Resultats de la cerca
Es mostren 1454 resultats
Aleran
Història
Comte de Narbona des del 848, i de Barcelona, Empúries i Rosselló des del 850.
D’origen franc, havia estat comte de Troyes Fou posat per Carles el Calb al davant de la Marca Hispànica, amb Isembart, fill del marquès de Borgonya, com a ajudant A Narbona no trobà dificultats ençà del Pirineu, però, topà amb la resistència del comte usurpador Guillem II de Tolosa , fill de Bernat de Septimània, ajudat per ‘Abd al-Raḥmān II però Guillem fou decapitat 850 Aleran hagué d’enfrontar-se amb una forta ràtzia musulmana que devastà Barcelona Sembla segur que el comte hi morí
István Gaál
Cinematografia
Director cinematogràfic hongarès.
Fou un creador de visió contemplativa i d’índole poètica, amb un domini segur de la forma Collocà al centre de les seves obres dilemes psicològics i ètics Amb el seu film Sodrásban ‘Arrossegat pel corrent’, 1963 fou un dels iniciadors de la conjuntura favorable del cinema hongarès dels anys seixanta Altres obres importants Zöldár ‘Els anys verds’, 1964, Magasiskola ‘Els falcons’, 1969, premi del jurat del Festival de Canes, Holt vidék ‘Paisatge mort’, 1971, Legato 1978, Cserepek ‘Bocins’, 1980 i Orfeusz és Eurüdiké 1985
la Noguera Pallaresa
la Noguera Pallaresa al seu pas per Gerri de la Sal
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta prop (i aigua amunt) del pantà de Camarasa (Noguera).
Neix a l’extrem meridional del pla de Beret, a la Vall d’Aran, molt a prop del güell de la Garona, a uns 2000 m d’altitud, a la font d’Era Noguereta, una de les principals de la Garona Té una longitud de 146 km S'adreça de bell antuvi cap al N travessa el pla de Beret, i es dirigeix després cap a l’E vall de Montgarri i al S, ja a la vall d’Àneu Pallars Sobirà, envoltant el massís de Beret Des d’Alós de Gil, porta un traçat amb component sud, de caràcter epigènic fins a la confluència amb el seu collector Travessa, així, successivament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, que solca amb…
esfècids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels himenòpters, de formes àgils però robustes, que atenyen des de 2 a 3 mm fins a 5 cm.
Al cap es destaquen els ulls composts i ben desenvolupats, acompanyats gairebé sempre per ocels, i les antenes poden ésser més o menys llargues, segons les espècies El tòrax és robust i el segon segment és sempre més gros i més massís que els altres Les ales són llargues i estretes, aptes per a un vol ràpid i segur S'alimenten d’aranyes i de tota classe d’artròpodes tenen el costum de guardar provisions perquè les larves puguin créixer i passar a l’estadi de nimfa sense sortir del niu
relacions associatives
Lingüística i sociolingüística
Relacions, semàntiques o formals, que es produeixen entre els signes d’una llengua, de manera que s’enllacen formant «grups de representacions» (Paul).
L’evolució històrica d’una llengua desfà constantment aquests grups i en forma d’altres Així, és segur que ja ningú no associa via amb divorci , i, altrament, el freqüent nusos com a plural de nu demostra que el plural nu-s ha estat identificat amb el mot simple nus , i l’associació és prou viva per a originar una propagació nusos, crusos per analogia Aquestes relacions són contraposades sovint a les relacions sintagmàtiques Saussure o “discursives” Bally, que es produeixen entre els membres d’una mateixa frase
aglutinació
Medicina
Aglomeració de determinats corpuscles en suspensió (gèrmens, eritròcits) portadors d’un antigen per la presència, dins el líquid de la suspensió, de l’anticòs específic corresponent.
Aquest fenomen simple ha estat utilitzat per tal d’identificar gèrmens, de determinar els antígens dels eritròcits, o bé per tal d’aconseguir un diagnòstic mèdic, en detectar els anticossos no naturals presents en un sèrum humà, indici segur d’una malaltia o bé d’una immunització En determinats casos com en la recerca d’anticossos incomplets, el fenomen de l’aglutinació ha estat perfeccionat amb artificis pels investigadors, i n'han resultat procediments més complexos, però molt eficaços com és el cas de les hemoaglutinacions i del test de Coombs
Sant Sebastià de la Bastida de Bellera (Sarroca de Bellera)
Art romànic
El lloc de la Bastida de Bellera apareix vinculat a la baronia de Bellera fins a la fi de les senyories al segle XIX La seva església és documentada l’any 1314, en què fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona en el seu recorregut per les esglésies parroquials de l’ardiaconat de Tremp L’any 1904 formava part de l’arxiprestat de la Pobla de Segur amb les seves annexes de Sant Julià d’Erdo, Sant Coloma d’Erdo i Larén Actualment depèn de la Pobleta de Bellvei
Sant Just i Sant Pastor d’Ardèvol (Pinós de Solsonès)
Art romànic
Gairebé segur que la primera notícia és la que es troba en un testament signat el 29 de setembre de 1027, en què una tal Rotudis, o Rutudis, fa diverses deixes aquest escrit tingué lloc al “ locum veneracionis s lusti martiris, cuius ecclesia sita est in comitatu Urgellitano, infra terminos de castrum Ardeval ” De l’església antiga no queda res ocupa el seu lloc un edifici barroc bastit en l’època d’esplendor d’aquesta comarca Amb tot, remarquem el conjunt que fa aquest edifici amb les altres construccions anteriors
estret de Collegats
La roca de l’Argentaria a l'estret de Collegats
© Fototeca.cat
Congost
Congost d’uns 5 km de longitud, obert per la Noguera Pallaresa, entre les serres de Peracalç, a ponent, i del Boumort, a llevant, que formen part de les serralades interiors dels Prepirineus, que separa el Pallars Sobirà del Pallars Jussà.
Hi ha la roca de l'Argenteria i presenta sectors molt estrets el forat dels Cornuts, al barranc de l’Infern, i, gairebé a la sortida, el barranc de Sant Pere, de tal manera que ha estat defugit pels camins fins al segle XVIII Actualment el travessa la carretera en desús de Tremp a Sort A l’entrada, al límit meridional del Pallars Sobirà, hi fou fundat el monestir de Gerri origen de l’actual vila de Gerri de la Sal, i a la sortida, aigua amunt de la Pobla de Segur, el de Sant Pere de les Maleses
Sant Llorenç de Botarell
Art romànic
El primer esment segur del lloc de Botarell és de l’any 1173, en la donació d’Alforja feta per l’arquebisbe Guillem de Tarroja a Ramon de Ganegot Segons aquest document, el terme d’Alforja limitava a ponent in termino Botarelli Malauradament, no es tenen referències de l’església de Botarell fins molt a les acaballes de l’edat mitjana, bé que sembla molt probable que es construís abans del 1300 Al final del segle XV era de collació de l’arquebisbe de Tarragona L’edifici actual es bastí entre els anys 1617 i 1622
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina