Resultats de la cerca

El primer esment d’aquesta església es troba a l’acta de consagració de Santa Maria de Merli del 1122, on apareix mencionat el puig de Sant Pere L’església era emplaçada als espadats de la serra del Jordal, en un lloc de dificilíssim accés Només resten unes poques filades i encara en part refetes, que permeten de veure’n l’estructura, d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular, obert directament a la nau No es conserva cap finestra, ni es pot assegurar on era la porta, potser a la façana sud No es pot precisar tampoc quina era l’estructura de les seves cobertes, però l’absis…

Aquest revestiment de la paret serveix per a millorar-ne l’aspecte i fer-la llisa i més impermeable Per això són arrebossades sobretot les parets exteriors, i les interiors només quan el mal tracte que puguin rebre fa témer que un recobriment de guix fóra massa delicat El gruix de l’arrebossat és d’1 a 2 cm, i el material que hi és posat és fonamentalment un morter de calç o de calç i ciment pòrtland per a fer-lo més impermeable La superfície d’un arrebossat resta més o menys granada, segons la grossària de la sorra emprada Antigament hom arrebossava sovint les parets i els…

Forma les parets de l’excavació superior de la pelvis i s’hi insereix el múscul ilíac

Són pròpies, sobretot, de les muntanyes del sud d’Europa Fou descrit per Joan Minuart i Parets

Situació Vestigis d’aquest antic casal, l’origen del qual és totalment ignorat ECSA - J Bolòs Vestigis d’una casa forta o petit castell situats al costat de la masia de la Serra del Castellar, entre les ruïnes del que foren les seves dependències Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent Mapa 34-13329 Situació 31TCG527415 Casa La casa forta de la Serra del Castellar tenia una planta gairebé quadrada, amb una longitud —de N a S— d’uns 17 m i amb una amplada semblant De fet, però, allà on es conserven més bé els murs és al costat oest, on es pot…

És esmentada el 904 en l’acta de consagració de Parets l’edifici actual fou construït el 1711

Caracteritzat per les petites dimensions de les seves partícules, és emprat per a pintures industrials i de parets

Es fa en parets i roques ombrívoles Les flors, en infusió, tenen una acció antiescorbútica, tònica i diürètica

Les parets en roques poc estables cal apuntar-les, generalment amb fusta o obra, i actualment amb ferro i formigó

Presenta parets molt verticals coronades per glaceres i neus perpètues La primera ascensió fou feta pel britànic Hartog el 1956