El primer esment d’aquesta església es troba a l’acta de consagració de Santa Maria de Merli del 1122, on apareix mencionat el puig de Sant Pere. L’església era emplaçada als espadats de la serra del Jordal, en un lloc de dificilíssim accés. Només resten unes poques filades i encara en part refetes, que permeten de veure’n l’estructura, d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular, obert directament a la nau. No es conserva cap finestra, ni es pot assegurar on era la porta, potser a la façana sud. No es pot precisar tampoc quina era l’estructura de les seves cobertes, però l’absis devia tenir, com és habitual, una volta de quart d’esfera, mentre que la nau devia cobrir-se amb embigat, si hom jutja pel gruix de les parets conservades de la nau. En aquestes parets s’observen els paraments, formats per un aparell de carreuó molt irregular, amb parts de reble, el qual és mostra d’una obra rural, sense pretensions, construïda probablement a cavall dels segles XI i XII.