Resultats de la cerca
Es mostren 2907 resultats
Joventut Nacionalista de Catalunya
Política
Organització política juvenil creada per l’abril del 1980 a Platja d’Aro, a partir bàsicament de les Joventuts de Convergència Democràtica de Catalunya, existents des del 1976.
Reivindica el dret d’autodeterminació i la idea dels Països Catalans, es defineix pacifista i ecologista, treballa per desenvolupar la consciència nacional dels joves i se situa a l’esquerra de CDC, a la qual dóna un suport crític N'han estat secretaris generals Ramon Camp —fins el 1982—, Joan Oliveras 1982-84, Enric Ticó 1984-86 i Lluís Recoder, i publica des del 1982 la revista “Seguem”
Alfons Maria de Liguori
Cristianisme
Teòleg i missioner italià.
Fundà 1732 la congregació del Santíssim Redemptor redemptorista Predicador d’estil planer, en contrast amb la retòrica de l’època, el seu sistema moral equiprobabilisme se situa entre els corrents rigoristes i els probabilistes Autor d’escrits de devoció, el més difós dels quals és Les glòries de Maria 1750, escriví també una Theologia Moralis 1753-55 Fou canonitzat el 1839 La seva festa se celebra el 2 d'agost
Renato Fucini
Literatura italiana
Escriptor italià.
Atret pel regionalisme, seguí la línia narrativa del verisme, però sense la preocupació formal d’aquest corrent Inspector d’enginyeria, viatjà i conegué bé la Toscana, regió on sovint situà les seves obres, les més famoses de les quals són Cento sonetti in vernacolo pisano 1872, Le veglie di neri 1884, All’aria aperta 1887, Nella campagna toscana 1908 i Acqua passata 1921 Usà el pseudònim anagramàtic de Neri Tanfucio
Diego Aliaga Mas
Atletisme
Atleta especialista en llançament de martell.
Membre del Club Natació Barcelona, fou campió de Catalunya 1951 i subcampió 1950, 1952 Millorà cinc vegades el rècord català de martell entre els anys 1951 i 1952, que situà en 43,79 m En els Campionats d’Espanya aconseguí dos cops el subcampionat 1950, 1951 i en dues ocasions el tercer lloc 1952, 1953 La seva millor marca l’establí el 1954 amb 44,53 m Fou internacional espanyol en tres ocasions
Vaga dels internautes contra les tarifes telefòniques
Collectius d’usuaris d’Internet de set països europeus convoquen una jornada de no-connexió a la xarxa per a protestar contra les tarifes telefòniques i demanar una tarifa plana La convocatòria parteix d’organitzacions d’usuaris de França, Itàlia, Portugal, Suïssa, els Països Baixos, Grècia i Espanya, segons les quals el seguiment se situa entre el 60 i el 80%, mentre que les companyies telefòniques l’avaluen entre el 4 i el 10%
sordó | sordona
Història
Individu d’un poble preromà que ocupava el Rosselló.
No es poden fixar amb precisió els límits del seu territori se situen entre els indigets de l’Empordà, al sud, i els elísics del Narbonès, al nord Són considerats ibèrics o iberitzats, i la cultura material coneguda per les excavacions els situa al costat dels altres pobles ibèrics de Catalunya, bé que Hecateu els considera lígurs Els dos nuclis urbans més destacats del territori dels sordons eren Iliberris Elna i Ruscino Castellrosselló
Orquestra Simfònica de Chicago
Música
Orquestra nord-americana fundada el 1891 pel director Theodore Thomas.
El succeí 1905-42 Frederick Stock, el qual contribuí decisivament a consolidar-la Posteriorment en foren directors D Defauw 1943-47, A Rodzinski 1947-48, R Kubelik 1950-53, F Reiner 1953-63, J Martinon 1963-68 i GSolti 1969-1992, que donà a l’orquestra un nivell que la situà entre les quatre o cinc primeres a escala mundial i que fou substituït per DBarenboim PBoulez n'és el director convidat principal
Fabregada

Aspecte exterior del santuari de la Fabregada
© CIC-Moià
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Fabregada) del municipi i parròquia de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà), a l’oest del poble.
És un edifici romànic, del segle XII, d’una nau coberta amb volta de canó i absis semicircular l’espadanya se situa sobre la paret de ponent El lloc d’ ipsa Fabregada és documentat el 1038, en els termes del castell de Mur, en el moment en què els comtes Ramon i Ermessenda de Pallars Jussà el donaren en alou a Bertran Ató El diumenge de Pasqua Granada s'hi celebra un aplec
Amilcare Ponchielli
Música
Compositor italià.
Estudià a Milà i es dedicà a l’òpera, amb obres com I promessi sposi 1856 estrenada a Barcelona el 1875 i Roderigo, re dei goti 1863, avui oblidada La seva obra mestra, La Gioconda 1876, el situa entre l’òpera verdiana i el verisme, moviment del qual pot ésser considerat precursor Deixà també el ballet Clarina 1873 i les òperes I lituani 1874 i I mori di Valenza , inacabada, que fou completada per ACadora
Stijn Streuvels
Literatura
Nom amb el qual és conegut Frank Lateur, escriptor flamenc.
Les seves primeres obres palesen influències naturalistes i neoromàntiques Situa els personatges éssers primitius, dominats per les forces de la natura en les regions del sud-oest de Flandes, emprant les variants lingüístiques del neerlandès parlat en la regió flamenca occidental Entre les seves obres cal destacar Dodendans ‘Dansa de la mort’, 1901, De Vlaschaard ‘Camp de lli’, 1907, Werkmensen ‘Obrers’, 1926, De teleurgang van de Waterhoek ‘La ruïna del Waterhoek’, 1927, etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina