Resultats de la cerca
Es mostren 458 resultats
dinastia merovíngia
Història
Primer llinatge dels reis francs, anomenat també primera raça, que regnà durant tres segles.
Sembla provenir d’un cap dels francs salis, de nom Clodió, derrotat pels romans el 446 i mort vers l’any següent El degué succeir un fill o parent acostat seu, anomenat Meroveu, que donà nom a la dinastia Succeït pel seu fill Khilderic, i aquest, al seu torn, pel seu fill Clodoveu, el rei més important d’aquest llinatge, que es convertí al catolicisme 496, estengué notablement el seu regne a expenses dels visigots i unificà sota el seu domini diversos territoris francs A la seva mort 511 els seus fills es repartiren els estats paterns La història d’aquesta dinastia és plena de lluites i…
CIRE Films
Cinematografia
Distribuïdora.
Fundada a Barcelona el 1942 per Isidre Esteba i Sanahuja, es domicilià primer al carrer de Balmes, i després al d’Aragó Denominada al principi CYRE Comercio y Representaciones Españolas, fou una empresa de reduïdes dimensions fins a l’arribada, el 1957, dels germans Albert i Joan Herbera, els quals contactaren amb Esteba per comprar-li la marca Regina Films, dedicada bàsicament a la producció de documentals L’operació no reeixí, però propicià la incorporació dels Herbera a CIRE Esteba fou el president del consell d’administració, A Herbera en fou el gerent i Joan adquirí la…
Alfonso Reyes
Alfonso Reyes
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor mexicà.
Polígraf, és un dels més clars exponents de la cultura llatinoamericana Tingué diversos càrrecs diplomàtics a Espanya, França, l’Argentina, el Brasil, i dirigí o bé orientà gran part d’activitats culturals de Mèxic l’any 1945 obtingué el Premio Nacional de Literatura, i fou, des del 1957, director de l’Academia Mexicana del Libro La seva obra, aplegada sense completar encara pel Fondo de Cultura Económica de México en 19 volums, ofereix tots els gèneres, bé que on reeixí de ple fou en l’assaig Com a assagista, Reyes és un dels més aguts, brillants, profunds i cultes de l’època actual en…
Guillem I d’Anglaterra
Història
Rei d’Anglaterra (1066-87) i duc de Normandia (Guillem II: 1035-87).
Fill natural del duc Robert I de Normandia Durant la seva minoritat les rebellions nobiliàries portaren l’anarquia al ducat, fins que Guillem mateix, des del 1047, reeixí a imposar la seva autoritat, amb l’ajut d’Enric I de França, el seu senyor feudal L’amistat amb aquest es trencà quan, pel casament de Guillem amb Margarida de Flandes, el rei temé una aliança entre Normandia i Flandes A la mort del rei anglès Eduard III de Wessex 1066, Guillem decidí d’envair Anglaterra Aconseguí la benedicció papal i la neutralitat de l’emperador, desembarcà a Pevensey, derrotà i occí, a Hastings, Harold,…
Gai Mari
Història
Militar
Política
General i polític romà.
Fill d’una família de camperols, amb l’ajut dels Metels inicià la carrera política com a tribú militar, qüestor i tribú de la plebs 119 aC Com a pretor es distingí en la guerra contra Jugurta, en la qual fou legat per disposició de Quint Cecili Metel Cònsol el 107 aC, fou reelegit durant els anys 104-100 aC Derrotà els teutons a Acquae Sextiae 102 aC i els cimbres a Campi Raudii 101 aC En el transcurs d’aquestes campanyes modificà substancialment l’estructura de l’exèrcit romà, que esdevingué un autèntic exèrcit professional No pogué, però, eludir les qüestions polítiques i, condescendent amb…
Sarriera

Armes dels Sarriera
Família de cirurgians notables al servei de la corona catalanoaragonesa durant els segles XIII i XIV.
Iniciada amb el cirurgià Jaume Sarriera i continuada pels seus fills, també cirurgians, Guillem Sarriera qui tingué un fill o net homònim, també cirurgià, que es casà amb Sibilla de Santsadurní, propietària del castell de Vulpellac i Berenguer Sarriera , qui el 1297 tractà unes hemorroides al rei Jaume II i fou encarregat per la reina Blanca de traduir del llatí al català el Regimen sanitatis que Arnau de Vilanova havia dedicat al mateix rei, tasca que complí amb gran cura i fidelitat Berenguer fou batlle de Girona, i el 1302 assistí amb el seu pare l’exèrcit reial en el setge de Montfalcó…
David Ben Gurion

David Ben Gurion llegeix a Tel Aviv la declaració de la independència d’Israel (14 de maig de 1948)
Història
Política
Polític israelià.
Influït des de molt jove per les idees sionistes i socialistes, després dels pogroms del 1905 s’establí a Palestina 1906 i treballà en les primeres cooperatives agràries jueves Durant la Primera Guerra Mundial en fou expulsat per les autoritats turques però, després d’una estada als EUA, hi tornà el 1918 amb la Legió Jueva, que collaborà amb la Gran Bretanya, nova potència metropolitana de Palestina S'establí a Tel Aviv i fou un dels fundadors del Partit Laborista Mapai i de la Federació Sindical Histadruth , que esdevingueren poderoses forces polítiques i econòmiques Competí amb Chaim…
Roald Amundsen
Geografia
Explorador noruec.
El 1897 fou timoner en l’expedició de De Gerlache a l’Antàrtida Estimulat per alguns científics ale manys, i després d’un període d’estudis a Hamburg, elaborà un detallat projecte per a descobrir el pas del nord-est, que comunica l’Atlàntic amb el Pacífic a l’Amèrica àrtica Al juny del 1903 sortí d’Oslo amb el petit vaixell “Gjøa” cap a l’estret de Lancaster, l’illa del Rei Guillem i finalment a l’illa Herschel, on arribà el 1905 Les seves observacions en aquest període confirmaren el moviment del pol magnètic de la Terra A l’agost del 1906 seguí vorejant la costa nord d’Amèrica i arribà a…
literatura valona
Literatura
Literatura conreada en való.
Durant l’època medieval aparegueren els primers texts en való a mitjan segle XII, de caràcter religiós o cronístic El començament del segle XVII assenyala un conreu molt actiu de la literatura valona en dialecte liegès, sobretot en poesia Cal destacar els Sonnet Lidjwès 1622 i els pasquèyes pasquins, poemes sobre aspectes de la vida popular o la història local Aquest conreu augmentà durant el segle XVIII, i gràcies a l’èxit de l’òpera còmica a Lieja, hom escriví nombrosos llibrets Li voyadje di Tchaudfontaine , 1757, per exemple La poesia reeixí especialment al segle XIX, amb autors com ara…
pau de Viena
Història
Tractat de pau signat entre Felip V d'Espanya i l’emperador Carles VI, el 30 d’abril de 1725, i completat per pactes secundaris, dies més tard.
El tractat posava fi a l’enemistat entre els dos monarques i solucionava les qüestions suscitades per la guerra de Successió , tals com la renúncia definitiva de Felip V als territoris de Flandes i a les illes de Sardenya i Sicília, la de Carles VI a qualsevol pretensió damunt els regnes hispànics, l’amnistia respectiva atorgada als súbdits que haguessin militat en el bàndol contrari, la restitució dels béns confiscats per aquest motiu i el mutu reconeixement de títols, honors i graus militars conferits durant la guerra Aquestes condicions tingueren una especial importància per als Països…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina