Resultats de la cerca

Estudià música a l’Institut Musical Gnesin de Moscou, abans d’entrar al conservatori de la ciutat, on rebé lliçons de J Golubev, A Khačaturjan i N M’askovskij El 1973 fou nomenat secretari de direcció de la Unió de Compositors de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, i el 1981 rebé el títol d’Artista del Poble de la República Soviètica Federal Socialista Russa Igual que el seu pare, estudiós del folklore dels maris, es deixà influir per la música tradicional d’aquesta terra, però integrant el substrat popular dins de les formes musicals cultes occidentals En la seva…

Establert a Lleida, començà a jugar a 13 anys i arribà a categoria preferent També fou àrbitre nacional, entrenador i monitor Com a jugador veterà ha guanyat en tres ocasions el Campionat Provincial Individual de Lleida En l’àmbit directiu s’inicià al Club Escacs Lleida 1958, que presidí a partir del 1967 Fou delegat d’escacs d’Educación y Descanso 1959–68, i fundador 1968 i president durant trenta anys de la Delegació Territorial d’Escacs de Lleida de la federació catalana També fou vicepresident de la mateixa federació i president de la Comissió Esportiva, així com directiu de…

Format al Club Natació Barcelona, fou campió d’Espanya en diverses categories inferiors Amb el primer equip guanyà quatre Lligues 1982, 1983, 1987, 1991 i dues Copes del Rei 1989, 1991 Participà en quatre Copes d’Europa 1982, 1983, 1987, 1992 i en cinc Recopes 1984, 1985, 1988, 1989, 1990 El 1993 fitxà pel Club Natació Sabadell, amb el qual disputà quatre LEN Trophy 1993-96 Amb la selecció estatal jugà 280 partits Participà en els Jocs Olímpics de Seül 1988 i aconseguí la medalla de plata als de Barcelona 1992 Es proclamà subcampió del món i d’Europa 1991, i guanyà la medalla de bronze al…

Fou un dels fundadors de la Federació Tarragonina de Tir de Precisió i primer president de la Federació Provincial de Tir Olímpic de Tarragona, creada l’any 1968 Fou vicepresident de la federació espanyola 1981-82 i primer president de la Federació Catalana de Tir Olímpic 1983-96 Formà part també de la Unió Internacional de Tir UIT, actual International Shooting Sport Federation ISSF, així com del seu Comitè d’Àrbitres Fou àrbitre internacional de primera categoria i president del Comitè de Promoció de la Confederació Europea de Tir Participà com a jutge internacional en els Jocs Olímpics de…

El conjunt rebé el nom de Nuevas Poblaciones de Sierra Morena n'era el centre La Carolina altres pobles importants Navas de Tolosa, Guarromán, Santa Elena i Carboneros El nucli inicial de colons era format per bavaresos i suïssos catòlics posteriorment s’hi afegiren gallecs, murcians i també valencians i catalans Cada família rebé un lot de terra El finançament s’efectuà amb els béns de la Companyia de Jesús Malgrat les dificultats, el 1770 hi havia gairebé 7 000 colons en 15 pobles i 50 llogarets i uns inicis d’industrialització L’experiència s’acabà el 1775 El fur particular de…

Estudià geologia a Zuric, on es graduà l’any 1930 i posteriorment es doctorà El 1934 féu la seva primera expedició a Grenlàndia oriental, com a membre d’un equip suís i danès, i el 1936, sota la direcció d’Arnold Heim, participà en una expedició suïssa a l' Himàlaia , on dugué a terme les seves recerques més importants Posteriorment, entre el 1938 i el 1946, treballà a Colòmbia, contractat per l’empresa petroliera Shell , i entre el 1950 i el 1957, treballà com a geòleg en cap a l’empresa estatal de petrolis iraniana En 1960-70 realitzà treballs cartogràfics a Bhutan Del 1958 al 1977 fou…

D’una família de joiers de la Vila, estudià a l’Escola d’Arts i Oficis d’Eivissa, on fou professor fins que es jubilà 1962-92, i a l’Escola Superior de Belles Arts de València, on rebé la influència de l’obra de Joaquim Sorolla Colorista amb forts gruixos de textura, seguí, sense sortir mai de la figuració, diverses tendències, amb algunes de més constants, com la de figures sòbries i estilitzades i la d’un cert impressionisme on s’acumulen les notes del tipisme illenc A mitjan anys seixanta fou un dels integrants del grup Puget, amb Vicent Calbet,…

Germana de Warren Beatty D’una gran expressivitat, el seu aire, infantil, i el seu peculiar sentit de l’humor la fan ideal per a papers d’una determinada mena de comicitat Premiada el 1959 a Berlín per Ask Any Girl , de ChWalters, i a Venècia el 1960 i el 1988 per The Apartment , de B Wilder, i Madame Sousatzka , de J Schlesinger, respectivament El 1983 rebé l’Oscar a la millor actriu principal per Terms of Endearment , de JL Brooks Altres films seus són My Geisha 1961, de J Cardiff, Two for the See-Saw 1962, de R Wise, Irma, la Douce 1963, de B Wilder, The Turning Point 1977,…

Escriví novelles tractant la història d’Àustria durant el segle XX El 1978 rebé el premi de literatura Robert-Walser-Preis per la seva primera novella Die Schwerkraft der Verhältnisse ‘La gravetat de la situació’ El 1985 publicà la novella Dessen Sprache du nicht verstehst  ‘De qui no entens la llengua’, un llibre de tres mil pàgines que narra la història de la família proletària Null ‘Zero’ des del 1914 fins a la Primera República d’Àustria Destaca l’ús extraordinari de la llengua per l’autora, que sovint prefereix la melodia a la correcció gramatical, cosa que fa la lectura…

El 1837 fundà a Nova York una manufactura i botiga d’argenteria i vidrieria que assolí ràpidament renom Especialment dins l’estil modernista, creà obres excellents, només comparables amb les de René Lalique, tant en joieria com en vidrieria El 1878 fou el primer a adoptar a l’Occident l’ús del mokume , metall utilitzat només al Japó, compost d’or, argent, estany i coure mesclats a fi de produir un joc de vetes El seu negoci rebé un gran impuls gràcies a les inversions en diamants que dugué a terme en 1848-49 La joieria, que rebé el nom de Tiffany des del 1841, es convertí en una…