Resultats de la cerca

Actuava de defensa central o mig defensiu i es formà al Centre d’Esports l’Hospitalet La temporada 1984-85 jugà al Sabadell, a segona divisió A, i tot seguit ingressà al RCD Espanyol, amb el qual jugà cinc temporades, entre el 1985 i el 1990 En aquesta darrera temporada l’equip espanyolista actuava a segona A i aconseguí l’ascens a primera Disputà 79 partits de Lliga amb l’Espanyol i marcà 4 gols Fou subcampió de la Copa de la UEFA del 1988 Ja retirat, fa tasques de comentarista esportiu

Fou campió de Catalunya amateur de fons en carretera 1993 Competí en la categoria d’aficionats amb els equips Cunit-Mozia 1992-93, Café Fortaleza 1994, Orbea 1995-96 i Lous-Cristaleria Vinarocense 1997 Fou professional entre el 1998 i el 2002 Disputà la Vuelta a Espanya 1998, el Tour de França 2000, en què guanyà en l’espe-cialitat per equips i el Giro d’Itàlia 2001, 2002 Defensà l’Avianca Telekom de Colòmbia 1998 i el Kelme 1999-2002 Una vegada retirat, presidí la Penya Ciclista Baix Penedès i fou seleccionador català cadet

S’inicià a les escoles pies Sama de Vilanova, i passà pel CP Vilanova i el CE Noia, amb el qual debutà a l’OK Lliga 1984 El mateix any fou campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola i el màxim golejador del campionat Fitxà per l’HC Piera, club on jugà dotze temporades i fou subcampió de la Lliga Catalana Posteriorment, jugà al Reus Deportiu i al CE Vendrell Un cop retirat, fou entrenador d’equips de base al Capellades HC i al Piera, i president d’aquest darrer club

Membre de l’equip del Club de Rem Tortosa, en categories inferiors fou campió d’Espanya juvenil en quatre scull 2003, sub-23 en quatre sense timoner 2006 i medalla de bronze al Mundial sub-23 en dos sense lleuger 2007 Com a sènior aconseguí quatre títols d’Espanya en dos sense i quatre sense 2007, i en quatre sense i quatre scull 2008 Fou campió de Catalunya en totes les categories d’edat Un cop retirat es dedicà a la tasca d’entrenador i treballa per a la Federació Catalana de Rem a Banyoles

Format a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona, on jugà tres anys al filial i un altre al Gimnàstic de Tarragona com a cedit Debutà a la màxima categoria amb el Rayo Vallecano 1992-93 i la UE Lleida 1993-94, passà pel Palamós 1994-95 i fitxà pel RCD Espanyol 1995-98, amb el qual disputà 57 partits de Lliga i guanyà la Copa Catalunya 1996 Posteriorment, jugà al Terrassa, l’Hospitalet, el Girona i el Blanes, i plegà l’any 2008 Un cop retirat, ha entrenat el Banyoles

Membre d’una de les famílies catalanes dedicades a l’hoquei de més tradició, jugà tota la seva carrera esportiva al Club Egara de Terrassa Debutà la temporada 1971-72 i conquerí cinc Lligues espanyoles 1972-75, 1979 i dues Copes del Rei 1972, 1973 Amb la selecció espanyola participà en els Jocs Olímpics de Munic 1972, Mont-real 1976, Moscou 1980, on guanyà la medalla d’argent, i Los Angeles 1984 Aconseguí la medalla d’or a l’europeu de Madrid 1974 Un cop retirat seguí vinculat a l’Egara

Mitja punta format al futbol base del Sant Gabriel, a divuit anys ingressà al Júpiter, i després jugà al Barceloneta, el Cerdanyola de Mataró, el Saragossa i el Mataró El 2001 fitxà pel Terrassa, on jugà a segona divisió, disputà una eliminatòria de Copa contra el Real Madrid, en què marcà 5 gols, i guanyà la Copa Catalunya 2003 La temporada 2006-07 passà al Badalona, la següent a la Gramenet i, després d’uns quants mesos retirat per una greu malaltia, s’incorporà al Santboià El 2002 jugà dos partits amb la selecció catalana

Extrem format al Futbol Club Barcelona, el 1977 pujà al primer equip, amb el qual conquerí tres Recopes d’Europa 1984, 1985, 1986, set Lligues 1980, 1982, 1986, 1988-91 i cinc Copes del Rei 1983, 1984, 1985, 1988, 1990 Fou capità de l’equip les seves últimes temporades i, ja retirat 1991, el club apartà la seva samarreta amb el número 14, que penja del sostre del Palau Blaugrana Amb la selecció espanyola participà en els Jocs Olímpics de Seül 1988 i jugà 88 partits, en els quals marcà 39 gols

Després d’aprendre a patinar al Club Natació Reus Ploms, el 1948 s’incorporà al Reus Deportiu i formà part del seu primer equip en dues etapes 1948-55, 1957-62, amb un breu pas pel Club Patí Tortosa a segona divisió després d’haver-se retirat un any El 1952 guanyà el primer Campionat d’Espanya del Reus Deportiu, club que entrenà després de retirar-se i formà part de la junta directiva de la secció d’hoquei sobre patins Fou una vegada internacional amb la selecció espanyola

Fou professional 1943-59, tant de carretera com de pista Fou campió de Catalunya de ciclocròs 1947 i subcampió d’Espanya de pista darrere moto 1950-53 Guanyà dues edicions de la Volta Catalunya 1948, 1957 Formà part dels equips Agrupació Montjuïc, Club Ciclista Barcelonès, Faema, Ignis i Cacaolat Un cop retirat ocupà diferents càrrecs dins de la federació espanyola 1961-95, com el de seleccionador i director tècnic Fou director de l’equip Superser 1975-76 Dirigí les proves de ciclisme dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992