Tenien una funció administrativa, judicial o fiscal, però no militar Constantí en reformà la distribució Al segle IV les diòcesis foren agrupades i donaren lloc a quatre prefectures del pretori l’Orient, la Illíria, Itàlia i la Gàllia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina