Resultats de la cerca
Es mostren 851 resultats
John Ambrose Fleming
Física
Físic anglès.
Estudià a Londres 1870 i a Cambridge 1877-80 Treballà com a professor de física i de matemàtica a l’University College de Nottingham 1881 i com a enginyer de l’Edison Electric Light Co Féu investigacions sobre les aplicacions pràctiques de la llum, amb les quals contribuí al desenvolupament de les bombetes elèctriques de l’enllumenament, del telèfon i de la telegrafia sense fils Descobrí el tub termoiònic díode i les anomenades regles de Fleming o dels tres dits
August Stramm
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Profund renovador del llenguatge, portà la tècnica expressionista al màxim de les seves possibilitats al marge de la lògica i de les regles gramaticals, acostant-se ja al dadaisme Publicà els seus poemes en la revista Der Sturm , sobre els temes de l’amor i de la guerra Pòstumament aparegué el recull Dein Lächeln weint ‘El teu somriure plora’, 1956 De l’obra dramàtica cal destacar Sancta Susanna 1914, musicada per PHindemith el 1922, Kräfte ‘Forces’, 1915, Die Unfruchtbaren ‘Els estèrils’, 1916, etc
Manel Alzuria Huguet
Basquetbol
Àrbitre de basquetbol.
El 1971 s’inicià com a oficial de taula L’any 1973 començà com a àrbitre de l’Obra Atlètica Recreativa i el 1980 exercí d’àrbitre en els comitès català i madrileny La temporada 1986-87 debutà a la Lliga ACB i l’any 1991 aconseguí la llicència per a poder arbitrar partits internacionals Es retirà l’any 2008 Arbitrà més de 600 partits a l’ACB i uns 400 partits internacionals Feu de professor de regles de joc i d’entrenador de basquetbol
proposició
Lògica
En una perspectiva i valoració epistemològiques (i no simplement lògiques) del judici, contingut de coneixement diversament determinat segons el seu origen o la seva validesa.
En aquest sentit hom divideix les proposicions en a priori i a posteriori , segons que siguin independents o dependents de l’experiència Entre altres possibles divisions epistemològiques de les proposicions cal destacar les establertes per SKröner 1955, que distingeix entre regles o normes , proposicions lògiques i proposicions relatives a fets, i per CDBroad 1924, segons el qual hi ha proposicions a priori i proposicions empíriques , subdivisibles les unes i les altres en proposicions no inferides i inferides , i finalment proposicions postulades , o postulats postulat
principi de verificació
Lògica
Criteri relatiu al procediment emprat per a comprovar la veritat o l’exactitud d’una hipòtesi, d’un principi teòric, etc.
D’acord amb el neopositivisme o positivisme lògic segons el qual només és veritable allò que és verificable, són verificables únicament les proposicions sintètiques de natura empírica i les proposicions logicomatemàtiques merament analítiques i tautològiques les primeres són verificables per mitjà de l’experiència sensible és a dir, per llur correspondència exacta amb una determinada percepció, i les segones, per mitjà de les regles amb què han estat constituïdes Qualsevol altra proposició que no es redueixi a aquests dos tipus és inverificable i, doncs, mancada de significació
Torsten N. Wiesel
Torsten N. Wiesel
© Fototeca.cat
Biologia
Medicina
Neurofisiòleg suec.
Professor de neurofisiologia a la Harvard Medical School, estudià amb DHHubel els mecanismes de l’anàlisi de la informació en l’escorça visual del cervell, i les manipulacions precoces del sistema visual utilitzades com a mitjà per a desxifrar les regles del seu desenvolupament El 1983 esdevingué cap del laboratori de neurobiologia de la Rockefeller University, de la qual fou nomenat president el 1992 i president emèrit el 1998 Li fou atorgat el premi Nobel de medicina i fisiologia del 1981 juntament amb DHHubel i RWSperry
Ettore Li Gotti
Lingüística i sociolingüística
Filòleg i crític italià.
Ensenyà filologia romànica a la Universitat de Palerm i fundà el Centro di Studi Filologici e Linguistici Siciliani dei Secoli XIV e XV Són importants els seus estudis sobre Berchet, Sacchetti, el s XIV i, en general, sobre tota la cultura medieval romànica, especialment la siciliana Entre les seves obres cal remarcar Il Sacchetti e la tecnica musicale del Trecento italiano 1935, FSacchetti, uomo “discolo e grosso” 1940, Jofre de Foixà Vers e Regles de trobar 1952, Sopravvivenza delle leggende carolingie in Sicilia 1956, etc
pobre catòlic
Cristianisme
Membre de la comunitat religiosa pobres catòlics fundada el 1208 per Duran d'Osca amb antics valdesos convertits, homes i dones.
El papa Innocenci III n'aprovà les regles el 1212 pobresa absoluta, fins a la mendicitat, castedat, predicació contra els heretges, l’ofici canònic i submissió a la jerarquia eclesiàstica Vestien amb túniques blanques o grises S'establiren bàsicament a la diòcesi d’Elna i a Occitània Malgrat l’aprovació pontifícia i les seves obres de caritat i assistència pública, foren sempre considerats sospitosos per les autoritats eclesiàstiques catalanes i occitanes Se separaren del control de l’Església i es dissolgueren lentament a partir dels volts del 1250, un cop mort el seu fundador
episema
Música
Signe que apareix en les edicions modernes del cant gregorià.
N’hi ha de dos tipus horitzontal i vertical L’episema horitzontal ja s’utilitzava a l’Edat Mitjana Pot aparèixer sobre una sola nota o sobre un neuma de dues o més notes, indicant la seva perllongació Els monjos de Solesmes País del Loira opinen que es tracta d’una perllongació breu, davant d’altres estudiosos que pensen que indica un desdoblament del valor de la nota o notes que afecta L’episema vertical indica l’ictus del ritme, i la seva utilització no obeeix regles fixes
aparell de Bessel
Física
Aparell de precisió construït per F.W. Bessel per a la mesura de bases.
Consisteix en dos regles superposats d’uns 4 m de longitud, soldats per un extrem i recolzats sobre rodets encaixats en un sòlid suport de ferro És essencial de conèixer la temperatura de l’aparell per a deduir-ne la longitud exacta Per al seu ús hom disposa 4 o 5 aparells collocats l’un darrere l’altre, deixant entre ells una petita distància que hom mesura amb el cuny micromètric de Reichenbach L’error relatiu comès en la mesura amb aquest aparell es pot reduir a 1/1 000 000
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina