Resultats de la cerca

Cursà estudis de física i de matemàtiques a Munic i exercí la docència de grau mitjà Des de molt jove s’interessà per la propulsió de coets, principalment en els aspectes teòrics i de disseny El 1923 publicà l’obra Die Rakete zu den Planetenräumen ‘Els coets cap als espais interplanetaris’, que despertà força interès i originà polèmiques i que, juntament amb la posterior Wege zur Raumschiffahrt ‘Rutes per als viatges cosmonàutics’, 1929, serví de base al desenvolupament de la V-2 alemanya Les seves realitzacions experimentals culminaren, a l’estiu del 1930, amb l’assaig del propulsor coet…

Acabada la carrera el 1868, el 1871 publicà un estudi demostrant la possibilitat econòmica de construir un ferrocarril de Palma a Inca, que donà com a resultat la creació de la Societat del Ferrocarril de Mallorca, amb capital mallorquí, de la qual fou enginyer vitalici Sota la seva direcció hom construí la línia fins a Inca 1873-75 i les prolongacions fins a sa Pobla 1878, Manacor 1897, Felanitx 1897 i Santanyí aprovada el 1913 Com a cap d’obres públiques, càrrec que exercí fins el 1907, millorà la xarxa de carreteres i en construí de noves, entre les quals la d’Inca a Lluc 1888-93 Però la…

La més important i antiga de les congregacions romanes fou fundada per Pau III 1542 per combatre el protestantisme, amb el nom de Congregació de la Suprema Inquisició inquisició N’és president el papa, el qual nomena directament el prefecte que encapçala l’organisme que fins el 1965 rebé el nom de cardenal secretari, un assessor des del 1965 anomenat secretari, un comissari amb dos inquisidors o instructors —de l’orde dominicà— i un cert nombre de qualificadors La seva competència s’estén a totes les qüestions de fe i costums, privilegi paulí, examen de llibres, etc, i té jurisdicció sobre…

Fou el principal endegador de l’arxidiòcesi tant en l’aspecte intern com extern Establí el capítol de canonges 1154 sota la modalitat augustiniana i organitzà la demarcació de la diòcesi per mitjà de dues butlles del papa Anastasi IV del 1154, en les quals es detallen les parròquies de l’arxidiòcesi i gràcies a les quals féu notables reclamacions de parròquies als bisbats de Barcelona i de Vic, que només obtingué en part Malgrat tot, la delimitació fou imprecisa, com ho revela el plet que mantingué amb el bisbe de Barcelona per la jurisdicció del lloc de Santes Creus, on s’establí la…

L’empresa editora —Diari Tele-exprés SA— fou controlada inicialment per un grup format, entre d’altres, per JCastells, CSentís, FGallo, Andreu AArtís, etc passà després a mans de Castells i Carles de Godó i, posteriorment 1977, a les del grup “Mundo” El seu primer director fou Andreu AArtís, i successivament ho han estat IAgustí maig-setembre del 1966 —cessat després d’un article contra la manifestació de clergues 1966—, CSentís fins a l’agost del 1968, Manuel del Arco agost-octubre del 1968, MIbáñez i Escofet fins al desembre del 1975 POCosta gener-setembre del 1976, CMolinero i TLa Rosa…

Aquest, nomenat cronista del regne d’Aragó el 1548, es dedicà a la investigació històrica en els arxius de tots els regnes de la corona, especialment a Barcelona i a Saragossa Fruit del seu treball foren els Anales Molt en contacte amb l’arquebisbe de Tarragona, Antoni Agustí, aquest li revisà el text i influí en l’enfocament d’alguns episodis L’obra, en la seva estructura, imita els Annals de Tàcit, del qual Zurita era admirador El seu estil és de frases llargues, amb dades històriques abundoses i precises Dividida en 30 llibres, els 20 primers contenen la història de la corona d’Aragó des…

Prengué l’hàbit de sant Agustí a València Explicà teologia a la Universitat de París i el Mestre de les Sentències a València Vers el 1320 fou nomenat prior del convent de Sant Agustí de València més endavant fou definidor i el 1329 provincial de l’orde El 1333 i el 1335 formà part de juntes de teòlegs constituïdes a Avinyó pels papes Joan XXII i Benet XII Fou bisbe d’Osca 1336-45, de Barcelona 1345-46 i de Tortosa 1346-48 Pere el Cerimoniós el nomenà ambaixador prop dels reis de França i de Mallorca el 1341, i el 1343 acompanyà el cardenal de Rodés Bernat d’Albi en l’ambaixada que el papa…

Cursà estudis d’art i arquitectura a la Universitat de Sydney, que compaginà amb la pintura i la publicació d’articles de crítica Després de completar la formació a Itàlia, s’establí a Londres, on es convertí en una figura destacada de la contracultura dels anys seixanta Continuà exercint la crítica d’art a Nova York, on els seus articles alternativament d’adhesió incondicional o despietats sobre l’obra d’artistes del moment el situaren al centre de polèmiques Assolí un gran renom amb la sèrie de televisió The Shock of the New , sobre l’evolució de les arts plàstiques des del final del segle…

Conjunturalment aconseguí d’aplegar una bona part dels republicans de València, insatisfets amb la política de Blasco i Ibáñez En les eleccions del 1903 assolí una clara victòria sobre la Unió Republicana, en part pels vots no republicans, i la mantingué en les del 1907 i el 1908 en què traí l’intent de crear una Solidaritat Valenciana, però en les del 1910 aliat amb el PSOE començà el seu declivi, que perdurà fins que, amb la dictadura de Primo de Rivera 1923, s’extingí el partit En els comicis del 1914 sota el nom de Partit Radical Conjuncionista es mantingué la crisi, en part remuntada el…

Amb el subtítol de “La revista que sale los miércoles”, és escrita en castellà, i des dels inicis seguí l’estètica i la tendència política d’ E l Papus 1973-86, revista en la qual collaboraren alguns dels seus autors més destacats Combina text i tires còmiques, i entre els articulistes, guionistes i dibuixants que hi han treballat hom pot esmentar  Oscar , José Luis Martín, Albert Monteys,  Ivà , Jaume Perich ,  Kim ,  El Roto , Manel Fontdevila, Iu Forn i Romeu, entre molts altres Amb un humor càustic i una clara intencionalitat d’esquerres, els temes habituals són l’actualitat política…