Resultats de la cerca
Es mostren 1013 resultats
música egípcia
Música
Música desenvolupada a l’Egipte.
Els testimonis gràfics musicals de l’Egipte antic són abundosos instruments, danses rituals, músics, etc Llevat del sistre, però, els instruments emprats provenien de Síria, Mesopotàmia o Babilònia La màxima esplendor sembla haver coincidit amb el Baix Imperi i l’etapa hellenística Al principi de l’era cristiana, Alexandria fou un centre notable de música litúrgica La dominació àrab retornà la música egípcia a l’òrbita oriental, fins que decaigué amb la invasió turca Al segle XIX la cort introduí la música europea el 1870 fou inaugurada l’Òpera del Caire, i l’any següent hi fou estrenada Aïda…
arquebisbe
Dret canònic
Prelat que té un poder d’ordre igual al dels bisbes, però amb una certa preeminència respecte a aquests, sia per raó d’una jurisdicció pròpia, sia per raó d’una dignitat simplement honorífica.
El nom d’arquebisbe apareix per primera vegada a Orient, l’any 348 i designa el bisbe de les ciutats importants a partir del segle V el seu ús fou freqüent i fins i tot el papa era designat amb aquest títol, i al segle VIII tots els metropolitans rebien aquest apellatiu Durant tot aquest temps a Occident aquest títol fou menys usat i sempre conjuntament amb el títol de bisbe més aviat que un mot jurídic era una fórmula honorífica Al final del segle VIII, i ja a tota la cristiandat, arquebisbe esdevingué sinònim de metropolità perdurà, tanmateix, com a títol merament honorífic La insígnia…
Baix Imperi
Història
Darrera època de l’imperi Romà, bàsicament els ss IV i V dC.
Generalment hom fa començar el Baix Imperi l’any 280 dC, inici del regnat de Dioclecià, i el clou amb l’esfondrament de l’imperi d’Occident el 476 Com a període històric sol ésser contraposat a l’Alt Imperi, que comença amb August, primer emperador romà, i perdura fins a la gran crisi del s III, closa amb l’adveniment de Dioclecià Considerada tradicionalment per la historiografia només des del punt de vista de la decadència de la Roma clàssica i de l’expansió cristiana, aquesta època provoca un gran interès actualment, per la seva complexitat i perquè fa de pont del món antic cap…
Juan Correa
Música
Compositor espanyol, probablement d’origen portuguès.
Hi ha referències de l’any 1634 que parlen de la presència d’un intèrpret de corneta amb aquest nom a l’església de San Salvador de Sevilla -on aleshores era organista Francisco Correa de Arauxo, amb qui pot ser que tingués algun tipus de relació-, la dedicació del qual perdurà fins el 1644 Pel que fa a la seva tasca compositiva, només se’n tenen les dades que apareixen en un manuscrit de la Biblioteca Municipal de Porto Portugal, que foren estudiades i transcrites per Barton Hudson a la seva tesi doctoral A Portuguese Source of Seventeenth-century Iberian Organ Music 1961, on s’…
L’Escena Catalana
Periodisme
Periòdic setmanal fundat el 1908 i destinat a la publicació de texts dramàtics.
Cessà el 1913 en passar a formar part, els seus redactors, d’ El Teatre Català Desapareguda aquesta publicació, reprengué de bell nou, el 1918, amb el mateix equip de la primera etapa, i perdurà fins el 1936 Publicà en total uns vuit-cents números, i complí una tasca de difusió, entre les associacions d’afeccionats, de les obres estrenades a Barcelona en règim comercial no es plantejà mai, però, cap criteri de qualitat Entre els autors més lligats cal esmentar Pompeu Crehuet, Salvador Vilaregut, Josep Pous i Pagès, Avellí Artís i, sobretot, Salvador Bonavia i Flores, el seu fundador, i…
deixeble | deixebla
Bíblia
En els Actes dels Apòstols, qualsevol batejat, en tant que seguidor de Jesús; aquest ús perdurà llargament en les comunitats primitives.
segona guerra dels Remences
Història
Segona rebel·lió dels pagesos de remença, iniciada el 1483 i que perdurà fins a la sentència arbitral de Guadalupe el 1486.
A les corts de 1480-81 fou promulgada la constitució Com per lo Senyor 8 d’octubre de 1481, que derogà la sentència interlocutòria d’Alfons el Magnànim i retornà als senyors els drets sobre remences Però quan els procuradors senyorials intentaren d’aplicar l’acord de l’assemblea, els camperols reaccionaren violentament Ferran II decidí seguir una política de concòrdia i autoritzà de bell nou la reunió dels remences i la imposició de talls per aconseguir la redempció dels mals usos Salvaguarda del 1483 L’oferta reial fou acceptada pels remences moderats, però un grup d’exaltats de la Muntanya…
Calabuig
Poble
Poble del municipi de Bàscara (Alt Empordà), al SE de la vila, a la plana al·luvial estesa a la dreta del Fluvià, regada per la séquia del molí de Calabuig.
L’antic castell de Calabuig , del comtat d’Empúries, fou adquirit, probablement el 1175, pels vescomtes de Rocabertí al monestir de Banyoles, que havia fundat anys abans el priorat de Calabuig Sant Nicolau i Santa Creu de Calabuig a l’església parroquial de Sant Nicolau actualment arruïnada, situada a 1 km del castell, al N El castell fou destruït per ordre de Jaume I de Catalunya-Aragó durant l’expedició de càstig contra el comtat d’Empúries 1275 El priorat perdurà fins el 1618 els últims priors n’eren solament titulars, i residiren a Banyoles El 1691 la parròquia…
taifa de Mallorca
Història
Taifa independent que comprenia les Illes Balears, constituïda entre el 1076 i el 1078 com a conseqüència de la derrota dels Banū Muǧāhid de Dénia (que també governaven Mallorca) per part del rei de Saragossa al-Muqtādir.
El valí de Mallorca, aleshores ‘Abd Allāh al Murtaḍī, se n'autoanomenà emir En temps del seu successor, Mubāšir Nāṣir al-Dawla, fou signat l’acord de Sant Feliu de Guíxols entre Ramon Berenguer III i l’arquebisbe Pere, representant de Pisa, que originà la croada pisanocatalana 1114-15 contra les Illes L’èxit cristià comportà, tanmateix, l’annexió de les Balears a l’imperi almoràvit Un segon període independent s’inicià posteriorment, el 1158, amb l’entronització almohade a la península Ibèrica, i perdurà fins el 1203 Mallorca, seu i refugi de la causa almoràvit andalusina, fou governada per…
coronel general
Història
Militar
Cap superior de determinats cossos dels antics exèrcits de França i d’Espanya.
A França, el coronel general d’infanteria , càrrec creat per Francesc I, tenia en propietat la primera companyia de tots els regiments de l’exèrcit dita, per això, la coronela el càrrec de coronel general de cavalleria fou creat per Carles IX Lluís XIV eliminà aquests càrrecs i creà les dignitats de coronel general d’hússars, de dragons, de suïssos, etc, com a simple títol Napoleó donà a aquesta dignitat una categoria immediatament inferior a la de mariscal, que perdurà fins el 1848 Des del 1705, els directors generals dels cossos d’artilleria i d’enginyers dels exèrcits borbònics d’Espanya…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina