Resultats de la cerca

Passà als Alagó, als Homodei, als Moura i als Pio de Savoia, els quals el donaren a la capella de la Concepció per a beneficiar Fou concedit el 1792 a Juan Manuel de Sarria y Cárdenas amb la nova denominació de comtat de Casa Sarria Dels Sarria passà als Tejada, als Spholinger i als Hidalgo

De pares italians, visqué la major part de la seva vida a Itàlia Fou cronista de la casa de Savoia És autor, entre altres obres, de Delle rivoluzioni della Catalogna 1644, crònica molt ben documentada del Corpus de Sang, reimpresa tres anys més tard amb un apèndix sobre la Guerra dels Segadors 1640-42

En foren les causes principals la influència del pensament del s XVIII, sobretot del revolucionari francès, i del Romanticisme el desenvolupament de l’economia i les comunicacions, amb l’aparició consegüent d’una burgesia cada vegada més àmplia i forta i la dependència de bona part dels estats italians respecte a les potències que s’imposaren a Europa l’any 1815 —especialment d’Àustria—, dependència que contribuí decisivament a esperonar el sentiment nacional Format per diversos corrents, comuns en llur odi a la dominació estrangera, s’hi distingiren el republicà, dirigit per Mazzini el…

És una important reserva d’aigua

Fill de Víctor Amadeu II Durant la guerra de Successió de Polònia s’uní a França i a Espanya contra Àustria, derrotà els imperials a Guastalla i n'obtingué Novara 1738 però en la guerra de Successió d’Àustria s’alià amb Maria Teresa contra Espanya i conquerí una part del Milanesat fins a Pavia 1748

Doctor en dret 1839, s’afilià al partit progressista, fou capità de la milícia nacional, alcalde de Sogorb 1854, diputat provincial i, durant la Revolució de Setembre del 1868, president de la junta revolucionària de la ciutat Després fou diputat a les corts constituents del 1869, on votà Amadeu de Savoia, i fiscal del tribunal suprem fins a la Restauració

Holanda i Anglaterra feien costat així a Àustria, que havia iniciat les hostilitats contra França guerra de Successió, en defensa dels drets de l’arxiduc Carles a la corona L’aliança declarà la guerra a Lluís XIV 1702 el 1703 s’hi adheriren Portugal i Savoia, i el 1705, a través d’un pacte amb Anglaterra pacte de Gènova , Catalunya

Segons B Saldoni i F Pedrell, probablement estigué emparentat amb Bernat Baretja Fou mariner i actuà al servei del príncep de Savoia El 1617 ingressà al monestir de Montserrat i es feu monjo Sembla que era reconeguda la seva habilitat per a la música i, segons A Pougin, fou autor de diverses antífones litúrgiques del cicle de Quaresma i Pasqua

Militant del partit progressista, participà en les revoltes del 1848 i el 1854, que aquest organitzà Diputat el 1854 i el 1869, de primer sostingué la candidatura d’Espartero al tron i després la d’Amadeu de Savoia Durant la Primera República presidí el Congrés En advenir la Restauració deixà la política, fins que s’afilià al partit progressista de Ruiz Zorrilla

Mobilitzà per compte seu una companyia, amb la qual combaté durant 25 anys a les guerres d’Itàlia Més tard, a les ordres de Manuel Filibert de Savoia, participà en la guerra de Felip II contra Enric IV de França i el papa Pau IV Intervingué en la batalla de Saint-Quentin 1557, i morí a Namur És autor d’una Sintaxis nova etymologiae novae respondens 1583