Resultats de la cerca
Es mostren 2649 resultats
Thomas Cranmer
Cristianisme
Eclesiàstic i reformador anglès.
Fou arquebisbe de Canterbury Intervingué en la qüestió del divorci d’ Enric VIII i Caterina d’Aragó i impulsà la separació de l’Església anglesa de la de Roma Treballà intensament per la difusió de la Bíblia en anglès Redactà 1549 i revisà 1552 The Common Prayer Book
Muṣṭàfà al-Manfalūṭī
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Escriptor i traductor àrab.
És autor de diverses colleccions d’assaigs al-Nazarāt , 1902-10 al-Muhtarāt , 1912 i de contes al-'Abarāt , 1915, on es mostra com un dels capdavanters de la nova narrativa àrab Traduí, entre altres, Rostand i Bde Saint-Pierre Actualment el seu panislamisme ha estat posat en qüestió
Rosa Luxemburg

Rosa Luxemburg, retrat vestida d’escolar
© Fototeca.cat
Història
Política
Dirigent revolucionària i teòrica marxista alemanya d’origen jueu.
Fou militant des de setze anys, a Polònia i després a Alemanya A Zuric conegué Plekhanov, Aksel’rod i d’altres marxistes russos i polonesos i hi cursà estudis de ciències naturals, de matemàtiques i d’economia política S'enfrontà als socialistes polonesos per la qüestió nacional, punt sobre el qual polemitzà amb Lenin Defensà la vaga general política com a lliçó de l’experiència russa del 1905 i —independentment de Parvus i Trockij— afirmà que la revolució proletària no podia aturar-se en l’etapa burgesa A Sozialreform oder Revolution ‘Reforma social o revolució', 1899 combaté les tesis de…
Manuel Gálvez
Literatura
Novel·lista argentí.
L’èxit assolit amb La maestra normal 1914 l’impulsà a ésser el narrador dels problemes “del carrer” el fracàs d’un jove intellectual El mal metafísico , 1917, la qüestió del clericalisme La sombra del convento , 1917, la prostitució Nacha Regules, 1919, etc, d’un valor més documental que literari
factor giromagnètic
Física
Quocient entre el moment magnètic i el moment angular d’un cos elèctricament carregat: g=μ/L.
En mecànica clàssica, g = q / 2m, essent m la massa del cos en qüestió i q la seva càrrega elèctrica En mecànica quàntica l’expressió continua essent vàlida per als moments magnètics associats als moments angulars orbitals, però no pas per als moments magnètics associats al spin, que depenen del tipus de partícula
contravariant
Matemàtiques
Dit dels tensors d’ordre superior a 1 les components dels quals es transformen, en un canvi de coordenades, segons la matriu inversa del canvi de base.
Per exemple, si e ' v = A µ v e µ és un canvi de base de l’espai vectorial en qüestió, les components d’un vector v contravariant es transformen com v ' µ = A - 1 µ v v Les components o coordenades d’un vector contravariant són indexades mitjançant superíndexs v µsup
eterificació

Eterificació del dihidropiran en l’èter tetrahidropiranílic
©
Química
Procés mitjançant el qual un alcohol o un fenol es transformen en un èter.
Qualsevol dels mètodes d’obtenció d’un èter pot ésser emprat a tal efecte èter El procés d’eterificació pot tenir com a finalitat de protegir el grup funcional en qüestió alcohol o fenol enfront d’algun reactiu que hagi d’ésser emprat per a transformar una altra part de la molècula
Arnau de Llordat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Bisbe de la Seu d’Urgell 1326-41 i de Tortosa 1341-46 Durant el seu govern a la Seu s’enverinaren novament les lluites entre la mitra urgellesa i els comtes de Foix, per qüestió de les respectives jurisdiccions, fins al punt que hagué d’absentar-se uns quants anys del bisbat
Nicolau IV
Cristianisme
Nom que adoptà Girolamo Masci en esdevenir papa (1288-92).
Franciscà, en ésser elegit papa era general de l’orde i cardenal Intentà d’organitzar una croada en ajut dels bizantins, per la unió dels quals havia treballat en l’etapa preparatòria del concili de Lió En la qüestió siciliana es mostrà contrari als interessos de la casa d’Aragó i féu costat als Anjou
esperit de finesa
Filosofia
Expressió utilitzada per B. Pascal per a referir-se a la senzillesa dels principis que regeixen la vida quotidiana.
Les dificultats a l’hora de tractar els assumptes quotidians no vénen mai de la complexitat d’aquests assumptes —que, ben al contrari, són generalment obvis—, sinó de la seva pluralitat i de la multiplicitat d’elements que cal considerar en cada qüestió pràctica La noció més propera a l’esperit de finesa fóra així la de “subtilesa”
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina