Resultats de la cerca
Es mostren 652 resultats
Castell d’Hagon (Fraga)
Art romànic
Aquest castell fou construït a instàncies del rei Alfons el Bataller durant la campanya contra Lleida i Fraga que emprengué l’any 1116 D’acord amb la tàctica militar de l’època, el rei aragonès, tot i l’oposició dels sarraïns, construí el castell d’Hagon com a posició avançada des d’on els seus homes havien d’hostilitzar la ciutat de Fraga constantment Així, segons reporta J Salarrullana, ho consignen Annals Compostellans “Post hoec Adefonsus… inde Leridam et Fragam vastando peragravit, et super Fragam castrum quod dicitur Hagon aedificavit, quod postea sarraceni expugnare molitl…
Diego Gómez de Sandoval y de Rojas
Història
Noble castellà, primer comte de Castrojeriz (1426) i quart de Dénia (des del 1431) i canceller i adelantado major de Dénia (des del 1431) i canceller i adelantado major de Castella.
Durant la regència castellana de l’infant Ferran 1406-16 lluità contra els sarraïns a Antequera, Setenil i Ronda i combaté a Aragó i València contra els urgellistes, a favor de l’esmentat infant, pretendent a la corona catalanoaragonesa Ferran premià els seus serveis amb la donació de la senyoria de Lerma 1412 Fou collaborador del seu oncle, l’arquebisbe de Toledo Sancho de Rojas, regent de Castella durant alguns anys de la minoritat de Joan II Valedor incondicional dels interessos castellans dels fills de Ferran I d’Aragó, obeint els designis del rei Joan II de Navarra s’…
crim de collera
Dret català
Delicte definit en el fur que atorgà a València Martí I (1408), que consisteix a segrestar algú per vendre’l com a captiu als sarraïns.
sarbatana
Etnografia
Història
Arma de caça constituïda per un tub llarg de fusta, de canya o de metall, mitjançant el qual són llançats, bufant, diverses menes de projectils i de dards.
Molt utilitzada a l’edat mitjana, sobretot pels sarraïns zarbaṭana , sembla que al s XIII la feien servir també per a llançar foc grec sobre l’enemic Actualment és utilitzada només per alguns pobles aborígens de l’àrea tropical SE asiàtic, Índia, Madagascar, la conca amazònica, Amèrica Central, etc, entre diversos pobles de l’Amèrica del Nord, com els muskogee i els iroquesos, i, més rarament, a la Melanèsia La llargada del tub és molt variable de 50 cm a 7 m Els models més senzills són simples tubs de canya o de bambú, de vegades protegits per un revestiment exterior tija de…
Violant d’Aragó
Història
Reina de Castella i Lleó.
Filla gran del rei Jaume I de Catalunya-Aragó i de Violant d’Hongria El 1238 es trobava amb els seus pares quan Jaume I es disposava a atacar València El 1242 es convingué el seu matrimoni, que se celebrà a Valladolid 1246 o 1249, amb el futur Alfons X de Castella i Lleó Intercedí prop del seu pare perquè ajudés el seu marit contra els sarraïns A causa de la seva infecunditat Alfons X volgué repudiar-la, i arranjà el seu matrimoni amb Cristina de Noruega, però quan aquesta arribà a Castella 1253, Violant ja havia tingut una filla Berenguera, que fou la primera dels deu fills que…
Guillem de Montcada
Història
Senyor de Tortosa i de la baronia de Fraga (Guillem I de Montcada).
Era casat amb Margarida de Narbona, i sembla que abans del 1232 ho era amb Alamanda de Querol Combaté en la conquesta de Mallorca 1229, amb el seu pare Ramon II, que hi morí, i en la de València 1238 en ambdós llocs obtingué del rei Jaume I alguns dominis Posteriorment l’acompanyà a Xàtiva i al tractat d’Almirra amb Alfons X de Castella 1244, així com a la presa de Biar 1245 Com a tutor del seu parent Gastó VII, vescomte montcadí de Bearn, mantingué plets amb la ciutat de Vic, que el rei hagué de resoldre Jaume I li concedí la baronia de Fraga en canvi dels seus drets al castell de Lleida…
Sanç I de Pamplona
Història
Rei de Pamplona (905-925), el primer de la dinastia Ximena.
Fill del magnat vascó García Ximénez i de Dadilda, germana del comte Ramon II de Pallars Convertit en capitost de tots els vascons orientals, aconseguí d’eliminar la dinastia Ènnega i els seus darrers representants, Fortuny I i Garcia II, i eixamplà les fronteres del seu regne des d’Aragó fins a Deyo Monjardín 905 amb l’ajut d’Alfons III d’Astúries Lluità contra el Banū Qasī Llop ibn Muḥammad, senyor de Lleida, que atacà Pamplona 905, i el qual matà en una emboscada, i contra Muḥammad al-Ṭawīl, senyor d’Osca, el qual vencé en el castell de Cer terme de Sos el 911 Aliat amb el rei Ordoni II de…
Galceran de Pinós
Història
Noble.
Era senyor de les baronies de Pinós, Bagà, etc, com el seu pare Galceran IV de Pinós Prengué part en una expedició amb l’exèrcit reial a València el 1255, segurament per sufocar alguna de les revoltes sarraïnes encapçalades per Al-azraq El 1266 participà també en la conquesta del regne de Múrcia feta per Jaume I, el qual li encomanà després la guarda d’una part de la frontera valenciana, a Biar, juntament amb altres tres cavallers El 1269 participà en la Croada a Terra Santa i continuà l’empresa, quan el rei l’abandonà, seguint els bastards reials Ferran Sanxis de Castre i Pere Ferrandis d’…
Ramir III de Lleó
Història
Rei de Lleó i Astúries (966-985).
Era fill de Sanç I, el qual succeí Menor d’edat en pujar al tron, governà sota la regència de la seva tia, la monja Elvira 966-975, que prengué el títol de reina, i de la seva mare, Teresa Ansúrez Aquestes circumstàncies permeteren als magnats de Galícia, Portugal i Tierra de Campos d’actuar amb gairebé total independència mentre el poder assolit pel califa obligava la regent a enviar ambaixades de pau i amistat a Còrdova 970, 974 Aquesta política pacifista es trencà l’any 974 quan una coalició de navarresos, castellans i lleonesos posà setge a la fortalesa de Gormaz i fou…
baronia d’Anglesola
Geografia històrica
Feu creat pel comte Ramon Berenguer I de Barcelona quan, vers el 1056, conquerí i fortificà el castell de Tàrrega, bastió avançat contra els sarraïns de Lleida.
Aleshores era un erm que anava d’Anglesola a Sidamon, a l’oest fins a Torregrossa, població musulmana encara, al migdia, i al nord limitava amb la serra d’Almenara, als confins del comtat d’Urgell Aquesta extensa contrada fou atorgada pels comtes Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II a Berenguer Gombau Berenguer I, el 1079 Anglesola apareix ja aleshores com a castell, el qual n'emprengué la colonització i el repoblament Els descendents de Berenguer Gombau que constituïren el llinatge Anglesola contribuïren a la conquesta definitiva de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina