Resultats de la cerca
Es mostren 982 resultats
Pablo Casado Blanco
Política
Polític castellà.
Net d’un metge afiliat a la UGT represaliat pel franquisme, es llicencià en dret per la Universitat Complutense de Madrid 2007, i en administració i direcció d’empreses per la Universitat Rey Juan Carlos 2014, on cursà un màster en dret administratiu 2008-09 Amplià estudis a l’IESE, a l’Instituto Empresa i a les universitats de Harvard i Georgetown Afiliat al Partido Popular 2004, en presidí les Nuevas Generaciones 2005-13, i els anys 2009-12 fou director del gabinet de José María Aznar a la Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales FAES Diputat pel PP a l’Assemblea de Madrid 2007-…
Eleccions presidencials a la República Democràtica del Congo
Se celebren eleccions a la presidència de la República Democràtica del Congo Els comicis van ser precedits per una onada de violència interètnica al nord-est del país, amb prop de 900 morts entre els dies 16 i 18 de desembre L’expresident, Joseph Kabila, renuncia a la candidatura, després de 18 anys en el poder Els resultats donen la victòria a l’opositor Félix Tshisekedi, seguit de l’home de negocis independent Martin Fayulu i finalment de l’oficialista Fayulu Fayulu i els seus partidaris rebutgen els resultats, i acusen Tshisekedi i Kabila d’estar conxorxats, però el Tribunal Constitucional…
Retirada l’ordre europea de detenció contra el president Puigdemont
El Tribunal Suprem presidit per Pablo Llarena retira l’ordre europea de detenció dictada per la jutgessa de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela, contra Carles Puigdemont i els quatre consellers cessats en aplicació de l’article 155, que es troben a Bèlgica El Suprem evita així que els tribunals belgues decideixin per quins delictes poden ser processats Dos dels tres suposats delictes pels quals són acusats, la sedició i la rebellió, no existeixen a Bèlgica, o bé d’una forma molt atenuada El dia 9, responent a la petició del ministre de Justícia espanyol, Rafael Catalá, la Unió Europea rebutja…
L’advocat general de la UE rebutja l’extradició de Valtònyc
L’advocat general de la Unió Europea considera que la justícia espanyola no pot demanar l’extradició del cantant Josep Miquel Arenas àlies Valtònyc aplicant una legislació diferent de la que era vigent quan va cantar les cançons per les quals és perseguit El mateix dia, el Comitè de Llibertats del Parlament Europeu refusa debatre la proposta de Vox d’incloure els CDR en la llista d’organitzacions terroristes i el Tribunal Europeu de Drets Humans sentencia contra el Tribunal Constitucional espanyol per no admetre els recursos d’empara de dos etarres que demanaven que els fos computada la…
El Parlament de Catalunya eludeix publicar la reprovació a Joan Carles I
El Parlament de Catalunya publica les resolucions aprovades en el ple monogràfic sobre la monarquia celebrat el 7 d’agost El text omet la reprovació al rei emèrit Joan Carles I “per dècades d'impunitat i enriquiment illegítim utilitzant les institucions públiques i les figures institucionals del cap d'Estat i cap de les Forces Armades”, així com el fragment segons el qual "la monarquia borbònica ha estat i és un pilar cabdal per a la persecució dels drets del poble català” El 18 d’agost Junts per Catalunya demana formalment a la mesa del Parlament el cessament del secretari general del…
Gerberga de Saxònia
Història
Duquessa de Lorena i després reina de França i d’Aquitània.
Filla del rei Enric I de Germània, duc de Saxònia, i germana de l’emperador Otó I Fou casada primerament amb el duc Gisilbert I de Lorena, i després, amb el rei Lluís IV de França, el qual féu alliberar, amb l’ajut del seu germà, de la captivitat en què el tenia Hug el Gran En morir el seu segon marit 954, exercí la tutoria del fill Lotari I Sembla que tingué una predilecció pels monestirs catalans, per tal com a petició d’ella foren donats preceptes reials a Cesari, abat de Santa Cecília de Montserrat 951, a Ponç, abat de Sant Miquel de Cuixà 958, i a Sunyer, abat de Sant Pol de Mar i de…
Girolamo Doria
Cristianisme
Bisbe d’Elna (1530-32) i arquebisbe de Tarragona (1533-58).
Comte de Cremolino, era nebot d’Andrea Doria Vidu de Lluïsa Sforza, a petició del seu oncle fou creat cardenal 1529, malgrat l’oposició d’un sector del collegi cardenalici poc temps després li fou conferida l’administració d’Elna —i l’abadia, en comenda, de Sant Miquel de Cuixà 1533-35— i successivament la d’Osca 1532-34, Noli 1534-49 i Nebbio 1536-38 des del 1533 fou arquebisbe de Tarragona, seu que regí per mitjà de vicaris generals En nom seu foren celebrats sis concilis provincials 1543, 1554, dos el 1555, 1556 i 1557 i foren recopilades per primera vegada les constitucions conciliars…
Ponç de Vilamur i de Pallars
Sepulcre de Ponç de Vilamur i de Pallars , a la Seu Vella de Lleida
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Era fill del vescomte Pere V de Vilamur i nebot del bisbe d’Urgell Ponç de Vilamur El 1299 tenia béns a Perarnau, i el 1307 apareix com a ardiaca de Benasc i ensems canonge de Girona Era batxiller en dret canònic, i residí a la cort d’Avinyó, on tenia la consideració de capellà del papa Des del 1320 era ardiaca major de Lleida, i fou elegit bisbe de Lleida el 1322, càrrec que confirmà el papa, a petició del rei Poc després de l’elecció retornà a Avinyó, i deixà a Lleida dos vicaris generals Féu l’obra del claustre i edificis annexos i féu celebrar un sínode el 1323 Morí molt aviat El jurista…
Oliba I de Carcassona
Història
Comte de Carcassona (~820-~837), fill del comte Bel·ló.
Estigué casat a 820 amb la comtessa Elmetruda i posteriorment amb la comtessa Riquilda El 827 acompanyà l’abat Àgila de la Grassa a recaptar un diploma del rei Pipí d’Aquitània Féu costat al comte Berenguer de Tolosa i a l’emperador durant les lluites civils de l’imperi contra Lotari, motiu pel qual rebé un diploma de Lluís el Piadós 834, concedint-li, a petició de Berenguer, la propietat de les viles de Verzalhas i Montolieu al Carcassonès El 835 demanà i aconseguí del rei Pipí d’Aquitània un diploma a favor del monestir de Montolieu de Carcassona Fou probablement pare d’Oliba II de…
Josep Eudald Pradell
Disseny i arts gràfiques
Gravador i tipògraf.
Com el seu pare, Josep Pradell, fou encepador de l’armeria de Ripoll S'establí a Barcelona, on, a estones lliures, gravà punxons de lletres per a fer matrius de diferents cossos d’impremta, tot i que era illetrat El 1763 s’adreçà a la Junta de Comerç de Barcelona i li oferí de fer matrius en caràcters grecs i llatins en canvi d’una pensió El capità general, marquès de la Mina, el recomanà a Carles III d’Espanya, que li oferí una pensió important en canvi que s’establís a Madrid, cosa que féu 1765 encara que no sabia parlar castellà El 1767, a petició seva, fou admès com a membre…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina