Resultats de la cerca
Es mostren 466 resultats
Friedrich Melchior Grimm
Música
Crític alemany.
De nissaga noble, de jove s’entusiasmà amb l’òpera italiana El 1749 anà a París, on es feu conèixer com a polemista abrandat i influent en qüestions musicals, i amb posicions sovint canviants en un principi defensà JPh Rameau, però posteriorment s’alineà amb JJ Rousseau en la Querelle des Bouffons , i denigrà l’òpera francesa en la sàtira Le petit prophète de Boehmischbroda 1753 També fou ambivalent la seva valoració de ChW Gluck i la relació amb la família Mozart Escriví l’article Poème lyrique de l' Encyclopédie , on exposà els criteris d’una nova estètica operística La seva obra crítica…
Enric Stuart
Història
Cristianisme
Cardenal i duc de York i rei titular d’Anglaterra (Enric IX: 1788-1807).
Fill segon del Vell Pretendent Jaume d'Anglaterra , que el creà duc de York poc després de néixer El 1745, arran de la revolta dels jacobites escocesos, anà a París a demanar l’ajut del rei Lluís XV, però el 1747 tornà a Roma, on el mateix any fou creat cardenal amb el títol de York A la mort del pare intentà debades que el papa reconegués rei d’Anglaterra i Escòcia el seu germà, el Jove Pretendent Arquebisbe de Corint 1758 i bisbe de Frascati 1761-1803, el 1803 fou nomenat degà del Sacre Collegi i bisbe d’Òstia i Velletri En morir el seu germà Carles 1788, es proclamà rei de la…
Francesc Bañeras
Música
Flautista i compositor.
Amplià els estudis a Milà, on fou primer flautista a l’orquestra del Teatro della Scala Abans i després fou músic de l’exèrcit Visqué el setge de Girona, i fou ben considerat per Ferran VII fins el dia que es negà a tocar el Trágala himne antiliberal, i fou destituït de músic major, amb la concessió del retir El 1831 obtingué el lloc de primer flautista a la catedral de Santiago En aquesta ciutat fou mestre de música al convent de San Martín, i organitzà diverses bandes Entre les seves composicions hi ha un drama sacre, titulat Canciones al nacimiento de Nuestro…
,
Tadeusz Szeligowski
Música
Compositor i professor polonès.
Estudià piano a Lwów i composició a Cracòvia, i es doctorà en dret a la Universitat de Cracòvia Rebé lliçons de N Boulanger a París Fou professor de composició a Poznan, a Vílnius i a Varsòvia i en 1951-54 presidí la Unió de Compositors Polonesos Rebé diversos premis, el darrer dels quals del president del consell de ministres, el 1957, per la seva feina amb la joventut En la seva producció, abundant i eclèctica, es troben influències de la música francesa, medieval, de S Prokof’ev i, sobretot, del folklore polonès La seva habilitat a l’hora de combinar l’estil clàssic i el modern és palesa…
Miguel de Arizo
Música
Cantor i compositor navarrès.
Escolà de cant del 1604 al 1608, el 1614 fou admès a la reial capella flamenca de Madrid com a cantor contralt, activitat que compaginà amb la de cantor de la capella reial espanyola, a la qual s’incorporà en el període 1617-27 Al març del 1629 obtingué una altra " plaza ordinaria " de la capella flamenca, a més de la que ja posseïa a la capella reial espanyola La darrera notícia sobre la seva vida és del 1642, any en què el bisbat de Pamplona li concedí una pensió Les úniques obres que s’han conservat són la canción a quatre parts Filis del alma mía , un romance a tres veus titulat Vistióse…
Wied
Llinatge noble i lliure alemany de la regió de la Lahn, que es remunta a Sigrid I, senyor de Runkel, que abans del 1100 fundà el convent de Seligenstadt.
El seu descendent Sigrid III, senyor de Runkel i de Westerburg, dividí 1226 aquestes senyories entre els seus fills Sigrid IV i Dietrich I Pel casament de Dietrich IV von Runkel mort el 1460 amb la comtessa Anastasia von Isenburg-Wied, els Runkel heretaren la meitat dels comtats de Wied i Isenburg i empraren com a cognom el de Wied El 1784 el comte Johann Friedrich Alexander zu Wied-Neuwied , comte d’Isenburg i senyor de Runkel i de Neuerburg, fou creat príncep de Wied i del Sacre Imperi Cal destacar com a membres d’aquest llinatge el comte Hermann von Wied mort el 1552, que fou…
Hannover
Geografia històrica
Territori de Saxònia, a l’Alemanya septentrional.
De primer formà part del ducat de Brunsvic, i fou convertit en electorat del Sacre Imperi el 1692, amb la ciutat de Hannover com a capital Els dominis de l’electorat s’estengueren també als altres territoris de l’antic ducat de Brunsvic, sota Jordi Lluís I de Hannover Noves possessions li foren unides, com el bisbat d’Osnabrück 1802 Dins aquests dominis hi havia Göttingen, amb la seva universitat, un dels centres intellectuals més importants d’Europa Ocupat per Napoleó 1803, l’electorat fou cedit a Prússia 1806, i ocupat novament pels francesos 1807 El 1814 fou reconeguda al congrés de Viena…
Baltasar Marrades i de Vic
Història
Militar
Militar.
Fill de Gaspar Marrades i Soler, senyor de la baronia de Sallent de Xàtiva, i d’Anna de Vic i besnebot de Gaspar Marrades i de Soler, lloctinent de Mallorca Castellà d’Amposta 1635 Serví a les guerres de Milà i el Piemont i, després, de Flandes 1594, des d’on passà al servei dels emperadors Rodolf II, Maties i Ferran II en les guerres a Hongria i Transsilvània contra els turcs 1605 i al Friül contra els venecians 1617 Participà en la Guerra dels Trenta Anys a Bohèmia 1618, Hongria 1623 i Alemanya 1624 Ferran II el nomenà comte del Sacre Imperi, i l’envià d’ambaixador seu a Munic…
Enrique Ochoa
Pintura
Nom amb què és conegut el pintor Enrique Estévez Ochoa.
Acadèmic a Mallorca i a Màlaga Passà per Sevilla i per Madrid, on portà una vida bohèmia i compartí un estudi amb Lluís Bagaria Residí també a París 1914, Bilbao i Barcelona, on s’establí vers el 1918, hi exposà i s’uní a la pintora Carme Osés Treballà al Brasil i a l’Uruguai Fou premiat a la Biennal de Venècia, a l’Exposició Internacional d’Art Sacre de Roma i al Salón de Otoño de Madrid 1968-69 S'installà a Mallorca, i féu murals a Son Galceran sobre el tema del Romancero Gitano del seu amic García Lorca 1950 El 1975 diversos artistes participaren en una exposició collectiva a…
Claude Simon

Claude Simon
© Les Editions de Minuit
Literatura francesa
Escriptor francès.
Fill de mare rossellonesa, visqué entre París i Salses Participà en la guerra civil de 1936-39, on lluità al costat de la República experiència que reflectí a la novella Le Palace , i en la Segona Guerra Mundial Teòric i representant del Nouveau Roman , els seus personatges apareixen incerts i sense història En el conjunt de la seva obra, la descripció té una gran importància i és d’una gran qualitat literària De la seva obra cal destacar Le tricheur 1946, Le sacre du printemps 1954, Le vent 1957, La route des Flandres 1960, Le Palace 1962, Histoire 1967, Triptyque 1973, Leçon de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina