Resultats de la cerca

Ajudà ‘Abd al-Raḥmān III contra els cristians 934 però el 937 es reconegué tributari de Ramir II de Lleó Aquest rei, el de Navarra i Abū Yaḥyà formaren un bloc contra ‘Abd al-Raḥmān però aquest vencé la coalició i obligà Abū Yaḥyà a sortir-ne El 939 Abū Yaḥyà formà part de la gran expedició musulmana derrotada a la batalla de Simancas, on caigué presoner de Ramir II de Lleó

Baró de Montigny Juntament amb el marquès de Berghes, com a representants de la noblesa flamenca, fou enviat per Margarida de Parma, governadora dels Països Baixos, prop de Felip II 1566 per negociar una solució al problema flamenc La crisi a Flandes s’agreujà i Montigny fou fet presoner Madrid, Segòvia, Simancas En arribar la nova de l’execució dels comtes d’Egmont i Horn setembre del 1567, fou sentenciat a mort i executat secretament

Després del 1820 dirigí a Barcelona el Diario Constitucional , i més tard l' Indicador Catalán , en els quals publicà llargs articles sobre qüestions religioses Alhora participà en un projecte de traducció de la Bíblia al castellà, sota el patrocini de la British and Foreign Bible Association Expulsat de Barcelona amb els caps liberals exaltats el 1823, fou portat presoner a França Posteriorment continuà collaborant en els projectes de traducció de la Bíblia

Planejà l’atac amb cotxes blindats a través de les Ardenes que, adoptat per Hitler, donà la victòria als alemanys sobre França el 1940 Prengué Sebastopol 1942 i fou nomenat mariscal fracassà en un intent de prendre Leningrad 1942, però, traslladat a Ucraïna, aturà els soviètics i reprengué Khàrkiv 1943 Caigut en desgràcia, fou destituït 1944 Fet presoner pels britànics el 1945, fou empresonat fins el 1953 i, el 1955, publicà unes memòries

Fill del vicari general d’Atenes i Neopàtria Roger de Lloria Per la pau estipulada amb els invasors francesos, fou promès a Maria, filla de Guiu d’Enghien, però el matrimoni no s’efectuà Ajudà Lluís Frederic d’Aragó per tal de procurar l’obediència dels ducats a Pere III de Catalunya-Aragó Detinguts per Lluís d’Enghien, comte de Conversano, a l’Argòlida, en una nova campanya francesa 1378, era encara presoner el 1381

Com a diputat militar de la generalitat, defensà Barcelona durant l’atac francès del 1697 i fou fet presoner El 1702 fou creat marquès de Ciutadilla per Felip V de Castella El 1705 passà al bàndol austriacista, i el rei arxiduc Carles III el féu comte 1706 i marquès 1707 El 1713 abandonà Barcelona i es refugià al seu castell de Castellar del Vallès, puix que considerà inútil la resistència de Barcelona

Fill de Miquel Sanglada i de Santjoan Regí la càtedra lulliana de la Universitat de Mallorca a mitjan s XVII Fou home de vida dramàtica i turmentada, jesuïta primer 1608, presoner dels turcs un quant temps 1608-09, després trinitari 1628, de nou jesuïta i finalment carmelità 1640 Entre els seus tractats teològics, que deixà manuscrits, figuren dos volums de comentaris, introduccions, explicacions i compilacions de l’art lulliana, en llatí i castellà

Participà en les guerres balcàniques i, durant la Segona Guerra Mundial, després de dirigir la campanya d’Albània contra les forces invasores, animà la resistència contra l’Eix Fet presoner i deportat a Alemanya, en ésser alliberat fou elevat pel govern grec al rang de mariscal 1947 L’any 1949, amb poders especials, acabà la guerra civil Tres anys després, assolí la presidència del govern i imposà a Grècia una política filooccidental

Els seus descendents foren comtes 1385 i ducs 1448 de Suffolk, adquiriren els drets de la dinastia de York per a reclamar la corona anglesa, pel matrimoni de John de la Pole mort el 1491, segon duc de Suffolk, amb Elisabet, germana d’Eduard IV i de Ricard III, drets que resultaren fatals diversos fills foren exiliats o executats, el darrer dels quals, William de la Pole , morí presoner a la torre de Londres 1539

Lluità en la primera guerra Carlina i a la segona en aquesta prengué Banyoles i derrotà els isabelins a Fornells Era conegut amb el nom de Marçal Féu presoner el general Manuel Gutiérrez de la Concha, però l’indultà, fet que li valgué el perdó quan, vençut pel general Hore, fou condemnat a mort 1849 Exiliat a França, intentà de reprendre la lluita carlina a Catalunya 1855, però fou pres i afusellat