Resultats de la cerca

Hi ha un far damunt els penyals de llevant Forma la parròquia 146 m alt coneguda també amb el nom del Pilar, creada el 1785 A l’indret anomenat es Monestir, prop de la costa, fou fundat el 1258 un monestir d’ermitans agustins que es degué despoblar a la fi del s XIV com la resta de l’illa

És anomenada sabata aïllada quan rep la càrrega d’un sol pilar, i sabata correguda o sabata contínua quan és disposada longitudinalment tota seguida rebent les càrregues d’una successió de pilars individuals o d’una estructura lineal Com que el terreny sol ésser menys resistent a la compressió que els materials que formen l’estructura, els pilars o les parets, els fonaments tenen més amplària per tal de repartir la càrrega en una superfície més gran de terreny Les sabates són el tipus de fonament més freqüent i s’utilitzen quan el terreny presenta a les capes superficials una…

Integrat a Convergència Democràtica de Catalunya , amb Unión Democrática Aranesa UDA, formà la Coalició Aranesa CA-CiU En les eleccions del Consell General d’Aran de 1991 la coalició obtingué 1947 vots 50,9% Al juliol de 1992, arran de la presentació per la UDA d’una moció de censura contra la síndica Pilar Busquets, la coalició es trencà El 1995 el PDA esdevingué Convergència Democràtica Aranesa

Se celebra a Tarragona la diada castellera de Santa Tecla, en la qual les quatre colles de la ciutat aixequen castells La Jove de Tarragona aconsegueix per primera vegada el tres de nou amb folre i el pilar, que carreguen en segona ronda, i se sumen així als Minyons de Terrassa i als Castellers de Vilafranca, les dues úniques colles que fins ara havien pogut aixecar-lo

El partit fou liderat per Àngel Colom, president de la formació, i Pilar Rahola, vicepresidenta El fracàs electoral en les eleccions municipals i europees del 1999 comportà la seva posterior dissolució Al gener del 2000 un nucli de la formació, liderat per Àngel Colom, creà la Fundació Espai Catalunya i un mes després un centenar d’exmilitants del PI, encapçalats per Colom, s’incorporaren a CDC

Creà diversos sistemes de construcció, entre ells els de biga caixó, de pilar bolet, de trams d’arcs rígids i de sòls sense bigues Les seves obres més conegudes són els ponts sobre el Thur 1933, prop de Felsegg, el pont sobre el Rin, a Tavanasa 1905, destruït, i la nau de ciment de l’exposició nacional suïssa Zuric, 1939, en collaboració amb Hans Leuzinger

La tradició sorgí al començament del segle XIX a Valls i al Camp de Tarragona, i s’estengué primer al Penedès i durant el segle XX a la resta de Catalunya, les Illes Balears i la Catalunya del Nord També s’han començat a crear colles en altres indrets del món Xina, Xile, Brasil i Argentina gràcies al suport d’algunes de les principals formacions del país Al llarg de la darrera dècada del segle XX i la primera del segle XXI, s’han recuperat els millors castells del segle XIX i s’han portat a plaça construccions que mai no s’havien fet abans Cada temporada es poden contemplar a les millors…

Està integrat dins de Convergència Democràtica de Catalunya En les eleccions al Consell General de 1995 es presentà amb el nom de Convergència Democràtica Aranesa-Partit Nacionalista Aranès Assolí 1469 vots 34,8% Està liderat per Carles Barrera elegit Síndic Major, Jusèp Loís Boya diputat al Parlament de Catalunya, Albert Torelló, Joan Cassayes, Francesc Medan i Pilar Busquets En les eleccions al Consell General de 1999 obtingué 2271 vots 49,7%

Essent escolà de cant a la seu de Saragossa, estudià música amb el seu mestre de capella, Francisco Javier García Fou mestre de capella d’El Pilar el 1812, d’Oviedo el 1817 i de Santiago de Compostella el 1828 El 1823 fou expulsat d’Oviedo per les seves idees polítiques liberals Compositor de diverses obres sacres -misses, salms, motets, magníficats-, fou també autor de l' Himno de Espartero

Desenvolupà tota la carrera al CT Barcino, al costat de la seva germana Pilar Fou nou cops campió d’Espanya en les quatre disciplines 1973-82 dos en individuals, dos per equips, quatre en mixtos i un en dobles Formà part de la selecció espanyola en tres Campionats del Món 1973, 1979, 1981 i quatre Campionats d’Europa 1974, 1976, 1978, 1980 Fou també campió de Barcelona 1973