Resultats de la cerca

Galerista a Berlín des del 1964, presentà treballs d’artistes com Richter o Beuys, així com exposicions temàtiques sobre aspectes socials i polítics que determinen la implicació social de l’entorn artístic berlinès dels anys seixanta, com és el cas de la mostra “Homenatge a Berlín” Posteriorment, dirigí la Kunsthalle Museum Fridericianum de Kassel des de l’any 1997

Els numerals cardinals compresos entre cinquanta i seixanta són cinquanta-un, cinquanta-una , 51 cinquanta-dos, cinquanta-dues , 52 cinquanta-tres , 53 cinquanta-quatre , 54 cinquanta-cinc , 55 cinquanta-sis , 56 cinquanta-set , 57 cinquanta-vuit , 58 cinquanta-nou , 59 Els mateixos usats com a ordinals i com a substantius són cinquanta-u, cinquanta-dos, cinquanta-tres , etc

Estudià a l’Índia i a França i, fins els anys seixanta, féu nombroses estades a Europa, sobretot a França Adepte de l’hinduisme, en les seves obres rebutja l’occidentalització a ultrança i defensa l’espiritualitat oriental Destaquen les seves novelles The Serpent and the Rope 1960, de caràcter autobiogràfic, Kanthapura 1938 i Ganga and Her Sisters 1973

Membre de l’Associació de Pesca Submarina de Barcelona Guanyà el Campionat d’Espanya 1963 i el Campionat de Catalunya de segona categoria 1969 L’any 1956 fundà, juntament amb Antoni Ribera, la primera escola d’activitats subaquàtiques d’Espanya, el Tossa Underwater Centre Els anys seixanta impulsà el club d’immersió Acuasub, que no prosperà

Organitza proves de diferents modalitats des dels anys seixanta Josep Planas Cos en fou el president més representatiu Ha organitzat diverses proves puntuables per al Mundial de trial i els seus pilots han participat en els ISDE amb premi per a l’equip 2009, 2012 Pel club han passat pilots com Marc Colomer, Carles Casas i Josep Vilarrasa

Els anys seixanta collaborà amb destacats exponents del free-jazz , com ara Cecil Taylor, i es convertí en un dels principals difusors i intèrprets d’aquest moviment per la dimensió agressivament reivindicativa de les seves actuacions El seu estil combina l’avantguardisme amb les referències a la història del jazz Els anys setanta adoptà un llenguatge proper al bop

Fill de Maurici Serrahima i Palà Estudià dret a Barcelona i es doctorà a Madrid Exercí la professió més de seixanta anys i, pel seu prestigi, fou president del Cercle Artístic de Sant Lluc i de la Caixa de Pensions destituït el 1939 Fou, a més, membre de la junta del Collegi d’Advocats i degà 1951

Pertanyent a l’escola cool , desenvolupà un estil aeri i lleuger Entre el 1947 i el 1949 obtingué un gran èxit en formar part, dins l’orquestra de W Hermann, del quartet de saxofonistes ‘Four Brothers’ Posteriorment, formà diversos conjunts, amb els quals enregistrà nombrosos discs Els anys seixanta fou un dels principals difusors de la bossa nova

Fou mestre de capella a la Pietà de Venècia des del 1700 i a Sant Joan del Laterà, a Roma, des del 1725 Autor d’unes seixanta òperes, algunes de les quals tingueren un gran èxit a Londres Deixà també intermezzi , motets, cantates, oratoris i obres didàctiques, com el tractat L’armonico pratico al cimbalo 1708

Es destacà en els films musicals De les comèdies dels anys trenta, en les quals fou “parella ideal” amb Ginger Rogers Top Hat, , 1935, entre d’altres, passà al nou estil de Stanley Donen, Charles Walters i molt assenyaladament de Vincente Minnelli A partir dels anys seixanta intervingué en alguns films no musicals i en nombrosos espectacles de televisió