Resultats de la cerca
Es mostren 9787 resultats
Biblioteca Literària
Col·lecció d’obres de creació literària (estrangeres els primers anys) editada a Barcelona per Editorial Editorial Catalana
.
Daurel e Beton
Cançó de gesta occitana relacionada amb el cicle carolingi, de la qual resten els 2200 primers versos.
Escrita al nord d’Aquitània a la fi del s XII, és la transposició d’una llegenda èpica anglonormanda, Beuve de Hanstone Beuve confia el seu fill Beton al joglar Daurel i és mort pel comte Gui Beton, quan és gran, venja el seu pare amb l’ajut de Daurel Hi són importants els elements novellescs i realistes Té un caràcter arcaic màgia i crueltat i, paradoxalment, implica una certa innovació social exaltació del plebeu
Conte d’amor
Poema anònim català dels segles XIV-XV escrit en codolades, del qual resten els 684 primers versos.
El poema narra, per boca del protagonista, la recerca d’una dama que reuneixi les belleses i les virtuts de la seva enamorada D’estil i estructura del lai francès, és escrit amb notes personals i elegància, i denota la influència dels poetes estilnovistes italians
Escola Mallorquina
Nom donat al conjunt de poetes mallorquins de la primera meitat del segle XX, especialment el grup de la revista La Nostra Terra, i dels primers anys de la postguerra, les característiques comunes dels quals s’anaren accentuant més i més fins a llur crisi cap al 1950.
Bé que hom ha de considerar com els seus precedents directes Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover, l’Escola Mallorquina seguí, de fet, una línia iniciada ja per Pons i Gallarza, la característica primordial de la qual seria la contenció, d’arrel clàssica, traduïda externament en el rigor acadèmic de la forma li interessà per damunt de tot l’art i la musicalitat com a recurs fonamental de la poesia, de la temàtica limitada i sovint paisatgista i del to expressiu volgudament mesurat, sense violències ni audàcies Aquesta perfecció formal dels versos i l’humanisme clàssic i mediterrani que hi ha…
excursionisme
Excursionisme: refugi de la Renclusa, a la vall de Benasc
AF CEC
Excursionisme
Sota el concepte d’excursionisme s’inclouen una sèrie d’esports que es desenvolupen a la muntanya, tot i que en els seus inicis la pràctica esportiva –fonamentalment la caminada– només era un mitjà per a aconseguir els objectius científics, culturals i polítics que els seus primers practicants es proposaven.
El seu naixement institucional se situa l’any 1876, amb la creació a Barcelona de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, tot i que hi ha alguns precedents anteriors a diferents ciutats del nostre país Fou una manifestació del moviment cultural conegut com a Renaixença, que pretenia la recuperació nacional de Catalunya Era precisament amb aquesta finalitat que es feien excursions pel país a la recerca dels elements propis de la identitat nacional, fonamentalment elements de tipus cultural folklore, història, arqueologia, llengua, etc, tot i que en un segon moment també es…
final de consolació
Esport
En certs esports, competició entre els esportistes o equips que no s’han classificat en els primers llocs.
montgolfier
Transports
Nom genèric que hom donà als primers balons aerostàtics, en els quals el fluid sustentador era aire calent.
diaconessa
Cristianisme
Als primers segles de l’Església, verge o vídua encarregada oficialment d’un servei anàleg al del diaca.
Aquesta institució fou restablerta, al s XIX, en algunes Esglésies reformades, i és reclamada per diversos sectors catòlics
Filoteo Alberini
Cinematografia
Inventor italià d’un dels primers aparells cinematogràfics de presa de vistes i projecció: el kinetografo, el 1895.
Representà un important paper com a productor en fundar el 1905 l’empresa Cines, primera gran empresa productora italiana L’any 1914 inventà un procediment de vistes panoràmiques, i el 1935 n'estudià un d’estereoscòpia
Fluxus
Art
Moviment artístic dels primers anys seixanta consistent en la realització d’actes creatius centrats en el concepte de participació.
Nascut a Nova York, passà també a Europa i es desenvolupà els anys seixanta i setanta com un moviment experimental radical Incorporà a les seves accions la filosofia i les formes del happening , amb treballs molt poc convencionals en què intervenen diferents disciplines i es vol trencar la barrera entre art i públic, tot manifestant el caràcter estètic de la vida quotidiana Georges Maciunas en fou l’impulsor i aglutinà un collectiu d’artistes, escriptors, compositors, directors de cinema i actors que no responien a un estil determinat sinó a una actitud alternativa davant de la creació i,…